Diccionari
Llengua12/12/2022

De 'tuti' a 'poliamor': els 10 candidats a neologisme de l'any

La 'submissió química' i la 'salut mental', dos conceptes que també han tingut protagonisme aquest any

BarcelonaEl 2021 el neologisme de l'any va ser negacionisme, que òbviament sorgia després de la pandèmia sanitària. Aquest any ja s'ha inclòs al diccionari. Els anys anteriors el neologisme de l'any va ser estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). L'elecció del neologisme de l'any va directament lligat amb els canvis que viu la societat catalana, i amb la necessitat de fer servir paraules noves (o recuperades) per referir-s'hi.

Inscriu-te a la newsletter Estirar la llengua · De València a Andorra... i de Fraga a MaóEn català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Cada any l'Observatori de Neologia de la UPF i l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida per triar el neologisme de l'any. La votació està oberta fins al 22 de desembre. L'any passat van votar 8.045 persones. Els deu neologismes proposats són aquests:

Cargando
No hay anuncios
  1. birra
  2. metavers
  3. micromobilitat
  4. nanosatèl·lit
  5. poliamor
  6. revictimització
  7. salut mental
  8. submissió química
  9. tuti
  10. violència vicària

Aquestes són 10 paraules que encara no consten al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), i que són noves o han registrat un augment considerable en la freqüència d'ús. Com a novetat, s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i utilitzat que es troba a faltar en el diccionari i, enguany, és birra.

Cargando
No hay anuncios

El neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu. L'objectiu de la campanya del neologisme és "fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants". L'Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l'any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.