Qui és Tom Sturgess? D'actuar a 'Harry Potter' al West End a debutar en català al Teatre Lliure

BarcelonaUn nom sorprenent apareix en el repartiment de Les amistats perilloses que s'estrena aquest dijous al Teatre Lliure. Qui és Tom Sturgess i com ha arribat fins aquí? Ell mateix ho explica amb cara de sorpresa i il·lusió. "No hauria dit mai que faria d'actor en un altre idioma, mai", admet. De fet, no parla cap altre idioma que anglès i ara català, però també entén el castellà. Sturgess (Wigan, 1998) ha arribat a l'espectacle de Carol López després de superar un càsting obert. Uns amics li van enviar l'anunci que buscaven nois de 18 a 25 anys i com que vivia a Barcelona des de l'octubre i estava immers en un entorn catalanoparlant, aprenent la llengua, ho va provar.

Al principi, Sturgess va venir a Barcelona per aprofitar el temps durant la pandèmia, quan el teatre anglès es va aturar. La idea era passar una temporada fora fent de professor d'anglès. Hi va estar vuit mesos, però ja tenia emparaulat el següent projecte, ni més ni menys que Harry Potter and the cursed child (Harry Potter i el llegat maleït) al West End de Londres, un dels espectacles més premiats de la història del teatre anglès. Així que la idea era tornar a casa. Però resulta que un mes abans de començar els assajos, el juny del 2020, va conèixer la que ara és la seva parella, l'actriu Joana Vilapuig (Polseres vermelles, Selftape).

Sturgess va estar un any i mig treballant a Londres i aprenent català a distància, amb el canal Easy Catalan de YouTube i estudiant El petit príncep. En tornar a Barcelona es va apuntar a un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va fer "a mitges" perquè viatja a Londres sovint per fer càstings. "Bàsicament, l'he après parlant i escoltant els amics de la Joana, els meus amics d'aquí, la família de la Joana, escoltant música, Oques Grasses, Manel, Ginestà...", explica.

El futbol li va molt bé per fer descansar el cervell, ja que mentalment juga en anglès. La resta d'estona està connectat aprenent català. "Quan estàs assegut en una taula i no parles l'idioma que tothom està parlant et pots sentir invisible i et pots tancar. Però jo em dic: «Tom, don't do it!». Jo volia entrar en aquest món, compartir la vida amb la Joana, la família, els amics, entrar en un forn i demanar el pa, sense aquesta ansietat de l'idioma i sense sentir-me com un guiri, saps?" Fa servir el català sempre que pot i hi està còmode, encara que no pugui fer totes les bromes que li sortirien normalment. "Quan parlo en anglès amb els meus amics i demano un cafè en català, noto que ho aprecien, i això em fa feliç, també".

Com és actuar en català?

Sturgess parla un català fluid en registre col·loquial, però no ha estat fàcil interpretar un text en una llengua estrangera. "Estar pensant en com connectar amb les paraules, com sono, si ho estic fent bé, si se m'entendrà, tot això són com obstacles. I, per tant, he hagut de deixar de pensar com em veurà la gent per ser útil a l'obra. M'he après el text perfectament i després he buscat la meva veritat, amb el meu accent. Quan treballo en anglès, sé què puc fer. Això ha estat una experiència sense el control al qual estic acostumat", admet l'intèrpret, que, com els bons actors anglesos, domina diversos instruments, canta, balla i fa malabars. A l'obra han introduït alguna aclucada d'ull a la seva llengua materna per justificar la tria actoral. De fet, Carol López ha adaptat Les amistats perilloses bilingües en català i castellà perquè Gonzalo Cunill és d'origen argentí, tot i que viu aquí des de fa anys; una decisió polèmica.

Ara bé, el del Lliure no va ser el càsting més exigent. Sturgess va haver de fer vuit proves per obtenir el personatge d'un estudiant de Gryffindor competint amb centenars de joves com ell per entrar a Harry Potter and the cursed child. Per als graduats en drama és una rutina, presentar-se a càstings a Londres. Ell hi anava amb tren des de Birmingham, on representava The snow queen. "Quan estudiava vaig fer una llista de coses que m'agradaria fer i no hi vaig posar el West End ni fer una obra davant de 1.400 espectadors cada nit –recorda–. No m'ho imaginava, jo pensava en produccions petites", diu. També hi va fer de cover de l'insigne Scorpius Malfoy.

"Tinc ganes de treballar a Anglaterra, perquè després de Harry Potter, que va ser una experiència brutal, amb 30 actors i 30 tècnics d'escena cada dia, hi ha moments que penses «ostres, aquí estem al nivell més alt del teatre d'Anglaterra» però quan acabes, acabes en el mateix lloc de sempre: ets un actor fent càstings buscant feina i treballant en un bar", explica. I això és el que fa, càstings allà, perquè creu que, després de l'experiència en català "serà molt més fàcil només pensar en la interpretació". Però també somia en portar una doble vida, viure aquí "per estar més a prop de la Joana" i treballar fent d'actor o de professor de teatre. Amb 25 anys, el català li ha obert nous camins.