Un síndic de llengua als hospitals: els metges es mobilitzen per salvar el català

BarcelonaLa progressiva desaparició del català a les consultes mèdiques ha posat en alerta els pacients, però també els professionals sanitaris. Les últimes dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya eren reveladores: menys de la meitat dels metges parlen català amb els seus pacients. Per promoure el català a la salut, aquest dimecres s'ha presentat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l'entitat Metges pel Català - Salut pel Català, amb la voluntat de pressionar professionals i administració, i de sumar aliats i socis (fins ara han comptat amb el suport econòmic de Bon Preu).

Les dues iniciatives que volen tirar endavant de forma immediata són, d'una banda, la creació d'un "síndic de llengua a cada centre perquè vetlli per la política lingüística i grups de dinamització de la llengua al màxim nombre d’institucions sanitàries i de recerca", explica el doctor Lluís Mont, president de l'associació. De l'altra, la creació d'un nou pla d'acollida per a metges residents per vincular-los al país i al català, ja que el 48% dels 4.700 residents que treballen a Catalunya provenen de fora. L'Hospital Clínic de Barcelona és el primer que té un equip de gestió lingüística i la conselleria de Salut el vol fer servir de model.

Mont descartava a l'ARA que els metges catalans facin com els de les Illes Balears, que s'identifiquen amb un pin de Sanitaris per la Llengua per facilitar que se'ls adrecin en català: "No estem en una situació de residualitat ni d'hostilitat, sinó que volem conscienciar i estendre el català", assegurava. Perquè sí que denuncia una situació evident "de regressió i emergència", sobretot causada per la jubilació massiva de metges catalanoparlants i la substitució per professionals de fora. Un 70% dels metges que s'incorporen a Salut cada any no coneixen la llengua. "El pacient sap que quan va al metge té moltes possibilitats de parlar en castellà", admetia Mont. Gisel Fontanet, del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, explicava que una quarta part de les infermeres col·legiades el 2023 (514) no sap gens de català: "Et col·legies al matí i a la tarda pots estar treballant en un centre de salut", exposava.

El conseller de Salut, Manel Balcells, admet “deixadesa del país al voltant de la llengua”. Els metges, a més dels arguments habituals sobre els drets dels pacients a ser atesos en la seva llengua i l'apel·lació a l'ètica dels facultatius, defensen que saber català és una qüestió de "seguretat clínica": "No es pot ser un metge complet si no es domina el català, això és evident. Quan no hi ha fluïdesa lingüística entre metge i pacient s'incrementa el risc de mortalitat", deia, amb dades d'un estudi científic canadenc. Les queixes lingüístiques s'han incrementat de manera exponencial: Plataforma per la Llengua va rebre el 2023 fins a 221 denúncies de discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana, el doble que el 2022.

Fa dues setmanes 3.324 professionals de la salut es van inscriure als cursos gratuïts que ofereix el Govern. És una xifra rècord, però el president del Col·legi de Metges de Barcelona, el doctor Jaume Padrós, deia que "són molt insuficients": "Caldrien 1.600 places anuals només per a metges". A més els mateixos professionals alertaven que això no garanteix l'ús del català. El primer pas és que els professionals catalanoparlants "no claudiquin a la primera", deia Padrós, i Balcells defensava que les organitzacions (i, per exemple, els informes i programes informàtics) funcionin sempre en català.