Cèlia Espanya: "Sempre he tingut molta inseguretat amb el meu dialecte tortosí, pensava que parlàvem malament"

BarcelonaCèlia Espanya (Amposta, 1998) és una de les cares noves i un dels accents més potents de les xarxes en català, un èxit impulsat en part per la plataforma de contingut jove del 3Cat, el canal Som Eva, on va entrar el 2022 via càsting. En dos anys d'activitat, Espanya ja es guanya la vida com a influenciadora en català i corrobora que les marques hi estan invertint de valent. Graduada en comunicació audiovisual a la UPF, té 33.000 seguidors a Instagram i 22.000 a TikTok i acaba de guanyar el Premi Martí Gasull a la Innovació que atorga Plataforma per la Llengua. "Als mitjans no sol sortir el nostre dialecte i que em diguin que no el canviï, per a mi, suposa avançar molt i me’n sento molt orgullosa", afirma.

Volies ser influencer?

— Havia crescut amb això. Seguia la Paula Gonu, que era la meva ídol, o la Yellow Mellow, jo soc molt consumidora de YouTube, que ara ha evolucionat a Instagram i TikTok. A casa meva sempre m'havien dit: "Vigila amb les xarxes, perquè quan busquis una feina miraran què hi penges". Quan ja vaig tenir la carrera i una feina, vaig dir: "Ara és el moment, no tinc fills, puc arriscar-me a cagar-la". M'ho he pres com una feina i cada dia penjo un vídeo. Al principi tenia molta por de ser famosa i dels haters, però un cop a dins no és tan dolent. Totes les coses bones tenen la seva part dolenta i s'ha d'acceptar tot el que va dins l'entrepà.

Si els teus referents eren en castellà, per què decideixes fer vídeos en català?

— Vaig rumiar molt si fer-ho en català o en castellà, perquè en castellà saps que arribaràs a més gent, triomfaràs segurament, no ho sé. Però jo pensava: en castellà, què puc aportar que no hagi aportat ja algú? No sabia que hi havia creació de contingut en català, em pensava que hi havia la Juliana Canet i la Berta Aroca i ja està. I més en el meu dialecte. Sabia que si era 100% jo i ensenyava coses que no hi havia, a la gent li agradaria o s'hi fixarien. Al principi, la gent em deixava més comentaris sobre el meu dialecte que sobre el que explicava. Ara crec que ja s'ha normalitzat més. Sempre he tingut molta inseguretat amb el meu dialecte, perquè pensava que parlem malament, però sort que tinc una mare que és filòloga catalana i a més soc molt impermeable al barceloní.

Et fas creadora de continguts perquè creus que hi ha un mercat en català o per arribar a alguna altra feina?

— El meu objectiu inicial era ensenyar que sabia fer vídeos i que les marques em fitxessin per fer-ne de seus. No em plantejava treballar a la Corpo i, de fet, pensava que mai hi podria treballar pel meu dialecte. Llavors vaig veure l’escletxa d’Eva i vaig pensar que les marques voldrien publicitat i sí, ha acabat passant això.

Les marques ja busquen influencers catalans?

— Moltes marques no ens agafen justament perquè parlem en català i no volen barrejar-hi el tema polític. Però una marca pot fer dos tipus de contingut, al seu perfil o directament al perfil de l'influencer. Per exemple, ara estic fent un vídeo de Yo Soy, que és una beguda vegetal que ho té tot en castellà, però m'han contactat i el vídeo serà en català perquè veuen que és la manera d’acostar-se als catalanoparlants. Hi ha moltes marques que volen publicitar-se en català: Nike, Barça, Estrella Damm, Viena, Yo Soy...

Tens una agència que et representa. En quins barems us moveu?

— No hi ha un preu marcat. A partir de les teves estadístiques, justifiques el preu, fas com un menú: què val un reel, unes stories, si fas vídeo o foto, si el comparteixes... Jo tinc un contracte amb Eva i s'hi van sumant les marques, que generalment paguen molt bé, com la Generalitat i altres entitats públiques.

Molt bé què vol dir?

— 1.000, 2.000, 3.000 euros per un reel. Jo tinc unes representants des del principi, que ara s’ocupen de tota la burocràcia i es queden el 20%. M'han tret un pes de sobre increïble i guanyen moltíssim, així que estem totes contentes.

Quins són els vídeos que funcionen més a les xarxes?

— Tinc claríssim que funcionen les coses que estan poc preparades. El secret de l'èxit és mostrar-te tal com ets i molt autèntic i que no sembli un guió o que fas un paper, això atreu molt. Al principi sempre llanço una bomba, com fan els diaris, un titular normalment negatiu: tot això atrau més. Sempre faig un hook que sigui atractiu i que apel·li a l'altre. Parlo molt de mi, però per connectar amb l’altra persona.

—

Quins vídeos han generat més amor i més odi?

— L’amor i el dialecte. El tema de buscar parella. Vaig estar fent campanya de buscar catalanet i això fa gràcia perquè tots busquem parella, però passa que és en secret, ningú ho diu, així que també causa molt de rebuig. A la gent li molesta que busqui parella així tan obertament, els crea incomoditat. El tema del dialecte també interessa i genera molt de debat als comentaris. O quan parlo del meu cognom, que ma mare me’l va catalanitzar.

Creus que els continguts de les xarxes poden arrossegar nous parlants?

— Espero que sí. Jo sé que la gent que no parla català l'entén, hi ha paraules que se't poden escapar, però pel context ho entens. Crec que fer contingut en català és una bona eina perquè la gent s'hi interessi, el parli i ho visibilitzem.

La Generalitat ha creat 24 beques amb un total de 300.000 euros per ajudar a professionalitzar els creadors de continguts. Creus que pot servir?

— A mi ara no em faria falta, puc viure sense aquesta ajuda, de les marques i de TV3 i la Generalitat, de tot el que em va passant. Però ho veig bé. La gent es queixa quan s’inverteixen diners en creadors de contingut en castellà perquè facin vídeos en català, que és una manera d'arribar a nous públics, i ara es queixaran perquè ens els donen a nosaltres perquè continuem treballant en català.

Quina és la principal dificultat per professionalitzar-vos?

— Que se’ns prenguin seriosament. És com que no treballem. Que ho entenc, jo me’n ric, em fa gràcia, però jo treballo molt més que abans. Com que els vídeos que funcionen més semblen d'anar per casa, sembla que estem fent el tonto i en realitat hi ha una estratègia. Cada dia faig guions i treballo. Crear entreteniment també és una feina.