Seducció o confrontació: com salvem el català?

BarcelonaSeducció o confrontació? Quina és l'actitud que cal tenir amb els detractors del català, els indiferents i els potencials parlants? Aquesta és la pregunta que ha captat l'atenció durant la conferència organitzada per l'Institut d'Estudis catalans i l'ARA, que ha comptat amb l'escriptor i periodista Màrius Serra, que s'ha mostrat més exigent, i la lingüista Maria Josep Cuenca, més propositiva, en una conversa moderada per l'especialista de Llengua d'aquest diari, Laura Serra.

Mentre que Cuenca advoca per la promoció de la llengua perquè la imposició genera reaccions, i aposta per una política comunicativa positiva perquè "ningú vol apuntar-se al cavall que perd", el creador de l'Enigmàrius considera que ens trobem en un moment clau, "el moment dels voxos nois (ambve baixa i ics)" marcat per l'entrada de Vox al govern valencià i el suport al balear o per fets com el programa electoral del PP per a les eleccions del 23-J, que promet el castellà com a llengua vehicular a Catalunya. És un moment en què cal "resignificar el marc" i obrir interrogants, perquè la dèria dels detractors, diu, és més insistent que la dels defensors. Segons Serra, davant les dades de l'Institut Nacional d'Estadística que recollia aquesta setmana Plataforma per la Llengua i que apuntaven que el 75% de la població de Catalunya parla bé el català (amb una xifra inferior a les Balears i al País Valencià), i que el 95% parla bé el castellà, cal preguntar-se: "Considera oportú revertir aquesta situació? Voldria que s’igualessin?" L'escriptor formula així la qüestió que considera que "desmunta el lingüicinisme" impulsat per Ciutadans, i compensat pel pujolisme i pel Procés, que van amagar el conflicte de la llengua sota un "Ara no toca" o "Ara hem d'eixamplar la base".

La política va utilitzar un factor cíclic, diu, perquè al Màrius Serra de fa 40 anys, nascut a Nou Barris (el districte barceloní on menys es parla català segons l'informe) li resultava atractiu parlar el català "perquè el prohibien, perquè el parlava l'àvia, perquè es parlava al carrer i era autèntic, perquè no li feien llegir a l'escola". I potser, si la prohibició i la confrontació generen reaccions, Vox i les creixents amenaces contra el català poden tenir unefecte bumerang, deixen entreveure els ponents. "Reacciones quan veus que ataquen una cosa preuada, i quan veus que és una qüestió prohibible té més prestigi", afegeix l'escriptor. Amb tot, entén que és "el moment de posar el català a les lluites compartides".

L'escriptor compta la mitjana d'edat dels assistents a la conferència (probablement voreja els 60 anys). A més d'assegurar-se a l'àmbit laboral i comercial per ser una llengua útil i moderna que serveixi per a l'ascensió social, els ponents estan d'acord que una llengua se salva quan la parla la gent jove, que en garanteix l'ús informal. Per això cal arribar als joves amb productes culturals que els identifiquin, també en àmbits nous com internet i les plataformes audiovisuals. "Calen models, a part de l’amor", diu l'escriptor i periodista, que cita com a icona internacional Pep Guardiola, "inequívocament culturalment català", Rosalía, que tot i que té un altre entorn "viu la catalanitat amb naturalitat", i la força que estan agafant els grups de música valenciana. Cuenca hi afegeix el Polònia i l'APM?, i reivindica altres continguts que treballin pel "prestigi encobert del català".