Com s’ha aconseguit que ‘Avatar’ parli català (i per què va als pitjors horaris als cinemes)
Una ajuda de 60.000 euros i l'acord amb Disney han aconseguit el que el 2009 no va poder ser, però ara caldrà veure si hi ha demanda
Barcelona"Com sona el seu batec?" "Potent". Això se sent al tràiler d'Avatar: el sentit de l'aigua. Els personatges blaus de Pandora han après a parlar català. Tretze anys després de l'estrena de la pel·lícula de James Cameron que encetava la franquícia i rebentava taquilles, a partir de divendres a casa nostra hi haurà l'opció de veure la versió doblada en català de la segona part. El 2009 "no hi va haver manera, ni pagant la Generalitat", va explicar el llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. "Són qüestions d'estratègia comercial", argumentava. El secretari de Política Lingüística de l'època, Bernat Joan, recorda haver anat a veure els representants de les majors a Madrid, però no es va arribar a l'acord. Era un moment de màxima tensió amb els empresaris del sector. El Govern enllestia la llei del cinema, que volia garantir que el 50% de les còpies de totes les pel·lícules fossin doblades o subtitulades en català (excepte les minoritàries i les rodades en castellà). Hi havia anuncis de vaga a les sales i les majors amenaçaven amb no estrenar més blockbusters a Catalunya. Amb aquest clima, no es va aconseguir convèncer Fox i Avatar en català no va arribar.
La legislatura es va acabar uns mesos després i la regulació de la llei mai es va desplegar (de fet, una sentència del Tribunal Constitucional va rebaixar del 50% al 25% el percentatge de còpies en català que es podia obligar a distribuir). L'any 2011 el conseller Ferran Mascarell va fer les paus amb Hollywood a través d'un acord amb distribuïdors i exhibidors per garantir que almenys es doblessin en català 25 títols d'entre els més populars de l'any, amb un mínim de 25 còpies i en 50 sales. Aquell acord és el que encara regeix l'actuació de la conselleria de Cultura.
Hi ha dues reunions a l'any amb les majors en què es valora la situació del mercat i es marquen els hits de l'any següent. En aquesta reunió del 2021 va ser quan des de Cultura es va demanar a Disney (que el 2019 havia comprat Fox) que fes el doblatge d'Avatar: el sentit de l'aigua. La primera havia estat la pel·lícula més taquillera de la història, així que la nova no es podia escapar. "Estem tots d'acord que pot ser un èxit i demanem que l'incloguin, cosa que inicialment no es preveia", afirma l'actual secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Des del departament defensen que "el cinema en català no ha de ser només l'infantil, sinó també el que veuen els adolescents i el públic familiar". "Necessitem cinema doblat perquè necessitem la presència de la llengua en tots els àmbits –diu Vila–. Si no, hi ha registres que no es consoliden, i sobretot afecta el món de la ficció, que utilitza registres col·loquials. Això acaba tenint un efecte perjudicial, perquè genera diglòssia, la sensació que la nostra llengua és útil en uns àmbits i en altres no".
Subvencionar el doblatge
La clau de volta, a part de les negociacions, són les ajudes públiques. Les subvencions al doblatge i la subtitulació per als cinemes són del 100% del seu cost. En el cas d'Avatar, que dura més de 3 hores, la subvenció és de 59.900 euros, i inclou fer el cartell i el tràiler en català. "El nostre objectiu és que emetre en català no tingui un cost que faci que l'entrada hagi de ser més cara. És a dir, allò que el mercat de manera espontània no faria, ho corregim", explica Vila.
Segons la subvenció, Disney ha de treure la pel·lícula en un mínim de 25 sales, però la xifra pot variar en funció de l'expectativa de vendes. Aquest dimarts apareix a la cartellera de 39 sales en català. "Fins ara sempre s'ha deixat un cert grau de discrecionalitat als exhibidors perquè decideixin sales i hores", afirma el secretari de Política Lingüística. Això, a efectes pràctics, ha fet que el català tingui moltes menys sales, estigui situat en els horaris més difícils a les multisales, estigui disponible en la versió menys sofisticada (per exemple, sense 3D) i que les cadenes de cinemes el col·loquin en espais perifèrics, cosa que redunda en una baixa ocupació per al català, com ha denunciat les últimes setmanes el compte @DoblatgeCatala. Els exemples són múltiples. Agafem el diumenge, per exemple: de les 24 sessions que ofereix el Grup Balaña només dues són en català, i a Les Arenas n'hi ha vuit en versió original anglesa el mateix dia; de les 96 sessions a les sis multisales de Cinesa, hi ha sis passis en català en tres sales (i sempre una sessió és abans de les 4 de la tarda). Però és que en una ciutat com Vic passa el mateix: dotze sessions en castellà i dues en català (cap en 3D).
"Si no es tracta d'anime, els exhibidors parteixen de la base que la quota de pantalla és inferior en català que en castellà. Respon a la idea de fer el màxim de diners perquè la còpia en castellà té el millor rendiment", explica Vila. I, per tant, el castellà té millors pantalles i horaris, i molta gent que podria veure el film en català acaba alimentant que les pantalles en castellà tinguin més espectadors.
Cinema per militància
"Hem de tractar aquest cercle viciós. És possible, però no només a còpia de regular. Necessitem una resposta per part del públic", defensa Vila. El que demana el Govern és el que també ha demanat la Plataforma per la Llengua o @DoblatgeCatala, és a dir, "responsabilitat lingüística". Vila ho compara amb el món del llibre en català, que ha guanyat quota de mercat fins avui, que 1 de cada 3 llibres que es venen és en català. "Passar del 30% no és senzill i no es fa per art de màgia. S'han combinat canvis legals, els consumidors han fet una tria lingüísticament responsable i els editors han vist que és rendible", resumeix. En declaracions a Catalunya Ràdio, el director comercial de Cinesa, Toni Illa, ja ha dit que, "en cas que la demanda ho justifiqui", augmentaran "el nombre de sessions en català o en qualsevol altre idioma o format".
"Els exhibidors diran que hi ha llibertat per triar, però no és així, perquè l'oferta està molt condicionada", lamenten des de @DoblatgeCatala. "A més, ningú s'assabentarà que existeix en català perquè no es promociona. Només ho saben els molt militants. Tindrà xifres terribles als cinemes, la trauran aviat i després es veurà a Disney+", lamenta l'expert en doblatge. "Necessitem que hi hagi el compromís del públic. Potser costa més, però val la pena perquè a mitjà termini creixi l'oferta. Això permetria activar mesures més potents. Ara el problema és que la demanda és feble", insisteix Vila, tot i que també admet que es podria desplegar més regulació per condicionar l'exhibició. La Plataforma per la Llengua, de fet, demana incrementar el requisit mínim d'oferta en català a les bases de les subvencions de doblatge i complir l'oblidada llei del cinema, que exigiria el 25% de les projeccions d'Avatar en català. "Hem entrat en una nova etapa. Ho tenim tot en revisió", sentencia Vila.
Les pel·lícules amb més còpies en català del 2022
Aquest any s'hauran estrenat 69 pel·lícules doblades en català. Aquestes són les que han tingut més còpies als cinemes, segons xifres oficials. Les quatre pel·lícules que han tingut més quota de pantalla en català fins avui són animes. La majoria són pel·lícules infantils o juvenils.
- One piece film Red (Selecta Visión): 50
- Dragon Ball super: super hero (Sony): 49
- Detectiu Conan: la núvia de Halloween (Alfa Pictures): 42
- Buscant la màgica Doremi (Selecta Visión): 39
- Lightyear (Disney): 38
- Lil, el meu amic cocodril (Sony): 38
- Tadeu Jones 3: la taula maragda (Paramount): 37
- Llunàtics (Flins & Pinículas): 34
- Minions: l'origen de Gru (Universal): 33
- Bèsties fantàstiques: els secrets de Dumbledore (Warner): 33
- Un món estrany (Disney): 31
- DC Lliga de Supermascotes (Warner): 31
- Els cercamons (Flins & Pinículas): 31
- Jurassic World: Dominion (Universal): 30