"Rodoreda ho aprova": així pots respondre 'whatsapps' amb 'stickers' literaris

BarcelonaA mem si llegim va ser el primer compte que es va atrevir a convertir la literatura catalana en carn de xarxes socials. Cites d'Ausiàs March, Mercè Rodoreda o Anna Murià agafaven una nova dimensió acompanyant imatges virals de galls d'indis, persones devastades i gatets. O per exemple, el vers "No sé si és que estimo massa / o és que ja no estimo" de Màrius Torres conjugat amb la seqüència de Heidi tirant la Clara barranc avall. La cultura considerada elitista podia funcionar també amb el llenguatge més popular i digital: la cultura del mem.

Qui hi ha al darrere d'A mem si llegim? Sara Serrano, llicenciada en literatura catalana i treballadora de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va idear els primers mems el 2019 com a eina per ensenyar llengua als seus alumnes universitaris. De seguida va veure que podia unir les seves dues aficions, l'humor d'internet i la literatura catalana, i va obrir un compte a les xarxes per jugar amb cites d'autors catalans clàssics i contemporanis. "Em feia por que se'm tiressin a sobre i em renyessin, perquè el món literari és bastant seriós", recorda Serrano. Però va ser tot el contrari: la literatura catalana necessita irreverència, tota la divulgació possible i sobretot trobar els canals per arribar als joves.

La filòloga i comunicadora Gina de Tera es va sumar al projecte i van ampliar-lo amb gifs (vídeos curts amb Mercè Rodoreda traient la llengua o Pere Calders fent saltirons) i un filtre a Instagram sobre escriptors catalans. Finalment van arribar els stickers, els adhesius que serveixen per respondre a missatges de WhatsApp i que fan furor als xats de filòlegs, escriptors i altres amants de la literatura. Als stickers hi surten escriptors com Manuel de Pedrolo, J.V. Foix o Montserrat Roig en imatges que, retallades i fora de context, resulten gracioses. Algunes fins i tot tenen frases dels mateixos autors: "No, xata, no", diu Isabel-Clara Simó.

Més de 44.000 persones tenen als seus mòbils algun sticker d'autors catalans. Però hi ha un pack exclusiu dedicat a Mercè Rodoreda, l'autora que s'enfila al cim del rànquing de més descàrregues (més de 15.000 ella sola), en especial gràcies a la foto de quan va descobrir la placa de la plaça del Diamant on es pot llegir "Soc la reina de Catalunya i ho saps" (aquesta és de collita pròpia). També hi ha Rodoredes amb cors i ulleres de sol i dient: "Me la bufa". El criteri és que siguin cares reconeixibles i tinguin gestos divertits, i també que hi hagi representació territorial, de gènere i d'èpoques diferents.

La intenció inicial d'A mem si llegim era un divertiment, no tenia vocació de fer divulgació literària. Però resulta que també ha contribuït a popularitzar autors minoritaris i a crear un imaginari de star system literari. "Em canso de sentir la història que el català i la literatura catalana estan tan malament, que no es llegeix i no es parla català. Sempre plorem i molt poques vegades hi fem alguna cosa. Un sticker de Rodoreda no salvarà el català, esclar, però potser la gent hi accedirà d'una altra manera o farà que no tinguem tants prejudicis a l'hora de fer difusió de la nostra cultura", defensa Serrano. "Potser no entraràs al món dels autors catalans així... o potser sí", apunta, perquè els han arribat casos d'escoles que els han fet servir a classe i persones que han entrat a Rodoreda per una allau de stickers insistents.

Després de quatre anys, ja hi ha altres comptes que també fan humor amb el català, com tot un Optimot o la revista Els Marges. A mem si llegim ha col·laborat amb entitats com Òmnium Cultural, el PEN Català i l'Institut Ramon Llull, han fet tallers i ja estan treballant en més paquets de stickers. La seva base de dades de cites de la literatura catalana no para de créixer i la cultura del mem no sembla esgotar-se. Com diria el mem amb una cita de Patricia Gabancho: "La vida és cap endavant".