Què respondre a un alumne que diu que "en español nos entendemos todos"?

BarcelonaCom demano als alumnes que es dirigeixin als professors en català? En què parlem en les reunions amb famílies no autòctones? Si un alumne arriba a tercer d'ESO i em demana per què ha d'estudiar en català si al seu barri ningú el parla, què li dic?

La gestió de la diversitat genera dilemes constants en el dia a dia de les escoles i planteja un repte important per als mestres: estendre l'aprenentatge i ús del català en un context social de regressió de la llengua. Per reforçar els fonaments lingüístics dels docents, des de fa tres cursos s'imparteixen en escoles i instituts els tallers d'usos lingüístics en l'àmbit educatiu (ULAE). "Els docents poden tenir estratègies immersives, però la consciència de ser un model de llengua s'ha relaxat, sobretot entre els que s'han incorporat recentment al sistema", afirma Joan Baixauli, un dels divuit assessors LIC de Barcelona (llengua, interculturalitat i cohesió social), una figura que existeix a tot el territori. Són els àngels de la guarda del català.

Acompanyem Baixauli a l'Institut Escola Arts del barri de Sants. Quan s'acaba l'horari escolar, algunes professores tornen a classe per convertir-se en alumnes. Durant cinc sessions aprendran estratègies per incentivar l'ús del català a l'escola, unes directrius que després hauran de compartir amb el claustre. L'objectiu és garantir que els alumnes assoleixin una "competència comunicativa sòlida en català" i "que la llengua catalana és l'eix vertebrador de l'escola", defensen des del departament.

La classe és molt pràctica, sobre la base de supòsits i arguments. Per exemple: què respons si un alumne et diu que el català és la llengua dels independentistes? "Els arguments que hem d'esgrimir són de caràcter estrictament lingüístic, amb la voluntat explícita de desconflictivitzar, de despolititzar la llengua, i reorientar la qüestió", avisa Baixauli. Per això proposa dir a l'alumne que "una bona competència plurilingüe, també en català, a més del castellà i l'anglès, és fonamental per a l'èxit acadèmic i professional" i que "una llengua l'aprenem parlant-la". Fins i tot els diria que saber català és una qüestió d'igualtat d'oportunitats i integració, perquè et permet "estrènyer vincles comunitaris, pertànyer a un grup", continua l'assessor LIC.

Contrarestar les dinàmiques de minorització

L'IE Arts té 554 alumnes, un 30% dels quals tenen nacionalitat estrangera, però només 20 tenen concedit el recurs de l'aula d'acollida. Els assessors LIC són justament els que donen suport a aquestes aules, ajuden a gestionar la diversitat i reforcen la didàctica de la segona llengua. També incideixen en aspectes com la coherència del centre. "De poc serveix que a l'aula hi hagi un ús intensiu del català si als espais informals de relació entre iguals, al pati, al menjador o al passadís, desapareix la llengua", diu Baixauli.

L'assessor posa un altre exemple pràctic a les mestres: "Si els alumnes senten que dues professores parlen en castellà quan tenen una conversa distesa entre elles al pati, els nanos integren la norma de convergència al castellà i això incideix en les pautes d'ús: el castellà és vista com la llengua col·loquial i el català és la llengua d'estudi", explica. Mestres i alumnes han d'aprendre models de comportament i tècniques de canvi d'hàbits que permetin superar les dinàmiques que minoritzen la llengua catalana.

Els casos se succeeixen. Què he de respondre quan un alumne rebutja el català perquè "en español nos entendemos todos"? "En català també, prova-ho –argumenta Baixauli–. Les enquestes diuen que el 95% de les persones l'entenen i, a més, té moltes similituds amb el castellà", diu per arrodonir l'argument de la facilitat. I també ho aprofitaria per explicar als estudiants que canviar de llengua és un prejudici que molts alumnes racialitzats troben racista. "Mantenir el català davant d'un interlocutor que no el parla, però el comprèn, no és una qüestió de mala educació, ni de falta de cortesia, ni de militància política, sinó de naturalitat i d'acolliment, perquè afavorim la integració lingüística dels nouvinguts", afegeix.

Després de fer el taller ULAE, cada escola ha de prendre mesures concretes en funció dels seus punts febles: fer sessions de sensibilització per als monitors i la comunitat educativa, crear una comissió lingüística o revisar els materials del centre, o fins i tot reforçar en la interacció oral a l'aula. "Els docents han de tenir un discurs més sòlid i favorable perquè el català sigui més present en tots els àmbits de forma natural", resumeix el tècnic LIC.

De què depèn la llengua parles?

Saber català o qualsevol altra llengua no vol dir, automàticament, poder-la parlar. Un dels símbols que s'ensenyen als tallers ULAE és "el triangle dels usos", que explica de què depèn que triem parlar una llengua o una altra. Hi ha tres factors determinants:

1. Cal tenir competència lingüística en l'idioma, també en el registre col·loquial.
2. Cal que hi hagi oportunitats d'ús de la llengua, és a dir, que s'hagi de fer servir o sigui normal fer-ho.
3. I també depèn de les motivacions, les inèrcies d'ús i les actituds, cosa que té a veure amb la utilitat, la ideologia i la vinculació afectiva a una llengua.

Aquests són els tres vectors que els mestres han de reforçar: aprenentatge, ús i motivació. D'arguments no en falten. En un estudi recent titula Les dinàmiques del català entre els joves, els sociolingüistes de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Vila (actual secretari general de Política Lingüística de la Generalitat), Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas arribaven a donar fins a 40 arguments a favor de l'aprenentatge i l'ús del català. Aquests arguments van des de l'arrelament fins a la satisfacció personal, o des de la utilitat per motius laborals fins al compromís amb la diversitat. "Saber parlar català però no fer-ho de manera habitual és aigua en cistella", sentencia Joan Baixauli.