Reivindicar el català com a llengua científica: publicat el primer resum sense traduir en una revista internacional

BarcelonaFita històrica per a la llengua i la ciència catalanes. Per primera vegada, una revista científica de prestigi internacional ha publicat el resum i el sumari d'un article directament en català. Es tracta d'un article del Centre de Regulació Genòmica (CRG) que ha publicat aquest dijous la revista Nature Communications on es descriu una nova metodologia per identificar i caracteritzar gens. El fet és inèdit en llengua catalana, però, a més, habitualment les revistes científiques internacionals publiquen els articles, però també els seus resums (abstracts) i sumaris divulgatius en anglès.

La recerca liderada pels investigadors del CRG ha desenvolupat un mètode per identificar i caracteritzar amb més precisió el conjunt de gens que conformen un organisme (el genoma) i, per tant, que conté tot el material i especificitats genètiques, per exemple, d'una persona. El mètode funciona per mitjà de l'anàlisi de seqüències d'ARN, les molècules que compleixen les instruccions dels gens. Fins fa poc, els mètodes per determinar les seqüències d'ARN tenien limitacions importants, principalment perquè els investigadors no podien obtenir seqüències tan llargues com els mateixos gens.

Ara, però, els avenços recents en tecnologies de seqüenciació permeten seqüències molt més llargues (i, per tant, l'obtenció de més informació sobre els gens) i el grup de recerca del CRG format pels investigadors Sílvia Carbonell Sala, Emilio Palumbo, Carme Arnan, Roderic Guigó i Tamara Perteghella ha aprofitat aquestes noves tecnologies per desenvolupar un mètode que permeti la seqüenciació completa de molècules d'ARN. Aquestes millores en la catalogació dels gens del genoma permetran ajudar a accelerar descobriments importants en biologia per optimitzar la comprensió de la salut humana i la malaltia.

Primera pedra

Pel que fa al fet que el resum i el sumari de l'estudi s'hagin publicat en català, Roderic Guigó, un dels principals investigadors de l'estudi, explica a l'ARA que "és una opció que feia temps que comentava amb editors de diverses revistes científiques", i que quan en van parlar amb els responsables de Nature Communications ràpidament s'hi van avenir. Guigó apunta que la fita és remarcable per dos motius. D'una banda, "és una nova manera d'acostar la ciència el ciutadà". De l'altra, "és important per la lluita contra l'empobriment cultural que suposa el fet que el llenguatge científic-tecnològic es desenvolupi principalment i majoritàriament en anglès en detriment de les llengües autòctones", afirma l'investigador, que explica com aquesta pràctica fa que molt coneixement no es transmeti o directament es perdi quan una llengua mor.

Ara bé, Guigó adverteix que, tot i que la publicació d'aquest dijous és un pas important, que el català sigui una llengua científica comportarà un gran esforç per part de la comunitat d'investigadors. Són ells els que hauran de fer la doble feina d'escriure l'article en català i en anglès, perquè només amb una traducció es perdrien detalls. En aquest sentit, apunta que el pròxim pas podria ser crear guies mestres per homogeneïtzar el vocabulari científic en llengua catalana.