Radiografia del tertulianès, el català que rebreguen els mitjans

• "Sra. defensora del telepacient de TV3. Quedo sorprès de la boca lleugera que tenen certs tertulians i certs presentadors i alguna presentadora també que sovint cauen en el mal parlar. Per cada paraulota 200€ de multa! I per cada ojalá 200€ de multa".
• "Avui un tertulià de Garcia Melero ha dit empuchar"
• "Déu vos guard. El tertulià d'Els matins, Toni Bolaño, té un problema amb els verbs haver i tenir. Es limita a fer servir sempre el verb tenir que. Em continc d’assenyalar altres barbarismes que surten de la seva boca, perquè no acabaria mai".

• "Molt Srs-rses meus-meves, Laura Borràs es pronuncia Laura B/u/rràs, en català oriental. Una o àtona no es llegeix com una de tònica! Ada Colau es pronuncia, en català oriental, Ada C/u/lau. Joan es diu J/u/an. Tothom es diu T/u/thom".

Aquests són alguns dels 95 comentaris sobre llengua que ha atès el Servei d’Atenció a l’Audiència de TV3 i Catalunya Ràdio d’un total de 16.570 consultes rebudes només aquest 2022 (sí, són més de 50 al dia). Els espectadors esmenen la plana a presentadors i tertulians, preocupats per l’empobriment del català i les constants interferències del castellà: un locutor que diu volantasso, els tertulians que abusen de dir "el tema de" o, fins i tot, convidats que no parlen català.

És evident que ni tots els tertulians pequen de deixadesa lingüística, ni tampoc les tertúlies són les úniques responsables de l’empobriment del català, però sí que són espais d’alt risc per a la llengua: en primer lloc, perquè són en directe i per tant impossibles de corregir prèviament; després, perquè el to permet un ús més col·loquial del català, cosa que pot omplir-lo d’interferències; i, finalment, perquè s’hi conviden col·laboradors que o bé no són treballadors de la casa o bé ni tan sols són necessàriament periodistes. Les tertúlies són l’espai periodístic que més terreny ha guanyat a les graelles de ràdios i televisions els últims anys, propulsades per una actualitat política efervescent. Són formats barats que registren grans audiències i que tenen molta influència, també en el terreny lingüístic. I amb tot això, parafrasejant Stan Lee, el seu gran poder va acompanyat d'una gran responsabilitat (lingüística)?

Què és el tertulianès?
El tertulianès, el català de les tertúlies, es deforma quan hi treuen el cap les interferències, els barbarismes, els errors gramaticals o les frases estrafetes. No tot són errors. Hi ha expressions tòpiques i paraules buides pròpies d'un llenguatge burocràtic o polític, i també les expressions d’autodefensa retòrica i els allargaments dialèctics. Triem algunes expressions habituals.

La llengua, un criteri de tria?

"En igualtat de condicions, entre dues persones que m’interessen pel que diuen, trio el que té millor català com un criteri més per desempatar. Però no descarto una persona que tingui un discurs interessant i em pugui encaixar per tenir diversitat d’opinions, encara que parli malament. Home, si és molt desastre, sí", explica Òscar Fernández, actual cap d’informatius de Catalunya Ràdio i presentador de la tertúlia dels migdies durant sis anys. Aquest sembla el criteri no escrit però general: “Ningú tria els tertulians per l’ús de la llengua. Però és una cosa de la qual jo m’hauria de preocupar més i me’n preocupo poc”, admet Jordi Basté, director i veu d’El món a RAC1, el programa de més audiència. "La pífio molt", diu sobre el seu català, que no va estudiar a l’escola. A la SER Catalunya, la llengua també és un criteri maria: “És obvi que en la selecció de tertulians mires que compleixin requisits intel·lectuals, que tinguin pòsit, que tinguin nivell lingüístic, el que passa que no és una prioritat perquè al final el que busques és contingut, més que llengua”, afirma Ramon Iglesias, cap de continguts. Aquesta emissora té 10 hores d'antena en català cada dia, i assegura que el seu bilingüisme no afecta el nivell de català exigit: "Quan ens expressem en català, ha de ser el màxim de correcte. Hi estem a sobre i ho corregim, no hi ha desídia", assegura.

Així com els periodistes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han d’acreditar un nivell C2 a les proves d’accés, i des de fa uns anys també han de superar una prova de veu amb caràcter eliminatori –per garantir la bona pronúncia–, els col·laboradors no necessiten cap requisit. L’elecció depèn del director de cada programa. No hi ha cap directriu sobre llengua, ni des de la direcció de programes o informatius, ni des del departament d'assessorament lingüístic. Temps enrere s'havien fet seguiments lingüístics del que s’emetia, però fa anys que és impossible, per la multiplicació de plataformes. Sí que fan tallers o informes lingüístics puntuals per als treballadors de la casa, però no per als col·laboradors, explica Ernest Rusinés, cap de llengua de la CCMA.

“Sí que hi ha preocupació per la qualitat lingüística, però és molt més elevada en el cas dels nostres professionals que dels que no ho són. La tertúlia és una finestra a l’opinió publicada i, esclar, hi ha de tot”, diu Rusinés. El llibre d’estil dels mitjans públics explicita el “compromís de contribuir a normalitzar l’ús de la llengua catalana, consolidar-ne l’estàndard oral i escrit i difondre un model lingüístic de qualitat”. Als professionals de la casa els exigeix “una competència lingüística excel·lent” i el contingut que se subcontracta compta amb una clàusula lingüística al contracte. També s'hi especifica que es prioritzarà els “col·laboradors, convidats o especialistes que s’expressin amb competència en català” però sempre que això “no afecti negativament els continguts”.

Els tertulians, doncs, són dels col·lectius professionals amb menys pressió lingüística: "Si les idees que aporten són interessants, no cal que parlin un català correctíssim, amb acceptable ja en tindríem prou", resumeix Fernández. I quin és el català de mínims? El llistó se situa molt avall, quan falla la comunicació. "Si no hi ha fluïdesa, si fa patir, si fa perdre el ritme o no entens el que diu", explica el cap d’informatius de Catalunya Ràdio. La llengua dels convidats i l’elecció dels tertulians de la CCMA han motivat fins a 28 tramitacions parlamentàries enguany, però cap fa referència en concret al nivell del català. "Les observacions fetes des del Parlament i des de les xarxes (que és un medi que pressiona molt perquè el soroll fa bastant de respecte, cosa que a mi em preocupa), en aquest cas van servir perquè hi hagi conciència del component lingüístic a l’hora de triar col·laboradors. Vam fer observacions a les direccions perquè hi havia un augment de col·laboradors d’expressió en castellà en espais simbòlics", explica Rusinés. "Jo no tenia tertulians en castellà però en tindria si és algú molt representatiu, com Pablo Iglesias", afirma Òscar Fernández.

L’impacte del tertulianès

El tertulianès és senzillament un reflex del català del carrer –incloses les incorreccions– però a la vegada també funciona com un model de llengua per als oients, que no fan diferències de valor entre el que diuen els periodistes dels informatius i el que diuen els tertulians: tots dos són referents lingüístics. El món a RAC1 registra 656.000 seguidors diaris. Un programa com el FAQs podia tenir fins a 260.000 espectadors de mitjana. Són audiències molt potents i en un horari de prime time privilegiat. “Les tertúlies tenen impacte en l’audiència, esclar –afirma Màrius Serra, escriptor, articulista i verbívor–. L’impacte lingüístic és per reiteració, com la cançó de l’estiu, que la sentim molt i l’acabem odiant però al capdavall ens la sabem”.

El mecanisme és senzill: els oients senten que es fa servir una expressió com tenir que o paraules com enfermetat i automàticament ho donen per bo. "No ens sona malament perquè ho sentim cada matí", explica Serra. "El que té impacte no és que hi hagi professionals que parlin castellà sinó que la música general provoqui la sensació que el registre es degrada, perquè això genera anticosssos que són contraproduents", observa Màrius Serra. Fent servir una expressió tertulianesca, és la tempesta perfecta: "Fanatitza molt la relació de la gent amb la llengua. Es fa una pinça entre, d'una banda, els que destrossen el català i que, per mímesi, fan que els altres tertulians utilitzin expressions deformades i castellanismes, cosa que fa la sensació de deixadesa i, de l'altra, els que van de salvadors de la llengua supurant odi, un exèrcit de correctors no sol·licitats que fan bandera d’un purisme que encara genera més anticossos i expulsa certa gent”.

Es degrada, el català?

Però la pregunta clau és: ¿ha empitjorat, el català? Iglesias creu que sí: "Hi ha una certa degració de la manera d’expressar-se en català i les antenes de ràdio no deixen de ser un reflex del que passa: es parla pitjor el català que fa 15 anys". "Sí que reflecteix el català que hi ha a la societat, però també l’amplifica i el projecta", afegeix Serra, que també opina que el nivell va a menys. I això malgrat que s'hi posa remei: des del 2016 hi ha correctors en tots els programes en directe de TV3 perquè hi obliguen els formats actuals, que, per exemple, tenen més rètols impresos. "Tot el que surt en pantalla ha passat per un lingüista", diu Rusinés. A la ràdio, els equips de correctors també controlen el directe.

L'èxit del gènere de la tertúlia ha provocat que en comptes d’especialistes (epidemiòlegs, sociòlegs, politòlegs…) es crei la figura dels totòlegs, com en diu Serra, persones informades però que a més han de tenir cert sentit del ritme o de l’espectacle. De fet, dels programes de debat se'n diu infoentreteniment. Així doncs, “que funcionis, vol dir que tinguis capacitat d’encendre, de rèplica, que defensis postures que puguin encabronar els oients fins a un cert punt”, explica Serra. "Es dona un gran prestigi a l’informalisme. El registre formal ha perdut valor, de manera que es permeten expressions per donar frescor o proximitat que abans eren impensables. No és que parlem pitjor al bar sinó que [als mitjans] es parla desinhibidament com al bar”, explica. El paral·lelisme amb la indumentària serien els presentadors desencorbatats. Com que "no hi ha domini dels registres, el que desapareix és la part formal, la que buscava més qualitat", subratlla Serra. I esclar que també existeix un català col·loquial i correcte, però no és un requisit que avui es demani per ser tertulià.