Quina és la teva paraula preferida en català i per què sempre hi surt 'xiuxiuejar'?

Barcelona"Tothom, absolutament tothom, té dues o tres paraules que li semblen precioses i està disposat a defensar-les", assegura el lingüista Pau Vidal en l'últim llibre que acaba de publicar. Però com es trien les paraules preferides? És habitual que s'escullin sobretot amb dos criteris: pel significat, i llavors poden aparèixer a la llista paraules com llibertat i estimar, o bé per la sonoritat, i aquí no hi falta mai el clàssic xiuxiuejar. Però per què sempre apareix xiuxiuejar en el rànquing de paraules preferides?

Tots els lingüistes coincideixen en un fet: la genuïnitat i la distància del castellà. "És una paraula que no comparteix arrel amb el castellà, ja que es forma a partir d’una onomatopeia netament catalana: xiu-xiu. Això la fa molt apreciada pels parlants, especialment pels sectors més combatius de la llengua. Es converteix en una paraula-estendard", explica el lingüista Enric Gomà. Xiuxiuejar no existeix en altres llengües i els seus sons consonàntics també són distintius, no es poden pronunciar en castellà.

L'altre punt a favor és la sonoritat, els sons que té, aquestes dues xeixs repetides. "En el cas del català, els sibilants [s], [z], [ʃ], [ʒ], [ts͡], [dz͡], [tʃ͡], [dʒ͡] diria que són els preferits", afirma la lingüista i articulista de l'ARA Maria Rodríguez Mariné. Més de la meitat de les deu finalistes del concurs que es va fer per l'Any Fabra tenen aquests sons. "Però és que a xiuxiuejar, tots els sons consonàntics són sibilants", diu Rodríguez Mariné. "És un so que percebem com a netament català", hi afegeix Gomà. Com xalar, que va guanyar el concurs Remot de l'ARA.

I, en tercer lloc, el significat és positiu i és sensorialment agradable, té a veure amb la idea de secret, confiança, recolliment, afectivitat, plaer. Quan parlem a cau d'orella xiuxiuegem, fem xiu-xiu, "sembla que la paraula es va crear a partir de xiu, l'onomatopeia per referir-se al soroll que fan els ocells quan piulen", diu Rodríguez Mariné.

Detractors del xiuxiueig

Com passa en tants àmbits de la llengua, xiuxiuejar té grans defensors però també molts detractors. "Pobret xiuxiuejar, jo també li he agafat mania", admet la lingüista Míriam Martín Lloret, tot i que admet que ho té tot: és expressiu, transparent, distintiu, d'origen onomatopeic... De fet, hi ha tot un corrent que s'oposa a l'ús d'aquestes paraules boniques i d'aire folklòric, com les que apareixien a l'última campanya de llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona: aixopluc, carallot, rondinar, somiatruites, primmirat, etcètera. I un dels opositors més abrandats és Pau Vidal: "La meva principal feina filològica és defugir el melindrisme. Com més ensucramenta hi ha, menys militància real", sentencia el lingüista.