"Es queixen de la integració dels immigrants però inscriure's en un curs de català és impossible"

Barcelona"És impossible", diu Lamine Sarr, treballador del Sindicat Manter a la botiga que tenen al Raval. Entre dilluns i dimarts ha intentat apuntar-se a un dels cursos de català que ofereix la Generalitat a tot el país a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), però encara no ho ha aconseguit. La web està col·lapsada i els centres obren en horari laboral, quan la majoria està treballant. Els voluntaris del sindicat han intentat ajudar a inscriure 35 persones per als cursos bàsics, però aquest dimarts (l'últim dia per inscriure's) només havien aconseguit inscriure'n dos, i tres més estan en llista d'espera. Ahir van fer hores de cua a Lleida i era "més difícil que aconseguir entrades per a un concert d’Oasis", ironitzaven a les xarxes.

"Jo necessito el català per comunicar-me, però hi ha companys que el necessiten per presentar els papers d'arrelament, perquè has d'haver fet un curs de 45 hores i, si no poden fer-ho, s'han d'esperar a l'any que ve", lamenta. Sarr fa dos anys que intenta apuntar-s'hi. "Quan ho he intentat, no ho he aconseguit i ho he deixat estar, mai m'havia queixat. Però aquest any ens havíem preparat i no ho hem aconseguit", lamenta.

"Els polítics, sobretot de dretes, es queixen sempre de la integració dels immigrants, però inscriure's en un curs de català és impossible. És una incoherència. Perquè els immigrants puguin integrar-se cal obrir-los les portes. Si no, és molt difícil. Jo crec que haurien de mirar-se per què passa això". Des del sindicat assenyalen que "aprendre català, a diferència de comprar entrades per a un concert, és un dret que l’administració hauria de garantir a tothom qui arriba a Catalunya". Sarr apunta que els cursos de català haurien de tenir la matrícula oberta tot l'any, que haurien d'oferir més ventall d'horaris, i també proposen que la Generalitat permeti a altres entitats poder fer classes de català amb certificació oficial, perquè aquestes organitzacions es puguin adaptar més als horaris dels treballadors.

Lamine Sarr va arribar a Barcelona el 2007 i no parla català, però li agradaria: "Jo atenc persones cada dia a la botiga i m'agradaria parlar català amb qui em parli en català". A més, defensa que també pot ser una llengua seva, com el wòlof, el francès, l'anglès i el castellà. "Jo no sento que el català sigui d'una ètnia específica. El català no és només per als catalans. L'idioma és una eina per comunicar-se, és en benefici de tothom i, si el pots aprendre, un dia et pot servir", afirma.

Un decalatge que ve de lluny

Un estudi d'Òmnium ja alertava del decalatge entre la voluntat d'estudiar català i l'oferta de català. 2,3 milions de persones volen estudiar català i hi ha 120.000 places disponibles a l'any entre organitzacions públiques i empreses privades. El Consorci oferirà enguany unes 100.000 inscripcions (que no equival a inscrits: una persona es pot inscriure a dos cursos l'any), però això no absorbeix tota la demanda, com avui reconeixien per xarxes.

Segons l'estudi, a Catalunya encara hi ha 1,4 milions de persones que no saben parlar català (un 18,8% de la població), 1 milió de persones que no el saben llegir (14,5% de la població) i 2,6 milions que no el saben escriure (34,7% de la població), segons dades públiques i oficials. El 83% dels que s'apunten als cursos del Consorci són persones nascudes a l'estranger, que cursen el cicle inicial i bàsic, gratuïts.

Arran de la queixa del Sindicat Manter han sorgit altres entitats, com Casa Nostra Casa Vostra, que denuncien els mateixos problemes i desmenteixen el tòpic que els immigrants no volen aprendre català. Houria Laghlid va arribar al petit poble lleidatà del Sudanell i no va trobar cap curs de català. "No entenia res del que deia la gent, no em podia comunicar, no podia ajudar els meus fills amb els deures. Va ser com si m'haguessin pres tot el que sabia", explica en un vídeo, en català. Per això, amb l'entitat Lo Portal van organitzar un curs de català al marge de l'administració i s'hi van presentar 40 persones. Avui fa classes de català el 90% de la població no catalanoparlant del municipi.

Compromís del govern

Des del Govern, aquest dimarts la portaveu, Sílvia Paneque, s'ha compromès a fer "propostes i accions de millora" davant les dificultats que afronten les persones migrants a l'hora d'inscriure's als cursos de català. Segons Paneque, són conscients d'aquesta problemàtica, i per això la conselleria de Política Lingüística s'ha posat a treballar "per fer canvis en aquesta formació i per donar compliment i sortida a aquestes necessitats".