Pugna a la Plataforma per la Llengua: tomben la primera candidatura alternativa de la història

BarcelonaPugna inèdita a la Plataforma per la Llengua. Per primera vegada en els seus 31 anys d'història s'havien presentat dues candidatures per dirigir la principal entitat dedicada a la llengua, una de continuista encapçalada pel president, Òscar Escuder, i una d'alternativa, defensada per Agustí Cerdà. La comissió electoral ha invalidat aquesta llista alternativa perquè "els candidats no compleixen els requisits que marquen els estatuts". De fet, els 26.000 socis de l'entitat han rebut un correu electrònic aquest matí per informar que l'única candidatura era la continuista, El futur, en català. Fonts de l'alternativa, Plantem cara per la llengua, liderada pel polític valencià d'ERC Agustí Cerdà, han assegurat a l'ARA que portaran el cas "als tribunals": "No ens quedarem de braços plegats", han dit.

Les eleccions s'han de celebrar en el marc de l'assemblea general anual a l'Ateneu Barcelonès el dissabte 16 de març, en què s'escolliran 13 càrrecs dels 24 que formen l'executiva, entre els quals el de president. Fa 22 anys que el metge Òscar Escuder ocupa el càrrec, i es presenta de nou a la reelecció per a quatre anys més. Socis afins a la candidatura de Cerdà havien negociat amb la direcció actual de la Plataforma per integrar-se a la llista oficial amb 4 representants, per "evitar que una segona candidatura pogués ser interpretada com un exemple més de la trencadissa que pateix avui el catalanisme del Principat", segons van argumentar, com passa dins l'ANC. Va ser el mateix Escuder qui va refusar el preacord, segons ha explicat a l'ARA: "Semblava que entraven com un corrent intern i no ens va agradar com plantejaven les coses, no era la manera de fer de la Plataforma", diu Escuder. Finalment es va presentar a última hora Plantem cara per la llengua. "No volem cap trencadissa a la Plataforma, ni dividir-la, sinó renovar-la i posar-la al dia", diuen fonts de la candidatura de Cerdà.

Democratització i centralitat

Plataforma per Llengua és l'ONG dedicada a una llengua més gran d'Europa. A més de 26.000 socis, té més de 40 treballadors i uns 3,5 milions de pressupost (el 77% ve de quotes privades i el 23% d'ajudes públiques, és a dir, uns 800.000 euros, majoritàriament de la Generalitat). Tot i aquestes dimensions, el funcionament electoral és envitricollat. La renovació de càrrecs es fa en dues tongades, i cada dos anys es renova mitja executiva, que pot tenir entre 22 i 26 persones. Entre els 13 càrrecs que es relleven enguany, a més del president, hi ha els delegats del País Valencià i les illes Balears, quatre coordinadors d'àrees i cinc vocals. El motiu pel qual s'ha tombat la candidatura alternativa és perquè un soci extern a les comissions no pot ser candidat a un càrrec; és a dir, cada delegació o comissió (des d'activisme fins a educació) tria un únic candidat d'entre els seus membres, que és proposat com a coordinador per a una llista electoral. Aquest sistema és justament el primer punt que pretenia canviar Plantem cara per la llengua, que consideren que és un impediment perquè es puguin presentar diverses candidatures. L'ARA ha intentat parlar amb la comissió electoral sense èxit.

A més de "manca de democràcia interna", els socis afins a Cerdà veuen "poca transversalitat política" al pinyol de l'executiva, en referència a Junts. "Plataforma per la Llengua és una estructura d'estat que està desaprofitada", "rovellada", que "ha defugit debats que són a l'ordre del dia" i que ha "anat a remolc d'agendes dels altres", diuen. El president actual, en canvi, defensa que estan "molt satisfets de la feina feta". Posa d'exemple "l'oposició a canviar la llei de política lingüística en contra de tots els partits quan va sortir la sentència del 25% a l'escola" i els efectes que ha tingut "la denúncia de la situació del català al sistema sanitari". "Segur que es pot fer més, però el que no seria just és dir que hem fet poc", afegeix. Cerdà reconeix que "durant 30 anys s'ha fet molta feina, i molt bona, però no n’hi ha prou". "La llengua viu el moment més delicat des de la mort de Franco", diu Cerdà, en referència a l'extrema dreta governant de la Catalunya Nord a València i de les Balears a l'Aragó, i també al baix ús social de la llengua en tot el domini.

Plantem cara per la llengua denuncia que s'aprovi un nou reglament electoral en la mateixa assemblea en què es renova la junta, perquè és com anar "a un partit de futbol sense les regles del joc clares". També defensen la "federalització" de l'entitat, per exemple fent que l'elecció dels delegats territorials la facin els socis de cada àrea territorial i no es voti des de Barcelona. Escuder assegura que això de facto ja passa i diu que "han creat un problema on no n'hi ha hagut". La candidatura alternativa opina que fins i tot en el mètode electoral l'entitat està antiquada, perquè la votació és en una assemblea sense franges horàries, cosa que fa que la participació sigui ínfima: el 2022 van votar-hi 71 persones, és a dir, menys del 0,3% dels socis.

A la candidatura d'Escuder hi ha l'historiador valencià Toni Royo, el sociolingüista mallorquí Ivan Solivellas, els professors Eloi Planas i Berta Serra, i el periodista Carles Solà, que ja eren a la casa. A la de Cerdà, que va ser president d'ERC al País Valencià (2000-2016) i diputat al Congrés (2004-2008), hi ha noms com el fundador de Parlem, Ernest Pérez-Mas; l’exportaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster; l’actriu Carme Sansa; l’advocada Isabel Casals i Couturier (germana de Muriel Casals), i el promotor cultural i escriptor Marçal Girbau.