¿Es posen multes per no atendre en català?

Primer un apunt general: quan un client entra en un comerç o utilitza un servei, sempre té el dret a expressar-se oralment i per escrit en català i l’interlocutor l’ha d’entendre, si bé li pot respondre en català o castellà. El Codi de Consum de Catalunya i la llei de comerç incorporen com a dret bàsic del consumidor els drets lingüístics, encara que tot plegat és prou desconegut perquè Consum n’hagi hagut de fer una campanya. En tot cas, què més diu la llei? Doncs que les empreses han de tenir en català tant la retolació com la carta, però també les factures i els pressupostos. També les instruccions d’ús i l’etiquetatge dels productes no alimentaris haurien d'estar en català (els alimentaris han d’estar etiquetats almenys en una de les llengües oficials d'Europa, i el català no ho és). Si no, és una infracció i està subjecta a multes.

Aquí és on volíem arribar. ¿Es posen multes per no fer servir el català en restaurants, comerços i serveis? Sí, però ben poques. El 2022 hi ha hagut 300 denúncies lingüístiques i un total de 1.020 inspeccions, entre el seguiment de denúncies i les inspeccions d’ofici que fan la direcció general de Comerç i l’Agència Catalana de Consum. Des de principis d'any hi ha hagut 33 sancions; és a dir, el 10% de les denúncies i el 3% respecte a les inspeccions. Això vol dir que la gran majoria de denúncies s’acaben arxivant perquè no es pot constatar la infracció o perquè l’establiment corregeix la deficiència. Habitualment el problema és en l’atenció oral i la informació de caràcter fix. "La finalitat no és recaptatòria –ens diuen des de Consum–. Volem que es corregeixi la mala praxi que va en contra dels drets dels consumidors, i donem un termini per esmenar-ho". Si, tot i això, l’empresa encara fa que sent ploure, les multes poden anar dels 10.000 euros (lleus) als 100.000 (greus).

Una de les noves mesures anunciades pel Govern per fomentar el català és un decret que permetrà que les sancions als comerços per infraccions dels drets lingüístics se substitueixin per formació i conscienciació lingüística del personal. Segons els sociolingüistes, millorar el nivell de llengua dels parlants és l’element clau perquè s’atreveixin a fer servir el català i no es convergeixi sempre al castellà. Així que la formació en entorn laboral és imprescindible: que soni català a les botigues i empreses és bàsic per incrementar l’ús social de la llengua.

Però la nova normativa també preveu que l’import de la multa es destini a "recursos per garantir la disponibilitat lingüística". ¿Això vol dir cartes de restaurants, rètols i traduccions a compte de la Generalitat? La mesura paradoxalment desincentivaria els empresaris que compleixen la llei d’entrada i premiaria amb una subvenció de facto els qui se la salten. Seria el clàssic català de cornuts i pagar el beure. Perquè si bé Consum no fa públics els noms dels sancionats, sí que hi ha informes de la Plataforma per la Llengua sobre, per exemple, cadenes que ometen el català, i no són el celler del barri. A la cua, Foster's Hollywood, 100 Montaditos, Burger King, KFC i McDonald’s.

Deixa'm en Pau*

Com ens hem inventat la 'tridèmia'

Els mitjans ens trobem sovint que hem de parlar de conceptes que amb prou feines sabem com anomenar. En aquest sentit, llengües com l’anglès són molt més valentes a l’hora de generar noves paraules, moltes vegades fent servir pedaços de termes ja existents i ajuntant-los per crear-ne de nous. A això cal sumar-hi que l’anglès és la llengua franca de la ciència mundial, d’on precisament sorgeix gran part de la necessitat d’encunyar nous termes. En català, però, també tenim tot de mecanismes que ens han permès arribar fins aquí cobrint les nostres necessitats, així que per què no ens tirem més a la piscina? Fa pocs dies, per exemple, la Gemma Garrido, periodista de Societat, va venir amb una proposta: inventar-se per al català un equivalent del concepte anglès tridemic, que s’ha començat a fer servir per designar la conjunció de les epidèmies de grip, bronquiolitis i covid. Si ha sorgit aquesta necessitat, i tenim la possibilitat de fer servir tridèmia, que és un terme igualment ben format segons les nostres regles del joc lingüístic, per què no ho hauríem d’aprofitar? Així, doncs, li hem donat una oportunitat. No sabem si tindrà èxit o gaires ocasions d’aparèixer i consolidar-se, però juguem!

* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop, com es justifiquen algunes decisions i en què s'ha pogut equivocar l'equip de correctors del diari.

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El consultori

Qui és Shazra Javed Qureshi?

És una activista a qui el departament de Cultura acaba de donar el premi Pompeu Fabra 2022, que reconeix l'acció de la societat civil per fomentar el català. Establerta a Barcelona als 16 anys, provinent del Pakistan, va començar els estudis de batxillerat mentre aprenia simultàniament català i castellà. Llicenciada en química i investigadora, fa 10 anys que col·labora amb l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya acollint i orientant els immigrants procedents del subcontinent indi. La trobareu a Twitter: @ShazraJaved.

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 6 de desembre. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi!