Podràs fer servir el català a tots els jutjats d'Espanya (també al Suprem)

BarcelonaEls processos judicials començats als territoris de parla catalana podran continuar en català quan arribin a instàncies estatals. A més, els jutjats de tot l'Estat hauran de facilitar traductors "si l'ús d'una llengua, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l'exercici del dret de defensa". Aquestes són dues de les novetats importants de la llei del dret de defensa, que entrarà en vigor el 4 de desembre i que hauria permès, per exemple, que els encausats pel Procés haguessin pogut parlar català al Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional hauran d'enviar la documentació en català a les parts que ho sol·licitin. La nova llei, aprovada a les Corts i publicada aquest dijous al BOE, permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial en qualsevol punt de l'estat espanyol pugui expressar-se en català sempre que resideixi a Catalunya, el País Valencià o les Balears, o que el procediment legal s'hagi iniciat en algun d'aquests territoris.

El PSOE i Esquerra van pactar a principis de legislatura una reforma legal perquè es pugui fer servir el català en l'àmbit de la justícia a tot l'Estat, però han estat els tècnics de Plataforma per la Llengua els que han participat en la redacció de dues esmenes, enviades a través de Junts. Per exemple, fent que es converteixi en llei una sentència de l'Audiència Nacional –relativa a uns encausats, Roura i Stern, que van cremar una foto de Joan Carles I–, en què aquest tribunal argumentava que el dret de defensa passava per davant d'altres consideracions, i això obligava els tribunals a respectar l'ús d'una llengua diferent de la castellana si això beneficiava la defensa. D'altra banda, fa unes setmanes el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ja va explicar que el govern espanyol recorreria a la intel·ligència artificial perquè totes les resolucions estiguin accessibles en totes les llengües oficials.

La nova llei es tracta d'un avenç significatiu, si més no en el pla teòric. Tanmateix, la realitat és que a Catalunya, on el català és plenament oficial, només el 7% de les sentències es redacten en català. Només un 14% dels jutges tenen el nivell bàsic de català i, per tant, el 80% dels jutjats no respecten l’opció lingüística i continuen notificant les resolucions en castellà. Fa dos dies el Consell d'Europa va instar Espanya a prendre mesures de manera "prioritària" per garantir el català a la justícia, l'educació i la sanitat.