Del 'pendó' de la Sue Ellen al 'semat' de Merlí: com parlen avui els joves?

BarcelonaCoti, bailoteo i marujeo són només tres de les expressions col·loquials que apareixen a les cançons de The Tyets, l'últim fenomen de la música en català. A Twitter ja hi ha hagut un petit beefper aquestes interferències. Però és greu, doctor? Tres joves filòlegs acaben de publicar un llibre que reflexiona justament sobre l'argot juvenil i vol rebaixar la tensió arterial dels boomers de la llengua. Petem-ho! (Rosa dels Vents) aborda les arestes més polèmiques del llenguatge dels adolescents en català a través del testimoni d'experts i joves, i també inclou un breu diccionari amb expressions com bae, bro, xipejar, lol i hype. Els seus autors, que pertanyen a la generació Z, Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde, són també els creadors de la plataforma Com ho diria, l'únic diccionari urbà col·laboratiu d'argot juvenil en català, que ja té 200 entrades.

¿Existeix argot juvenil genuí en català o la majoria d'expressions són manlleus del castellà i l'anglès? "Hi ha de tot. Petar-ho ve del català, també hi ha paraules que s'adapten del castellà i de l'anglès (com estalquejar: rastrejar algú a les xarxes), d'altres que s'agafen calcades (random), i tot plegat demostra com de creativa és la llengua dels joves", afirma Soler. "Sí que hi ha interferències –admet Viladomat–, però com en tants altres camps de la llengua. Si sents parlar un científic pots arribar a la mateixa conclusió".

Les xarxes, font de paraules

Les xarxes socials són el gran espai des d'on s'incorpora la majoria d'argot juvenil, que s'expandeix més de pressa que mai i també passa de moda molt ràpidament. Fins i tot algunes paraules que neixen en l'entorn digital –com postureig (fer-se el guai)– passen a utilitzar-se per situacions de la vida real. El llibre porta per subtítol Manual de català per a 'boomers' i 'millennials' perquè els autors denuncien la superioritat moral i la condescendència amb què el boomer tracta els joves i el seu català.

"Hi ha molta obsessió amb el que és correcte i incorrecte, i aquesta dicotomia ja l'ha superat la Gramàtica del 2016. Hem de parlar de registres i d'adequació al context comunicatiu. La llengua és versàtil, no un bloc de pedra. I tampoc no ens podem enfadar amb la càmera", opina Mas Craviotto, que també és escriptor. Per a ells, saber com es parla fora de l'estàndard és útil per ajudar els parlants, els guionistes, els escriptors, i també pot ser un primer pas per saber on cal treballar més. "Cal molta pedagogia sociolingüística. Cal tenir en compte que el català col·loquial és una llengua sense cotilles, i l'argot juvenil és un codi intergrupal que es caracteritza per la transgressió. El seu objectiu és ser inintel·ligible per a la resta de parlants", afegeix.

L'argot no es pot domesticar, com no es poden engabiar els adolescents. Per això l'acadèmia no hi té gaire res a fer: no es pot crear al laboratori un argot sense que soni ortopèdic. Alhora, cal ser permissius i imaginatius, perquè és necessari que el català generi el seu propi argot per tenir una llengua funcional en tots els àmbits. "L'acadèmia sempre va darrere l'ús social de la paraula, per això a la vegada li és molt difícil d'influir sobre un mot consolidat", expliquen els autors.

La versemblança a la ficció

Un dels aspectes més controvertits és fins a quin punt s'han d'admetre les interferències sobretot els castellanismes) en les ficcions. Les sèries i les novel·les han de reflectir la parla del carrer sense manies o n'han de ser un model? Segons els experts, s'ha de transitar entre el naturalisme i la normalització. Les ficcions solen fer servir un "argot mediatitzat", una mena d'estàndard de l'argot, perquè l'entengui un públic més transversal i no passi tan de moda (molar i guai passarien aquest filtre). A més, com que les sèries catalanes fins ara només les produïa TV3, "una televisió pública que té una funció i una responsabilitat lingüística, això ha pesat molt", apunta Soler.

Però Merlí va ser un canvi i un punt d'inflexió. "En les sèries d'abans no ens grinyolava com parlaven els personatges perquè el llenguatge no era marcat –diu Soler–. Amb Merlí es van construir els personatges a través de la llengua". I ho corrobora al llibre el seu creador, Héctor Lozano, que creu que la llengua és part de l'èxit de la sèrie perquè fa "que el públic s'hi identifiqui". I és així com hi entren col·loquialismes com hombre, tio, tallar el rotllo i paraules marcades com tete, sobar-se i on fire. El català de TV3 ha evolucionat des del pendó de la Sue Ellen (1983) o els renecs de les pel·lícules de Quentin Tarantino a la paraula semat (descarat, fort) que surt diverses vegades a Merlí. Ha canviat la llengua i també s'ha eixamplat la permissivitat. Sèries com Plats bruts i Jet lag ja van introduir moltes expressions del carrer, algunes calcades del castellà.

"Defensem l'aposta valenta de Merlí perquè, ho reflecteixi o no, la llengua del carrer continuarà existint. Desdramatitzar l'argot juvenil ens aniria molt bé com a país", resumeix Viladomat. Els experts asseguren al llibre que "cap registre perjudica una llengua" i que l'empobriment i la interferència són transversals en tots els parlars col·loquials. I a més, són naturals en un context més multilingüe i globalitzat que mai. Però això no fa de l'argot juvenil una "llengua defectuosa" ni un perill imminent per al futur del català.