Patates i creïlles: així serà el nou diccionari normatiu que ampliarà el català estàndard

BarcelonaL’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha començat l’any amb un projecte d’envergadura: un nou diccionari normatiu pancatalà i postfabrià. Serà un diccionari de nova planta, només en format electrònic, que s’elaborarà durant els pròxims deu anys i reflectirà tota la variació de la llengua, tant de dialectes com de registres. L’objectiu és que sigui el diccionari de referència per al conjunt de la llengua catalana i pugui guiar tots els parlants.

El canvi serà notable perquè, d’una banda, s’ampliaran els límits del català estàndard fabrià i, de l’altra, serà un projecte cooperatiu que requerirà el consensos, essencialment amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l'ens de referència normativa per a la variant valenciana en la seva comunitat. La primera fase està pressupostada en 550.000 euros, dels quals 117.000 provenen de les Illes Balears (35.000 euros), el País Valencià (75.000) i Andorra (7.000) i la resta surten de l'IEC, que assumeix el projecte orgànicament.

Més enllà de l'estàndard central

Un cop estigui en línia, l’usuari tindrà un diccionari a mida: podrà veure les formes de confluència, però també podrà configurar un diccionari que prioritzi una de les varietats depenent del seu origen. El nou diccionari hauria de tenir conseqüències directes, per exemple, en l’ensenyament dels dialectes i en la riquesa lèxica dels mitjans de comunicació, perquè tots els parlants haurien de conèixer per defecte les formes que potser no són del seu dialecte, però en canvi són a l’estàndard. Quants alumnes del Principat i les Balears saben què són les creïlles?

Els darrers temps han sorgit veus que critiquen que l’estàndard central hagi arraconat els altres dialectes. La manca d’un espai comunicatiu compartit no hi ha ajudat. "En llengües mitjanes, en situacions conflictives i en processos no acabats de normalització com el del català, és necessari un estàndard consolidat", afirma la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré. Però si en el seu moment era necessari fixar aquest estàndard per evitar la dispersió, ara justament creu que calia "obrir molt les portes" perquè, si no, es corria el risc de disgregació si els parlants no se sentien inclosos en l’estàndard. "Si no, la via hauria estat la secessió. I el nostre focus és preservar la unitat de la llengua catalana", assenyala Cabré.

L’amenaça de la disgregació

El que va fer replantejar-ho tot va ser l’aparició el 2000 d’un nou organisme amb capacitat normativa per a una part de la llengua com és l’Acadèmia Valenciana (AVL). Fins llavors, "l’IEC era l’únic organisme de referència de tot el domini", explica Cabré, però quan l'AVL comença a publicar obres, es disgrega de facto la normativa catalana. Després d’una relació inicial tensa i d’allunyament, el retrobament es va desencallar el 2020: l’IEC posaria el focus en el conjunt de la llengua "per la seva autoritat històrica, el seu model de llengua integratiu, per la seva composició i també per la seva voluntat", afirma Cabré, mentre que l’AVL s’ocuparia de la varietat valenciana del català. Per tant, les dues acadèmies han de col·laborar i, sobretot, no es poden contradir. Des de les Balears mai s'ha disputat l'autoritat de l'IEC (de fet, la UIB n'és un ens consultiu), i aquesta setmana al Butlletí Oficial d’Aragó apareixia un acord històric: l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua també reconeix l’IEC com a màxima autoritat del català.

L'acord entre les dues acadèmies és l'origen del nou diccionari normatiu, l’eina que indubtablement asseguri la unitat de la llengua, "ara que la unitat de la llengua és una realitat acceptada per tothom", afirma Cabré. Fer-lo, justament obligava a eixamplar el concepte d’estàndard. Fins ara, seguint la proposta fabriana, l’estàndard que s’ha configurat era un model convergent, és a dir, es consideraven estàndard les formes que estaven representades pels usos almenys en dos dels grans dialectes. Això feia que moltes paraules quedessin fora del diccionari perquè es buscava un estàndard molt representatiu. Ara s’hi afegeix el criteri que serà estàndard la forma que, encara que només es doni en una varietat, sigui de reconegut prestigi, identificativa o una solució única per tot un dialecte (per exemple, les creïlles, és a dir, les patates). "Si cap dialecte renuncia a les seves formes de referència, és més plausible que tots els territoris se sentin representats en una proposta d’estàndard", diu Cabré. Per això serà un diccionari postfabrià, perquè inclou criteris per etiquetar les paraules que Fabra no utilitzava i, sobretot, perquè es basarà en un nou corpus: l'estàndard ampliat.