Per parlar amb la parella o per entendre 'Merlí': qui vol estudiar català a Madrid?

MadridQuan era un nen, el pare del Carles anava a treballar quatre dies a Reus i, quan tornava a Madrid, s'enduia de regal una expressió en català per a la família (per Nadal, també un caganer). Al Carles, el seu pare li va despertar l'interès per la llengua catalana i des de fa quatre anys que cada dimecres s'asseu a les classes del Centre Cultural Blanquerna de Madrid per aprendre'n. És un dels 300 alumnes que acull l'Espai de Llengües que la delegació del Generalitat a Madrid fa 30 anys que té instal·lat a la capital espanyola.

L'Elisa, el Juan i la Celia aquest any han decidit submergir-se en un nou idioma. Per què? Per motius ben diversos. En el cas de l'Elisa, perquè la seva parella és mallorquina. El Juan té una àvia catalana i voldria fer servir el català quan viatja a Catalunya a veure la família i els amics, tot i que admet que encara li fa vergonya parlar-lo. "Vaig veure la sèrie de Merlí i em vaig enamorar de l'idioma", confessa la Celia, que és d'Àvila, però estudia a Madrid i no descarta traslladar-se a Catalunya.

Una oferta limitada a l'Estat

A Madrid es pot aprendre català al Centre Cultural Blanquerna, a l'Escola Oficial d'Idiomes (finançada per la conselleria d'Educació de la Comunitat) i en dues universitats. De fet, aquest any es pot estudiar català en nou universitats espanyoles, la meitat gràcies a la subvenció de l'Institut Ramon Llull. Una xifra que està lluny de les 21 universitats alemanyes que ofereixen català, les 17 dels Estats Units o les 14 de França; en total, 108 universitats del món.

A la capital espanyola, el gruix d'estudiants els absorbeix la delegació de la Generalitat: aquest curs hi estudien 305 alumnes, i 60 més van a l'Escola Oficial. Al centre Blanquerna, a més, aquest any hi han afegit la possibilitat d'estudiar també aranès. "És normal que la delegació del Govern a Madrid normalitzi l'aprenentatge de la llengua catalana i de l'aranès: som això", defensa a l'ARA la delegada de la Generalitat a Madrid, Ester Capella. Els grups d'iniciació o de nivell mitjà de català són els que tenen més demanda.

A banda dels cursos de gramàtica dels diversos nivells, a la Blanquerna també ofereixen grups de conversa i de lectura, així com classes per a infants, la majoria de pares catalanoparlants que viuen a Madrid. "Hem fet un salt qualitatiu", apunta el professor i coordinador de l'Espai de Llengües, Xavier Basora, perquè amb les pissarres digitals a l'aula han canviat "completament la dinàmica de la classe". Allà hi poden projectar lectures o videoclips de cançons tradicionals i també de pop com el Boig per tu de Sau. Al grup d'alumnes a qui el Xavier ensenya el nivell A1 els dimecres, però, els agrada més la versió de la Shakira.

A Blanquerna hi ha alumnes que fa almenys quatre anys que hi estudien. Com la Juani, que després de tot aquest temps cada vegada s'atreveix més a parlar en català amb el seu marit. Ella ja està al nivell C1 i comparteix classe amb el Miguel, traductor de Saragossa que viu a Madrid. Ell va començar escoltant música i mirant pel·lícules en català i és el primer any que s'asseu a la setena planta del centre Blanquerna. Igual que la Marta, gallega que es va criar a Catalunya, on va viure vuit anys i va anar a l'escola catalana fins a sisè de primària. Ara es vol treure el títol de català. Els motius són diversos, però el cert és que a la capital espanyola el català també desperta sensibilitats.