Els refranys que han caducat amb el canvi climàtic

BarcelonaLa saviesa popular sobre el temps, les estacions i l'agricultura ha quedat gravada en una colla de refranys que serveixen de referents universals. Sobretot al camp, on la vida transcorre depenent del cel, les dites populars indicaven quan calia plantar la collita o quan no podíem refiar-nos de la primera ullada de sol. El canvi climàtic està tenint també un efecte directe en aquestes frases fetes: hi ha dites fixades en el calendari que ja no quadren.

Diverses dites parlen d'ocells que abans eren migratoris i ara ja no ho són tant. Segons el responsable de l'oficina d'anellament de l'ICO, Raül Aymí, abans l'arribada de les cigonyes era un símptoma de la proximitat de la primavera (Sant Blai és el 3 de febrer), però actualment n'hi ha que es passen tot l'any aquí, sobretot als Aiguamolls de l'Empordà i a la plana de Lleida. El fet que els hiverns siguin més suaus és un dels factors que segur que han empès les cigonyes a no marxar cap a l'Àfrica durant l'hivern, però, com sol passar, no és l'únic: la disponibilitat més gran d'aliment n'és un altre. En les darreres dècades les cigonyes han après a treure partit de recursos que els oferim com els abocadors: els grans abocadors comarcals són llocs on acostumen a concentrar-se.

A vegades el refranyer no és gaire precís. Sant Sebastià és el 20 de gener, però es dona la circumstància que aquesta mateixa dita existeix també amb Sant Macià, el 24 de febrer. El que sembla clar, però, és que les orenetes arriben abans, tot i que hi ha poques dades per confirmar-ho. Josep Borrell és un pagès de la Serra d'Almos (Tivissa) que fa més de 50 anys que anota els canvis en el comportament de plantes i animals que es donen amb els canvis d'estació; el que s'anomena fenologia. Sèries de dades tan llargues com la seva són molt escasses i valuoses. Les observacions de Josep Borrell diuen que les orenetes, com a mínim en aquesta localitat de la Ribera d'Ebre, arriben 24 dies abans que als anys 70.

"Hi ha dos sants coneguts popularment com els cavallers del fred, Sant Jordi (23 d’abril) i Sant Marc (25 d’abril). Realment no es podia donar per acabat l’hivern meteorològic ben bé fins a finals d’abril, ja que fins llavors hi podia haver alguna fredorada i fins i tot una gelada. Actualment, és molt estrany que vingui una fredorada tan tardana", assegura Joan Tomàs Bilbeny, editor del Calendari dels pagesos, un almanac amb 162 anys d’història. A Lleida, amb dades des del 1950, la dècada 2011-2020 és la que ha registrat menys temperatures sota zero entre març i abril, només dotze. Tot i que les dades oscil·len molt entre dècades, mai n'hi havia hagut menys de vint. A principis de l'abril passat sí que va glaçar, però al maig va fer una calorada tan forta que en llocs de secà com a Calaf es va reduir la producció de blat, ordi i colza un 50%, explica l’agricultor Gerard Rotés, de Castellfollit de Riubregós.

El cas de la puput és similar al de la cigonya: es tracta d'una au que era migratòria i que ara tendeix a passar l'hivern aquí. En canvi, el cant del cucut és cada cop més complicat de sentir: segons Aymí, abans a l'abril el senties per tot arreu, ja que el seu cant se sent des de diversos quilòmetres de distància, i a hores d'ara amb prou feina se'l sent al Prepirineu. Els motius de la seva davallada no són clars, però sembla que el fet que les grans extensions de monocultius hagin fet minvar els mosaics agrícoles, més rics en biodiversitat, hi ha tingut a veure.

Gràcies a les observacions de Josep Borrell també sabem que els albercocs han avançat la maduració quatre setmanes i que, per tant, aquest refrany que fa referència a la sobtada maduració d'aquest fruit també ha quedat bastant desubicat, ja que de mitjana a la Ribera d'Ebre els albercocs ara maduren a finals de maig i no a finals de juny com fa 50 anys. Les peres maduren fins a 37 dies abans, la caiguda de les fulles de la pomera s'ha endarrerit 23 dies i les de l'ametller, 19.

Un dels cultius dels quals més es parla en els refranys és el de la vinya. Diverses dites fan referència a Sant Miquel (29 de setembre) com un dels punts òptims de la verema, però són expressions populars que han quedat fora de lloc. La verema s'ha avançat. Segons l'investigador emèrit de l'IRTA Robert Savé, abans per la Mercè es collia raïm a dojo, però actualment entre finals d'agost i principis de setembre en bona part s'ha acabat la collita. El cultiu de la vinya viu un procés d'acceleració i això fa que les diferències a l'hora de collir el raïm entre diferents varietats, que abans eren de pocs dies, ara gairebé ja no existeixin. Les dades de Josep Borrell confirmen que la maduració del raïm s'ha avançat catorze dies des dels anys 70 i la floració de la vinya, onze. Són dades consistents amb les tendències a escala mundial. Però no només el clima fa canviar les dites, també els gustos del consumidor: segons Robert Savé, avui la gent vol vins més lleugers, els criances són molt apreciats i això també empeny a collir el raïm abans.

L'allargament del bon temps permet que la temporada d'alguns cultius s'estengui. A la finca del Turó d’en Rompons, a Òrrius (Maresme), Pol Dunyó es dedica a l’agricultura ecològica i explica que la calor ha fet allargar l’època bona de cultius a l’horta. Ha collit espinacs, ceba tendra, rave i bleda al setembre. El problema és que la calor imprevista també n’accelera la producció. "Com que plantem dues tongades de coliflor i bròquil verd i la segona floració de la planta se’ns ha avançat, hem hagut de llançar part de la collita per sobreproducció que no podem col·locar", explica. La collita no ha arribat a la tardor. “És evident que el temps està absolutament tarat”, diu el pagès. Miquel Taverna també és pagès, meteoròleg aficionat i paremiòleg. Fa 56 anys que porta el registre del temps d’Alforja (baix Camp) i ha constatat que la temperatura va a l’alça: en aquest mig segle ha passat d’una mitjana de 15,01 graus a 16,4 a Alforja. En especial, a l’estiu. "Els dies d’estiu en què se superaven els 30 graus eren 40, i aquest 2022 han estat 84 dies. Més calor i menys aigua han fet que als terrenys de secà es culli un terç menys de producció. "Si baixa tant la humitat, la planta creix menys". Ell sol fer 2.000 quilos de tomacons i aquest any n’hi van quedar 200, i en comptes de 100 quilos de fesols n’ha tret 20.

Un dels refranys que més fàcilment es percep que han perdut sentit en els últims anys és aquest que fa referència al temps dels insectes. Els mosquits són animals de sang freda, cosa que vol dir que el seu metabolisme depèn molt de la temperatura ambient. En anys com el 2017 i sobretot l'any passat s'ha notat especialment que la temporada de mosquits s'ha allargat molt més enllà de l'octubre. En alguns punts de Barcelona i del Baix Llobregat l'any passat els tractaments per eliminar larves es van haver de fer fins i tot a finals de novembre, segons explica el coordinador de la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert, Alex Richter-Boix. Fins i tot al voltant de Nadal va ser fàcil veure'n en aquestes zones de temperatures més suaus. Segons Richter-Boix, la pandèmia tampoc va ajudar gens a combatre els mosquits, ja que l'abandonament de moltes segones residències va fer que hi hagués molts més punts d'aigua estancada que van afavorir la reproducció dels mosquits.

Segons la dita, de l’1 a l’11 de novembre era l’última quinzena en què se sembraven les extensions de cereals. Ara ja no és així, i no només perquè no faci el temps que toca, sinó perquè "l’evolució de les noves varietats de llavors permeten sembrar a finals de novembre i principis de desembre", explica Gerard Rotés. "El blat i l’ordi poden tenir un cicle més curt, i tens la mateixa producció collint al juny i juliol". Aquest mes de coll permet treballar les males herbes dels camps. Després toca esperar que no hi hagi glaçades primaverals o calorades extremes.

La boira és un element tan definitori del clima d'algunes parts de Catalunya que alguns refranys també hi fan referència. El cert és, però, que la boira està tendint a ser cada cop menys protagonista del temps allà on sol ser-ho més: a Ponent. Les dades de l'observatori de Lleida revelen que, des del 1950, la dècada del 2011 al 2020 va ser la que va registrar menys dies de boira per any: només 39, una dada molt contraposada, per exemple, als 58 dies per any que hi va haver als anys 90. És cert que aquests canvis gairebé no s'han notat al desembre, però mesos com l'octubre o el novembre han experimentat baixades notables en el nombre de dies de mala visibilitat, i també n'hi ha menys al febrer. El fet que la temperatura sigui més alta pot ser un factor clau en aquest aspecte, però, segons l'observador de Lleida, Armando Álvarez, també hi influeix el fet que el sòl estigui més sec. Sense humitat al sòl, a la boira li costa més formar-se. Des del 2013 l'observatori disposa d'un visibilímetre que permet detectar boires també de nit, cosa que podria haver alterat a l'alça les dades de boira, però no ha estat així.