Com serà la nova versió digital de l'Alcover-Moll? Amb un mapa interactiu i tota la informació que va quedar al calaix

PalmaMés de 120 anys després que Antoni M. Alcover publiqués la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana i més de 60 anys després que Francesc de Borja Moll donés per finalitzat el Diccionari català-valencià-balear –també conegut com l’Alcover-Moll–, aquesta obra continua viva amb una versió digital que la Institució Francesc de Borja Moll està revisant i ampliant. “És un tresor que brilla, però cal passar-hi el drap per tal que brilli encara més”, explica de manera molt gràfica la directora del projecte, la catedràtica de la UB Maria Pilar Perea. Abans de res, però, cal aclarir que en cap cas es modificarà l’obra existent, una “obra completa i acabada”, en paraules de Perea.

“Volem aprofitar els mitjans que tenim, els recursos tecnològics, per continuar mantenint viva la flama d’Alcover i Moll -explica- i la feina dels més de 1.500 col·laboradors que hi van participar”. Per fer-ho, treballen des de fa temps en la transcripció completa de les cèdules d’on prové la informació que apareix al diccionari, perquè hi ha molt material que no hi va arribar a sortir.

Transcriure les cèdules

“Ja des del principi es va dir que cada volum de l’obra tindria unes 1.000 pàgines -relata Perea- i no hi podien posar molta informació d’uns mots i poca d’uns altres, havia de ser equilibrat. Mantindrem el diccionari com és, però, per exemple, a l’entrada ‘casa’, que ja és una entrada llarga, hi haurà un botonet amb totes les cèdules relacionades, el que s’hi va incloure i el que no, que conté també informació molt interessant”. Actualment hi ha dues persones treballant en aquesta transcripció que es reuneixen setmanalment amb Perea. La directora del projecte reconeix que fa més de 20 anys que té entre mans la idea d’aprofundir, ampliar i explotar al màxim els recursos de l’extraordinària tasca feta a principi de segle per part d’Alcover i Moll, que actualment continua essent una eina imprescindible per als estudiosos de la llengua i una font de consulta emprada diàriament per centenars de persones arreu del territori de parla catalana.

Un tresor addictiu

De fet, durant l’any 2022 la versió digital va rebre més de tres milions de visites i més de sis milions de consultes, i en el primer semestre de 2023 van ser prop de dos milions i mig les consultes fetes a la pàgina web. El filòleg Josep Ramon Santiago, professor d’Història Social de la Llengua Catalana a la Universitat de les Illes Balears, reconeix que és una “eina imprescindible” que fa servir pràcticament cada dia. “Sobretot en la versió digital, perquè estem tot el dia davant l’ordinador, però la versió física val la pena perquè té il·lustracions que són magnífiques, i un encant especial. És una obra gegantina i tan ben feta en molts aspectes que és quasi addictiu consultar-lo”, diu. També el fan servir els seus alumnes, explica, que a pràctiques com la d’edició de textos “el tenen sempre en marxa”. “És un tresor on, si no trobes alguna paraula, trobaràs alguna cosa que et podrà orientar”, afegeix.

El context històric

Santiago reivindica especialment el vessant històric d’aquesta obra. “Em semblaria malament que se n’actualitzessin els continguts perquè és una càpsula del temps”, argumenta. “Vas a l’entrada de la paraula ‘home’ o ‘dona’ i hi trobes contingut ideològic que xoca, de vegades, perquè són idees ja caduques, afortunadament. Un diccionari és una arma ideològica important, com defineixes les coses és important per entendre com evolucionen les idees”, sentencia. Val a dir, per exemple, que la quarta entrada de la definició de ‘dona’ al Diccionari català-valencià-balear parla “de persona del sexe femení ja casada o que ha practicat l’acte sexual”. Tanmateix, però, cap dels implicats en aquest projecte té la intenció de modificar-lo o alterar-lo perquè l’objectiu és, precisament, reivindicar-lo esprement-ne al màxim les possibilitats.

Una cartografia dialectal

A més de l’ampliació a partir de tota la informació que restava encara en format paper a la famosa calaixera, amb aquest projecte de digitalització es pretén renovar i millorar la presentació. “Treballem en un sistema de recuperació que permeti seleccionar tota la informació d’una determinada localitat i presenti les dades damunt un mapa”, explica Isidor Marí, vicepresident de la Institució Francesc de Borja Moll. “S’entén que per a un especialista no és imprescindible veure el mapa de com es manifesta una determinada paraula o mot en un territori, però si estàs estudiant català dona una immediatesa gràfica i facilita la capacitat d’aprenentatge”. Així, en recórrer aquest mapa al terme de Manacor hi apareixerien mots com ‘margoi’, ‘bibí’ o ‘botiga’, entesa com el departament de les cases de pagès on es guarden el gra i certes eines. Aquesta definició és compartida a Santanyí i Vilafranca del Penedès, lloc on l’usuari podria trobar mots com ‘atotxorrar’ o ‘cimitrells’.

No seria la primera vegada que s’intenta generar un mapa interactiu a partir de la feina feta per mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll. “Amb la flexió verbal ja vàrem fer una temptativa de mapificar els resultats”, explica Maria Pilar Perea. “Tenim l’enquesta feta a 149 localitats de 79 verbs. Com que és un material localitzat, amb les latituds i longituds, es pot emprar per fer mapes perquè és una qüestió tècnica, de tractament informàtic d’aquesta informació. Visualment serà molt atractiu poder-ho fer amb tota la informació que tenim localitzada”. Un altre dels aspectes interessants que ja apareixen recollits al diccionari és la transcripció fonètica en funció de les varietats dialectals. Es treballa perquè puguin ser enregistrades i reproduïdes. “Per a una persona que coneix la transcripció no és imprescindible, perquè mira els signes i no ho necessita, però pensant en el gran públic servirà per saber com es pronuncia en funció del lloc. La utilitat i el sentit d’aquesta eina justifiquen que es dugui a terme”, relata Isidor Marí.

Manca de recursos

Tamateix, el ritme amb què avança aquesta tasca no és el que desitjarien cap dels implicats. La manca de recursos econòmics en dificulta el progrés. Segons Maria Pilar Perea, amb molta gent treballant-hi podria estar feta en tres o quatre anys, però tot dependrà dels ajuts i la implicació que rebin. “El projecte és bonic i a tothom li agrada molt, però vas a picar a una porta i et trobes amb què no hi ha diners per a això”, explica mentre recorda que la idea original del diccionari tampoc va rebre els ajuts econòmics que el projecte mereixia. “Si mirem el passat, no l’hauríem de repetir”, remarca, perquè “Alcover no va tenir gairebé ajuts, inicialment, des del govern de Madrid, i encara va ser criticat: ‘Mira que anar a Madrid per demanar això’, li deien. Però més enllà d'algun ajuntament que li donava diners per cèdules concretes, no rebia res”, explica. Perea cita els casos d’Alemanya, Àustria o Suïssa on s’han posat en marxa projectes semblants per fer, per exemple, la transcripció completa de cèdules de diccionaris similars amb la implicació i els recursos de diferents institucions.

En qualsevol cas, i mirant enrere, cal recordar la mobilització social que va suposar la redacció del diccionari Alcover-Moll, que tingué més de 1.500 col·laboradors. En aquesta nova versió digital, es pretén també posar nom i llinatges a cadascun d’ells. “A les cèdules s’amagaven darrere el número”, afirma la directora del projecte, Maria Pilar Perea, “però podem saber totes les aportacions que van fer”. “Hi havia gent amb molts estudis, advocats o metges, que hi van voler participar, i gent de tot tipus”, continua. De fet, la catedràtica afirma haver-se topat amb descendents d’aquests col·laboradors que s’han acostat a explicar-li les seves històries. “Em va passar a una conferència a l’Escala, que va venir un senyor a dir-me que el seu avi havia col·laborat amb Alcover. El diccionari va implicar la gent, d’aquests col·laboradors n’han sorgit nissagues que encara s’hi senten implicats”, relata. “Tota la societat dels Països Catalans es pot sentir orgullosa d’aquest diccionari”, assegura Isidor Marí. “És una obra col·lectiva que va mobilitzar una quantitat enorme de gent, persones que s’hi van implicar activament gràcies a l’entusiasme d’Alcover. Tant de bo poguéssim renovar una dinàmica així amb vista al futur de la llengua”, manifesta. Que serveixin aquestes paraules dels implicats com a ‘lletra de convit’.