Només la meitat dels catalanoparlants poden fer vida sempre en català

BarcelonaQuan toca parlar de la salut del català les respostes dels enquestats pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) continuen sense ser optimistes. Més de 2.700 persones catalanoparlants han contestat, per exemple, si poden fer servir el català en tots els àmbits de la seva vida: des de comprar el pa fins a fer tota mena de gestions, relacionar-se a la feina o trobar-se amb els amics. Només el 53% dels catalanoparlants asseguren que poden mantenir el català permanentment en tots aquests contextos. La diferència amb el castellà és abismal: el 83% dels castellanoparlans enquestats poden fer vida sempre en castellà.

Aquest biaix va estrictament lligat a altres respostes del CEO. Per exemple, un 53% dels catalanoparlants canvien al castellà per "evitar problemes". En canvi, només ho fan un 22% dels castellanoparlants. Entre les desenes de respostes n'hi ha algunes que condueixen lleugerament a l'optimisme, com que els més joves són els que poden fer més vida en català. Ho fan el 58% dels que tenen entre 16 i 24 anys i el 59% dels que tenen entre 25 i 34 anys. En canvi, només el 50% dels més grans de 60 anys poden viure plenament en la seva llengua materna.

Per tot plegat la radiografia que fan els enquestats no és bona. La gran majoria dels catalanoparlants (un 79%) creuen que la situació del català ha empitjorat (entre els castellanoparlants, aquesta sensació és minoritària, un 36%). Per contra, només un 4% dels catalanoparlants consideren que ha millorat. I els pronòstics tampoc són millors: el 67% auguren que la situació del català empitjorarà els anys vinents i només el 7% creuen que millorarà. A més, els més joves de 25 anys són els més pessimistes de tots. Tampoc són optimistes els votants independentistes: la major part de l'electorat de la CUP, Junts, Aliança Catalana i ERC (en grau més baix) responen que empitjorarà.

Dones i joves

De fet, davant la possibilitat d'un escenari catastrofista com és la desaparició del català, pocs responen amb un no rotund. Dels nascuts a Catalunya, la meitat creuen que el català és una llengua amenaçada que podria desaparèixer. Els més joves, i en aquest cas també les dones, són els més pessimistes: el 63% de les dones d'entre 16 i 24 anys creuen que el català podria desaparèixer. En la presentació de l’enquesta la interpretació que el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha fet de les dades és que "no hi ha conflicte lingüístic o guerra de llengües" a Catalunya, però sí que hi ha la "percepció compartida" sobre la fragilitat que té el català a la vida social.

Aquesta fragilitat es nota en les preguntes quotidianes. Un 37% asseguren que en la majoria dels comerços no l’atenen en la seva llengua. En una setmana normal els enquestats parlen amb el 51% de persones en castellà i amb el 42% en català, i això que hi ha més catalanoparlants entre els preguntats. Aquesta tendència s’accentua entre els joves d’entre 16 i 34 anys.

Sí que existeix un consens sobre la importància del català. El 83% de la gent creu que tothom qui visqui a Catalunya ha d’entendre el català. Ara bé, el percentatge és més alt (un 87%) si es pregunta pel castellà.