Només un 0,8% d’exàmens de conduir es fan en català
Dos mesos han trigat a respondre de la direcció general de Trànsit. Mira que la consulta era fàcil: ¿quants exàmens teòrics es van fer a Catalunya el 2021 i quants van ser en català? Dos correus electrònics de recordatori després, aquesta és l’amable resposta:
Exámenes totales realizados en Cataluña 2021: 111.797
En catalán: 934
En valenciano: 0
Només el 0,8% dels exàmens teòrics es van fer en català –o valencià: de nou, l’administració de l’Estat dividint la llengua–. Una xifra molt minsa, si tenim en compte que un 35% de la població catalana té el català com a llengua habitual. I una xifra molt llunyana, per exemple, del 90% de joves de 18 anys que escullen el català a les proves de selectivitat.
En Toni s’ha apuntat a una autoescola a Barcelona. Totes les classes, els tests i els exàmens es fan en castellà. No hi ha hagut cap indicació dient que això seria així: s’ha donat per descomptat. Però no és només que no s’informi que l’examen, per llei, es pot escollir en català: és que no es pot estudiar en català pràcticament enlloc. Escric e-mails per certificar-ho a les autoescoles amb més filials del país. Resposta: "Las clases y el material didáctico se imparten en castellano. Puedes escoger hacer el examen en otro idioma pero no es recomendable". Està clar que si estudies arcén i luces de gálibo és menys problemàtic fer l’examen en castellà. Fins i tot a l’autoescola del meu poble osonenc va igual, perquè fan poques classes i, a més, els és més pràctic referir-se textualment al reglament que es publica al BOE en castellà.
L’Eulàlia se’l va treure per lliure i en català i va trobar-se amb algun problema, com que al web de la DGT hi hagués testos de pràctiques amb la normativa de velocitat antiga. Les edicions de manuals en català són comptades, així que quan es demana estoc ja han quedat antiquats.
Fa trenta anys que es pot fer l’examen de conduir en català, però el ministeri de l’Interior no ha promocionat la possibilitat d’estudiar i examinar-se en català. I les empreses privades no tenen cap incentiu per canviar: el client s’ha avingut des de sempre a fer aquest tràmit –un més– en castellà. Si no hi ha oferta explícita de classes, com es pot fer aflorar la demanda d'una necessitat tan puntual i oblidable?
Des de la Generalitat hi ha hagut intents per omplir el buit; per exemple, per formar el professorat. Però, en canvi, quan es va crear el segell de qualitat per a les autoescoles, amb una rebaixa de taxes inclosa, la llengua no apareixia enlloc. Entre les 100 mesures anunciades està previst crear una xarxa d’autoescoles catalanes i publicar materials en català. Veurem com reaccionen l'oferta i la demanda, i si se'n fa promoció i un seguiment seriós.
La campanya del Català sobre rodes té trenta anys, però el català continua anant amb tartana.
Deixa'm en Pau*
La ma(i)onesa
Fa poc la Trinitat Gilbert va publicar un article en què es demostra que la maionesa és més menorquina que la tramuntana, i conseqüentment ens va consultar si a partir d'ara en podria dir maonesa sempre. D'entrada, la resposta immediata va ser que no, que el diccionari diu el que diu, que no podem inventar-nos les normes alegrement. Però, per què no podríem anomenar aquesta salsa de Maó en català sense fer la giragonsa pel francès? Finalment, vam arribar a un consens, un punt a mig camí: de moment ens cenyiríem al diccionari i continuaríem amb maionesa, però faríem arribar l'article i una consulta a l'IEC perquè sigui l'Acadèmia la que prengui una decisió.
* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats de l'equip de correctors del diari.
Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.
L'apunt
No són 'mòmies', són 'persones momificades'
El llenguatge políticament correcte –o és llenguatge administratiu?– està conquerint nous escenaris. En la revisió anticolonial que estan fent els museus, els anglesos han decidit deixar de dir mòmies per passar a fer servir l'expressió persones momificades o restes momificades. Se suposa que això els dota de més dignitat i explicita que allà dins hi ha éssers humans que van viure, que no són un objecte curiós o una troballa arqueològica qualsevol. A més, quan en saben el nom propi, els el posen. Tot plegat per allunyar-los també de la idea de la mòmia-monstre i dels altres usos més pop d'aquestes relíquies tan suggerents i populars.
** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 31 de gener. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi o escriu-nos a llengua@ara.cat.