No diguis muntanyes Rocalloses, digues Rocoses: ja tenim 'Nomenclàtor mundial' en català

BarcelonaTots els topònims del món ja es poden denominar en català. Aquest dijous s'ha presentat el Nomenclàtor mundial de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) que recull els 8.500 topònims més coneguts i d'ús habitual del planeta, des dels rius de la Xina fins a les muntanyes Rocoses (no pas Rocalloses). Després de set anys de feina, seixanta reunions i l'ajuda de vint-i-set especialistes en llengües estrangeres, l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC ha donat a llum una obra mestra que ha fixat definitivament les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana (exotoponímia), que servirà tant als mitjans de comunicació com als geògrafs i als editors d'obres divulgatives. I ja es pot consultar online. De fet, el projecte parteix d'una petició de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i de la necessitat de fer un planisferi. "Hem de poder dir el món en català", afirmava Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l'IEC. "El català aspira a ser una llengua completa, una llengua que ens permeti parlar de tot. Hem de tenir una manera de parlar del món des de la nostra llengua", assenyalava el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Entre els canvis de topònims, en destaquem 10

1. S'ha de dir Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric).
2. Són les muntanyes Rocoses (i no Rocalloses) i són els Carpats (i no els Càrpats).
3. Seguint la grafia més pròxima a la llengua original, s'ha d'escriure Chicago (i no Xicago), Shanghai (i no Xangai), Hawaii (i no Hawai), Cambodja (i no Cambotja) i Kenya (i no Kènia).
4. Bombai admet Mumbai com a forma secundària. També s'ha de dir Pequín, però Beijing s'accepta com a forma secundària perquè, tot i que no és la tradicional catalana, és una forma oficial molt estesa.
5. La muntanya més alta d'Amèrica del Nord (Alaska) ja no es diu Mount McKinley (tal com es va anomenar popularment durant un segle) sinó Denali, tal com l'anomenaven els indígenes. Mentre que la muntanya més alta de Nova Zelanda es diu mont Cook, però la forma maori, Aoraki, també s'admet.
6. Les piràmides ja no són de Gizeh sinó de Guiza.
7. És Ulaanbaatar (i no UlanBator), així com és Turkmenistan (i no Turcmenistan) o Azerbaidjan (i no Azerbaitjan).
8. És Montreal (i no Mont-real).
9. Topònims ucraïnesos: Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i no Donbass), Khàrkiv (i no Khàrkov), Luhansk, Krasnohrad (i no Lugansk, Krasnograd) i Zaporíjia (i no Zaporíjjia).
10. També hi ha formes secundàries acceptades per motius històrics. Per Regensburg (que és la forma autòctona alemanya) s'accepta com a forma secundària Ratisbona. I les illes del canal de la Mànega s'anomenen illes Anglonormandes, però es poden dir també illes del Canal perquè en anglès són Channel Islands i en francès Îles Anglo-normandes.

Un exemple de la importància de la normativa en els topònims s'ha vist aquest any amb la modificació dels topònims ucraïnesos, que s'havien adaptat a partir de les formes de tradició russa. Quan va esclatar la guerra, els mitjans van començar a denominar a la manera ucraïnesa ciutats com Kíiv (i no Kíev), però l'IEC ja havia començat un procés de revisió dels topònims de l'Europa de l'Est, que tradicionalment s'havien adaptat seguint la tradició russa i no l'autòctona de cada país. Ara s'ha corregit aquest biaix i s'han canviat llocs com el Donbàs (i no Donbass), Khàrkiv (i no Khàrkov) i Zaporíjia (i no Zaporíjjia). El criteri del Nomenclàtor mundial ha estat mantenir la forma en què ja existia tradició en català, però en els casos que no n'hi havia s'han basat en la forma gràfica de la llengua oficial del país o a la versió romanitzada que ofereixen els països sense alfabet llatí.

Un exemple de les implicacions polítiques i el significat profund que té el nomenclàtor és el cas de Lviv. "En català adoptem les formes ucraïneses, en la premsa en castellà es mantenen les russes i en altres mitjans formes que no són ni russes ni ucraïneses. Lviv és un exemple de la gestió de toponímia", explicava el secretari de Política Lingüística. En efecte, els russos escriuen el que es transcriu com Lvov, els alemanys i austríacs Lemberg, els polonesos en diuen Lwów, els armenis Leh i els jueus Lemberik. Als nostres mapes serà Lviv.

Però les dificultats no han estat només als llocs més recòndits del món, sinó que també hi ha hagut problemes més pròxims, per exemple amb els topònims de llengua occitana, "que no haurien reconegut ni les persones que hi viuen si els haguéssim fet servir", reconeixia qui s'ha encarregat de conduir aquesta obra a bon port durant els últims anys, Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica. Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica, afirmava: "Ens hem passejat pel món sencer, per les llengües d'aquests continents, ens hem trobat amb indrets desconeguts, ens hem trobat amb carrerons sense sortida, hem trobat gent i assessorament múltiple per buscar solucions i, com a onomàstic, estic content del resultat". "Ha estat una feina científicament impecable que representa un avenç indubtable en la normalització de la nostra llengua i la nostra cultura", afirma Marta Prevosti, vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans.