“No ens podem permetre que canalla de 16 anys sigui incapaç de mantenir una conversa en català"
Òscar Escuder compareix al Parlament per defensar que cal reforçar "una identitat col·lectiva basada en la llengua"
Barcelona“Estem en una situació d’emergència lingüística". El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha comparegut a la comissió de política lingüística del Parlament per reclamar més compromís institucional amb la llengua. Del 2003 al 2018 s’ha passat del 49% de catalanoparlants habituals al 43%. “L’ús i els parlants habituals de català van decreixent", ha sentenciat, tot i que ha afirmat que encara és una situació reversible.
El president de l'entitat ha detallat sis factors que han portat el català a la cruïlla actual, com són un ordenament jurídic discriminatori, els canvis demogràfics, les actituds dels catalanoparlants (que per prejudicis apresos canvien de llengua i dificulten l'arrelament dels nouvinguts), el fracàs parcial del sistema educatiu, les transformacions en l'audiovisual i el lleure i les campanyes d'odi contra la defensa del català. "Se’ns acusa de nazis i totalitaris”, afirma Escuder, i lamenta unes campanyes que poden "marcar el català com una llengua polititzada, inhibir-ne l'ús i facilitar el canvi al castellà". La minorització del català "no és fruit del lliure mercat ni de cap mena de darwinisme lingüístic, sinó de la intervenció del poder polític", ha dit.
Eixos d’acció
Des de la Plataforma han traçat cinc eixos amb polítiques prioritàries per capgirar la situació. En l'àmbit institucional, “calen normes que protegeixin la llengua, però sobretot més zel a l'hora de fer-les complir, i que els referents públics en donin exemple". Escuder ha afirmat que "cal que tothom sàpiga que el català forma part de l’ascensor social”. Com a exemple, ha concretat que caldria demanar el requisit de català als funcionaris estatals i fer complir el requisit autonòmic que ja existeix, en àmbits com en la sanitat i la justícia, que focalitzen les principals denúncies de discriminació lingüística.
En l'àmbit de la societat civil, defensen que cal crear àmbits de socialització que funcionin en català, sobretot per als més joves: "Tant els més tradicionals, com ara els caus, els casals, els festivals, els clubs esportius, on estem perdent pistonada, com també en el lleure més nou, com en les comunitats en línia". De fet, per a la Plataforma el segment més preocupant són els joves. Segons una enquesta del Síndic de Greuges, sis de cada deu dels estudiants de primària fan servir el català en la vida quotidiana mentre que a secundària són el 51,2 %. També passa que es bilingüitzen més els catalanoparlants inicials (un 35,7% fan servir les dues llengües) que els joves castellanoparlants inicials, que només adopten el català com a llengua habitual en un 19,3% dels casos.
En l'audiovisual, afirmen que "cal millorar el 3Cat”. Escuder ha demanat més recursos per fer continguts, regular quotes a favor del català i reforçar els referents lingüístics. L'educació també necessita millorar: "Hem de garantir que tothom que acaba l’ensenyament obligatori té un coneixement real i complet del català”. És a dir, que es tingui un nivell C1 de veritat. “No ens podem permetre que canalla de 16 anys sigui incapaç de mantenir una conversa en català, això és un desastre”, ha sentenciat.
Plataforma per la Llengua defensa que cal rellançar el discurs sobre la llengua i la identitat: “Cal que socialment i institucionalment es reforci una identitat col·lectiva basada en la llengua, que té la virtut de ser sòlida i inclusiva”.