"No hem d'entendre el dialecte català": les denúncies contra policies per vulnerar drets lingüístics no prosperen

BarcelonaDes de l’any 2022 Plataforma per la Llengua ha interposat vuit denúncies contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics. Aquestes demandes inclouen diferents casos en què agents de la policia han denegat algun servei als usuaris per parlar en català o exigir l'ús del castellà a ciutadans dels Països Catalans. És el cas de Dénia, per exemple, on Plataforma per la Llengua va denunciar l'actuació d'un policia nacional que va denegar un tràmit relacionat amb el DNI a un usuari que s'expressava en valencià. A més, l'entitat va fer extensiva aquesta denúncia al cap del policia esmentat per negar-se a obrir un procediment sancionador davant la mala praxi de l'agent. Un cas semblant és el que va tenir lloc a l'estació de tren de Figueres l'any passat, quan un policia nacional va exigir l'ús del castellà mentre demanava la documentació als passatgers. L'ONG del català també va presentar una denúncia administrativa per discriminació i vexació a un advocat del Prat de Llobregat que reclamava el seu dret d'expressar-se en català. La policia li va respondre que "no estaven obligats a entendre el dialecte català".

Segons confirma l’entitat, cap d’aquestes vuit denúncies ha prosperat perquè no s'ha acreditat l’existència d'una discriminació. Tampoc s'han implementat sancions als agents. La situació, però, va més enllà de la falta de condemnes: Plataforma per la Llengua destaca que "l’administració encarregada d’investigar les conductes infractores no ha obert mai cap expedient per poder, com a mínim, aclarir els fets succeïts". A més, l’organisme admet que disposen de "gravacions i proves escrites que acrediten moltes de les discriminacions" i que, tot i això, "l'estat espanyol ha negat l'existència d'aquesta vulneració de drets".

El responsable tècnic de l'InformeCat, Miquel Gil, ha destacat aquest dimecres en la presentació del recull de dades d’enguany que "quan la impunitat preval, les persones que tenen actituds contra el català se senten empoderades i es crea un clima d’inseguretat entre la ciutadania que utilitza les llengües minoritàries". Més enllà dels agents policials, Plataforma per la Llengua fa una radiografia del català en altres àmbits.

Oficialitat i reconeixement

Des de l'ONG del català han insistit que tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar català i que més d'un de cada deu no l'entén, segons dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. L'InformeCat també destaca l'estrena del català al Congrés dels Diputats des de l'agost de l'any passat o l'increment en 20 punts al suport de l'oficialitat del català a la Unió Europea com a dades positives en el reconeixement de la llengua.

Justícia

La justícia continua sent un dels àmbits en què el català té més dèficits. Plataforma per la Llengua ha assenyalat que només el 10% dels escrits de la Fiscalia de Barcelona es tramiten en català. El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha reivindicat que "la justícia continua sent un terreny en què l'Estat incompleix contínuament la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". A més, la directora de Plataforma, Rut Carandell, ha afegit que "més del 70% dels fiscals no tenen acreditat cap coneixement de català".

Llengua i identitat

Fins a vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català. Segons l'Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió i recollida a l'InformeCat d'enguany, el 95% dels catalanoparlants consideren que identitat i llengua estan relacionades.

Empreses

El sector empresarial també es veu afectat en matèria lingüística. Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants de Catalunya. D'altra banda, una enquesta de la Generalitat i Pimec exposa que solament el 22,8% de les empreses donen facilitats als seus treballadors per aprendre o perfeccionar el català.

Cultura

La cultura és un dels sectors amb dades més positives sobre la situació de la llengua. Plataforma per la Llengua destaca que el grup català The Tyets ha aconseguit superar el milió d'oients a Spotify: és la primera vegada que un grup de música en llengua catalana arriba a aquesta fita. Pel que fa als mitjans de comunicació, Escuder ha destacat que "l'estrena de 3Cat ha suposat una bona promoció per a la llengua i la cultura catalanes" i ha remarcat les "bones xifres" que registra la plataforma.