Rut Carandell: “No generem odi pel fet de parlar una llengua”
Directora de Plataforma per la Llengua
Rut Carandell (Barcelona, 1966) és llicenciada en dret per la UB i màster en ciència jurídica avançada per la UPF. Mediadora i mare de tres fills, dirigeix Plataforma per la Llengua des del febrer de 2022. L’ONG del català se sosté pels donatius de més de 25.000 socis i pel treball dels molts voluntaris que han triscat de valent durant els primers 30 anys de Plataforma. Tal com està el pati –mai més ben dit– no sembla que puguin deixar de treballar per la llengua i per les persones que veuen vulnerats els seus drets lingüístics. Les dades del seu informe anual sobre la llengua són el referent absolut per saber de quin mal no vol morir el català.
¿Al català li cal una plataforma?
— Li calen moltes coses i tant de bo no li calgués. Un dels nostres objectius és deixar d’existir perquè no siguem necessaris.
¿Es pot viure només en català a Catalunya?
— No. Aquest és el problema. El nostre lema és “Volem viure plenament en català”. De viure-hi, hi pots viure, però el que no pots fer és viure-hi plenament.
¿Es pot viure sense el català a Catalunya?
— Sí, es pot viure sense el català a Catalunya.
¿El rebuig al català és la primera forma de catalanofòbia?
— La catalanofòbia abasta més, és anar contra una cultura. El que passa és que l’expressió primera de la cultura és la seva llengua i reduir la nostra identitat passa per la llengua. Volen que ens diluïm ràpidament com a anomalia, i la llengua és un instrument per diluir-nos.
Què hem fet malament perquè històricament la nostra llengua generi odi?
— Nosaltres no hem fet res malament. El que hem fet malament, potser, és que hem sobreviscut com a col·lectivitat i com a entitat cultural. No generem odi pel fet de parlar una llengua, sinó perquè ens signifiquem com una entitat nacional diferent.
¿A qui li interessa que la llengua sigui una arma llancívola?
— Als que ens voldrien sotmesos.
Als catalans i a Plataforma no?
— Nosaltres no llancem la llengua contra ningú. Nosaltres estimem totes les llengües i pensem que totes les llengües són un patrimoni de la humanitat. Precisament per això estem a favor de l’ecologia de les llengües i creiem que totes han de sobreviure. La nostra, la primera.
¿Ecologia vol dir que sobrevisquin totes les llengües?
— Evidentment, com els animals. La idea és que totes les llengües són igual de valuoses. No hi ha llengües millors ni pitjors.
A l’abril, el Tribunal Constitucional va argumentar que no cal fixar un percentatge de llengua castellana a l’escola. ¿Això és una gran victòria?
— Aquesta sentència s’ha llegit molt parcialment. Perquè que digui que no hi ha percentatges però et parli d’igualtat... Potser supera el 25% i anem cap al 50%.
Per tant, ¿no s’està blindant el català com a llengua vehicular?
— No. Nosaltres vam criticar la llei d’educació del maig de l’any passat, que deia que el castellà seria curricular. I sobre les llengües curriculars, com a instrument pedagògic a la normativa espanyola, es considera que l’Estat en fixa el 50% a les comunitats autònomes amb llengua pròpia. Per tant, n'hem de veure la concreció, però hi veiem molts perills i no és cap victòria.
Una cosa és l’aula i l’altra és el pati. ¿El retrocés de la llengua catalana entre els nens i els joves és la gran preocupació de Plataforma?
— Tenim molts fronts, però aquesta és la preocupació del futur. Si la gent jove no l’usa, el futur que ens espera és pitjor.
I per què no el parlen i no l’usen?
— Aquí hi ha bastants elements. Un és l’ensenyament. La immersió a Catalunya no s’està aplicant com es diu que s’hauria d’aplicar. Hi ha una inacció per part de les autoritats educatives, que ja ve de lluny. Aquí no s’ha fet la feina. A les escoles pots deixar el català només en l’àmbit avorrit, però les coses divertides, les activitats de lleure, es poden fer en castellà. Després hi ha les xarxes socials... Perquè es passen moltes hores a les xarxes i potser no hi ha prou referents en català. També estem treballant en aquest àmbit, perquè hi hagi referents a TikTok i a les xarxes.
¿A Plataforma per la Llengua us preocupa més la quantitat de català que la qualitat del català?
— La qualitat és important però no és la nostra missió. Aquí ja hi ha l’Institut d’Estudis Catalans. La nostra missió és que la gent l’usi, que tingui oportunitats d’aprendre’l, i que es respectin els drets de les llengües, sense supeditació d’una a altres.
Per tant, benvinguts els barbarismes, manlleus a dojo i que es perdin els pronoms febles a canvi que es mantingui el català.
— No, tampoc és això. Nosaltres valorem que una persona comenci a parlar, que faci l’esforç i que l’usi. I que no canviem de llengua quan veiem algú que comença a aprendre el català perquè no el parla perfectament.
Per exemple, de Míchel, entrenador del Girona nascut a Madrid, ¿n’hem de fer un heroi perquè parla català?
— No és un heroi, és el que hauria de ser normal. A mi el que m’agrada d’ell és que ho trasllada a la normalitat. Jo he anat a una ciutat on m’han acollit molt bé, he passat a ser ciutadà d’aquesta ciutat i, per tant, parlo l’idioma que hi ha. I el que ell ha tingut, també, és gent que n'hi ha parlat perquè el pugui aprendre. Si tu no els parles mai en català no els dones l’oportunitat i, en el fons, els estàs discriminant perquè els dius: tu no ets igual que jo.
A la Kings League i la Queens League, que és un esport on hi ha càmeres i micròfons dins del partit, vam sentir una noia que rebia una puntada i es queixava a l’àrbitre en català, perquè tant l’una com l’altra eren catalanes, i els deien i els repetien: “Hablad en castellano”. Quin missatge li envies al Gerard Piqué?
— Jo el que li diria és: “No facis servir el Camp Nou –perquè va fer també una final al Camp Nou– i bandegis la nostra llengua”. Perquè el públic era majoritàriament català i no estava respectant els drets del públic. I també li faria una pregunta: ¿si ara ven el projecte al Brasil, també els farà parlar en castellà?
TikTok, xarxes socials... ¿Les noves formes de consumir l’audiovisual són un verí per al català?
— No, jo ho veig com una oportunitat. Aquí el que domina és l’anglès. Et veuran més si ho fas en llengües que tinguin objectivament un públic més gran. Però també trobem gent que triomfa precisament perquè ho fa en català. És més espontani, li surt molt millor i arriba més.
Només el 2% de les grans marques fan servir el català a Instagram. ¿Si no hi ha sensibilitat, com se’ls pot seduir?
— No és un tema de seducció. A Andorra obliguen les empreses a fer les coses en català a Instagram i els inspeccionen. I a qualsevol empresa que s’instal·la a Andorra, que per cert té la mateixa llengua que nosaltres, no l’han de seduir, simplement tenen la seva normativa. I si ho poden fer a Andorra, per què no ho poden fer a Catalunya? És un tema de menysteniment dels consumidors i de no respectar-nos com a mercat.
¿El que no va aconseguir el franquisme, acabar amb el català, ho poden aconseguir les plataformes de televisió?
— Ara s’estan posant les piles. Aviat ja tindran tot el que està subtitulat i traduït en català. Nosaltres vam fer una campanya finançada per 300.000 aportacions de particulars, via donatius que havien fet anant a comprar al Bon Preu. I amb això hem començat a treballar. L’administració també s’hi ha posat i les grans plataformes estan començant a incorporar tot el que ja està traduït per TV3.
¿La Rosalía cantant alguna cançó en català i Alcarràs amb l’Ós d’Or de Berlín han fet més per la llengua que quaranta anys de política lingüística?
— Han ensenyat que l’èxit no va lligat a una llengua, i que fer les coses en català mai no és un obstacle, com a vegades ens volen fer creure. És la normalitat. Han demostrat que es pot triomfar perfectament en el teu idioma i que no hi ha cap problema. Això de la Kings League... Si pensen així, la llengua com un obstacle, és quan ells tenen problemes.
Les dues grans ràdios líders del país són en català. ¿Són un oasi, en aquest sentit?
— No són un oasi, és la normalitat; és a dir, que la gent l’entén. L’altre dia vaig anar a veure una obra de teatre a l’Alguer. Em van dir que el teatre en italià allà no omple. La gent va a veure teatre en alguerès.
Ja que parlem de territori, només un de cada deu illencs manté el català quan algú els respon en castellà. ¿Cedir és morir lingüísticament?
— La submissió lingüística és morir, perquè quan comences a perdre terreny i donar-lo a l’altre, fas que ell ocupi el teu espai. A vegades el que estàs fent és renunciar als teus drets, diluint-te.
Hi ha 20 universitats a Alemanya, 19 als Estats Units i 9 a l’estat espanyol que ensenyen català. Com t’ho expliques?
— Encara continua el franquisme. Diu molt poc de la qualitat de la democràcia en què vivim, perquè que ens hàgim de preguntar com t’expliques això... Aquesta democràcia no ha fet els deures. No s’ha explicat que tots els ciutadans són iguals, que totes les llengües són objecte de protecció i de coneixement i que són una riquesa. No s’ho han cregut, perquè si no moltes més universitats hi haurien apostat. Però és que darrerament ha sortit una proposta de decret del ministeri d’Universitats espanyol que vol eliminar els departaments de filologia catalana.
Si el català és la tretzena llengua més parlada a Europa i es parla en tres estats diferents de la UE, per què no tenim el reconeixement de llengua oficial a Europa?
— Perquè als polítics espanyols no els dona la gana.
Per tant, si a ells no els dona la gana, ¿la llengua catalana mai serà reconeguda com a llengua oficial a Europa?
— Si els permetem que no els doni la gana, sí.
Com deixem de permetre’ls-ho?
— Doncs exigint-ho. El 2022, per exemple, s’ha incorporat el gaèlic com a llengua oficial, que és 24 vegades menys parlada que el català. És a dir, no és un tema de dimensió de la llengua, sinó de voluntat política, i només s’ha de canviar un tractat, que ja s’ha canviat set o vuit cops per incorporar-hi llengües. L’operació és senzilla.
¿Confies que Pedro Sánchez, ara que Espanya tindrà la presidència del Consell Europeu, farà un gest en aquest sentit?
— Podria ser un bon moment. En tot cas, nosaltres vam treure un manifest demanant-ho i dient que era l’oportunitat. S’hi han adherit més de 70 sindicats, universitats i col·legis professionals de tot el domini català. És un tema de ciutadania europea i de reconeixement d’una llengua. I és Europa que ha de saber que hi ha un problema: un no pot presidir aquesta Unió Europea sense atendre igual tots els ciutadans.
¿El Pacte Nacional per la Llengua, que s’està treballant i on col·laboreu decisivament, servirà d’alguna cosa?
— Bé, nosaltres no sé si hi col·laborem decisivament perquè... Sempre que ens han demanat de fer coses, hem fet un treball rigorós. Ara està guardat en un calaix, paralitzat, i cada vegada que hi ha eleccions s’amaga. Anem perdent dies i esforços. Ja que s’ha fet la feina i tothom n’ha parlat i n'ha opinat, aquest Pacte Nacional estaria molt bé. No sé per què no es tira endavant.