Per què no podem 'disfrutar' en català?

BarcelonaEl restaurant Disfrutar acaba de guanyar tres estrelles Michelin i ha aparegut sovint als titulars periodístics. Però si en comptes de referir-nos al nom propi del restaurant ens referim al verb disfrutar, hi està proscrit. Per què? Doncs perquè tot i que es tracta d'una forma molt estesa en el català col·loquial, no és una paraula normativa. Això vol dir que, en el registre formal, el català ja té altres recursos amb el mateix sentit i que són genuïns. L'Optimot, per exemple, proposa gaudir, fruir, sentir goig, divertir-se, passar-s'ho bé, xalar, entre d'altres. També hi ha altres expressions de gaudi col·loquials, com passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa i passar-s'ho teta.

Quin problema hi ha amb disfrutar? "És una paraula forana, en aquest cas un castellanisme, que es documenta en textos castellanitzats a partir del segle XVIII", explica Sandra Montserrat, terminòloga i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Això no vol dir que no hagi aparegut al cànon català: "Sense anar més lluny, Folch i Torres disfruta, perquè fa servir un català popular i col·loquial, però molt ric, d'una gran varietat", afirma el lingüista Màrius Serra. "I, encara que a alguns els posi els pèls de punta, apareix al diccionari normatiu valencià", continua, a més de sortir al diccionari Alcover-Moll, que és descriptiu. A més, disfrutar ve de la mateixa arrel que fruir, de frutare.

Com es decideix, doncs, si passa el filtre i es normativitza al DIEC2? "El que fem a la Secció Filològica és planificació lingüística, apliquem uns criteris, que són els mateixos que va fer Pompeu Fabra: busquem una alternativa a la paraula forana mirant la llengua antiga, els altres parlars i, si no, busquem una paraula nova", explica Montserrat. En el cas de disfrutar, "què deia el Tirant?", planteja. Doncs deia delitar. Entre totes les opcions possibles, com delectar, fruir, gaudir... "Fabra tria gaudir i la llança, fa la seva proposta de model de llengua, planifica. I s'ha demostrat que gaudir ha estat un èxit", assegura Montserrat. La manera de comprovar-ho és consultant el Corpus textual de la llengua catalana (que inclou una gran varietat de textos en català datats des del 1832 fins a l'actualitat amb l'objectiu de descriure els usos del català). Sí que hi apareix disfrutar (924 vegades), però gaudir hi apareix sis vegades més (5.635), de manera que es pot dir que, en la llengua formal, ha tingut clarament més èxit. És obvi que la Secció Filològica no pot controlar el parlar col·loquial, però sí que pot intentar orientar-lo planificant les paraules que inclou o no al diccionari normatiu, que és l'eina de consulta dels professionals i divulgadors, de mestres a periodistes. L'admissió d'un estrangerisme és l'última opció, per a l'IEC, com ha passat amb hacker, que és nova de trinca al diccionari pel fracàs de l'opció de furoner-a.

Però i si és tan utilitzada?

L'ús al carrer no és l'únic criteri vàlid per donar el vistiplau a les paraules que entren al diccionari, perquè hi ha molts castellanismes i anglicismes estesos en el registre col·loquial que podrien arribar a pervertir el català. El cas de disfrutar no és únic. Passa el mateix amb mots com enterar-se, enxufar o sombrero, que si bé són populars, tenen opcions normatives d'èxit com assabentar-se, endollar i barret, de manera que es consideren funcionals. "Pot passar que d'aquí un temps disfrutar es mengi gaudir, però de moment no és així, i no podem deixar passar aquestes formes perquè el castellà i l'anglès se'ns menjarien", opina Montserrat. Des de fora de l'IEC, el lingüista Enric Gomà, tot i que assenyala que Joan Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana defensa no acceptar-lo, ell sí que s'inclinaria per "acceptar disfrutar amb la marca de col·loquial i en canvi fruir i gaudir sense cap marca. Això és, disfrutar entraria dins el registre informal, sent conscients que cal mantenir l’equilibri entre les tres solucions", opina Gomà.