'Tiet/a' i 'viralitzar', escollits neologismes de l'any
Per primer cop s'han votat dues categories i les dues paraules triades han arrasat entre les 14.000 votacions
BarcelonaEra una reclamació popular, així que les previsions s'han complert: tiet/tieta ha estat escollida com a neologisme de l'any en la categoria de paraula corrent, al costat de viralitzar, que ha estat la més votada en la categoria de paraula nova en el concurs del Neologisme de l'Any. Hi han participat 14.034 persones. Tots dues paraules han estat, de lluny, les més votades des del primer dia entre les 10 finalistes de cada categoria: el 28% ha votat viralitzar i 1 de cada 3 votants ha triat tiet-a.
Aquestes dues paraules seran elevades a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per optar a entrar al diccionari l'any que ve. Es veurà si la força popular per normativitzar aquests mots passa el sedàs de l'acadèmia.
Rànquing de paraules noves
- viralitzar 28,2%
- bot 15,4%
- hipersexualització 10,5%
- grassofòbia 8,3%
- sexoafectiu -iva 8%
- nit tropical 8%
- gazià -ana 6,7%
- ecoansietat 5,4%
- refugi climàtic 5%
- superilla 4,5 %
Rànquing de paraules corrents
- tiet/tieta 32,%
- quiròfan 12,4%
- brutal 10,2%
- friqui 10%
- guai 9,3%
- xarxa social 7,7%
- porno 5,8%
- bici 5,5%
- gorro 3,9%
- plataforma 3,1%
Cal tenir en compte que hi han votat majoritàriament persones joves: els menors de 20 anys representen el 38% dels vots. Això s'atribueix tant a l'èxit de l'enquesta als centres de secundària com al fet que es difon per xarxes socials, a més de les ganes de participar en l'evolució de la llengua. És interessant observar que no a totes les edats s'ha votat el mateix en les segones i terceres posicions. Els més joves han triat bot i hipersexualització, mentre que els més grans s'han quedat amb refugi climàtic i nit tropical. Entre les paraules corrents, a més de quiròfan, els joves han triat porno i els grans, xarxa social.
Per què 'tiet/a' no és al diccionari?
Resulta que al diccionari normatiu només hi consten oncle i tia, no pas tiet i tieta. Per tres barreres. En primer lloc, els filòlegs més puristes afirmen que, per la seva formació lèxica, es tracta de diminutius afectuosos (i els diminutius no entren al diccionari, esclar). En segon lloc, abans caldria incorporar tio com a normativa que no pas el seu diminutiu. I, en tercer lloc i definitiu, segons ens confirma Sandra Montserrat, terminòloga i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, tiet ens va arribar del castellà i té alternatives funcionals en català. És el mateix cas que explicàvem per disfrutar fa uns dies. Tanmateix, també hi ha filòlegs que defensen que tiet/a s’ha alliberat de la paraula d’origen, que ha guanyat la batalla popular a oncle, i que té tot d’accepcions que també caldria afegir al diccionari (com el verb i l’adjectiu tietejar i tieta). La patata calenta ara ja és al pompós terrat de l'IEC.
Per què hi ha dues llistes?
La paraula que va ser escollida neologisme de l'any 2022 va ser birra. El resultat va ser sorprenent perquè, en realitat, no es tractava d'un mot nou, sinó d'una paraula prou antiga i d'ús corrent però que no era al diccionari normatiu. I justament aquesta va ser la paraula escollida per la majoria de les 14.000 persones que van votar. Per estalviar-se polèmiques, es van crear les dues llistes de neologismes: 10 unitats lèxiques estrictament noves (creades directament en català omanllevades d'altres llengües) i 10 paraules corrents, implantades en l'ús però no normatives. Així, en els dos casos, es tracta de neologismes des del punt de vista lexicogràfic, perquè no són al diccionari.
Des de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, l'IEC, el Termcat i el 3Cat, coorganitzadors d'aquesta desena campanya, es valora molt positivament la nova llista de paraules: "Moltes persones han pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos", han dit en un comunicat.
Els últims anys havien guanyat els neologismes estelada (2014), dron (2015), vegà/ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020) i negacionisme (2021).
El concurs de mems lingüístics que s'ha convocat en paral·lel al Neologisme de l'Any està obert fins al 31 de desembre.