Mossos, professors, metges i jutges: quins requisits de català es demana als funcionaris?

BarcelonaQuan vaig al metge, tinc dret a parlar en català? Quan m'atura un policia, m'ha de parlar en català? Només es demana el català als funcionaris? La polèmica sobre el nivell de català dels metges, arran del baix ús de català a les consultes, ha tornat a posar sobre la taula el requisit lingüístic que es demana als funcionaris. Les queixes que hi ha en salut, així com el vídeo viral de la infermera andalusa que no sabia català, demostren el desconeixement sobre els drets i deures lingüístics de treballadors i usuaris.

Qui necessita el català?

Els funcionaris estan obligats a acreditar coneixements de català per obtenir la plaça. Per què? Perquè, com que l'Estatut determina que català i castellà són llengües oficials a Catalunya i que no hi pot haver discriminació per raons lingüístiques, això dona peu a dos conceptes que són dues cares de la mateixa moneda: el "dret d'opció lingüística" i el "deure de disponibilitat lingüística". És a dir, usuaris i consumidors tenim el dret de ser atesos oralment i per escrit en les dues llengües i, per tant, les entitats, empreses i establiments oberts al públic a Catalunya han de ser capaços d'atendre en català i castellà. Això afecta tant les empreses públiques com les privades (si bé en unes es pot articular via contractació del personal i en les altres, fent complir el Codi de Consum).

Quatre esquerdes a la norma

Es donen quatre casuístiques que fan trontollar aquesta normativa. En primer lloc, la possibilitat de fer contractacions temporals i interinatges sense demanar el requisit lingüístic (cosa que de facto representen milers de treballadors públics que no acrediten el nivell de català). En segon lloc, la manca de mesures d'auditoria externa per supervisar la subcontractació de serveis a empreses que en teoria estan subjectes a la llei de política lingüística. En tercer lloc, la manca de mesures efectives per fer aplicar la legislació. I en quart, la possibilitat d'incloure en la contractació una clàusula de "mesures excepcionals" per rebaixar el nivell de català d'alts funcionaris o serveis, des de l'administració a la universitat.

Quins requisits de català es demana a cada sector?

En general, el requisit demanat als funcionaris és el C1, un nivell de suficiència que equival a haver superat l'ESO, BUP o FP2 a Catalunya. És superior per als professors i inferior per als jutges. En cada cas hi ha una casuística molt àmplia en funció de les categories professionals i la funció que desenvolupen. N'hem recollit les més destacades.

Salut

Els treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS), en el cas de metges, infermeres i auxiliars administratius, han d'acreditar el nivell C1 de català per passar les oposicions des de l'any 2002. Però el vídeo de l'infermera de la Vall d'Hebron demostrava que, quan es nomena personal interí o es contracta personal laboral temporal directament, es pot eximir d’haver d’acreditar el nivell corresponent de coneixements de la llengua catalana. Plataforma per la Llengua qüestiona, a més, que el nivell que es permet acreditar als metges (en un procés al marge del Consorci per la Normalització Lingüística, a diferència dels professors) sigui realment un C1. A més, no hi ha un control o un informe de tot el personal que es contracta eximint-lo de català. També s'eximeix en el cas dels metges residents, un procés que depèn del ministeri de Sanitat. Les auxiliars d'infermeria i zeladors han de tenir un B1.

Ensenyament

Ara mateix als docents se'ls demana un nivell de suficiència de català (C1), a banda de la capacitació per impartir l'àrea d'especialitat. Però el retrocés del català com a llengua vehicular a les escoles i instituts ha motivat un canvi: es demanarà als nous professors que tinguin el C2 a partir del curs 2025-2026 i es donarà un marge perquè ho puguin acreditar els docents que ja estan exercint. Quin any serà el límit perquè no quedi ningú al sistema educatiu sense el C2? La conselleria d'Educació encara no ho ha aprovat.

Tot i que la llei d'educació de Catalunya deixa clar que per ser docent s'ha d'acreditar un nivell C2, la mesura mai s'havia aplicat (va estar derogada fins que el 2019 el Tribunal Constitucional en va reconèixer la validesa). Fins llavors, el C2 de català no era un requisit, sinó un mèrit. En general, el personal d'atenció educativa, inclosa la llar d'infants, necessita el nivell C1, però en categories de menys rang com els auxiliars d'educació especial només es requereix un B1 i la resta són mèrits.

Mossos d'Esquadra

Des de l'any 2017, per als Mossos d'Esquadra l'exigència és un C1. Antigament, havia estat un B2, però en aquell moment el departament d’Interior va modificar la Llei de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i va augmentar el nivell de titulació exigit per a l’accés a l’escala bàsica del cos (es demanava un títol equivalent al de batxiller o de tècnic). Això va portar aparellat també l’augment de l’exigència del nivell de català, que va passar del B2 al C1.

Justícia

Per complir l'Estatut, el català també hauria de ser obligatori en el cas dels funcionaris de l'Estat que treballin a Catalunya, però en l'àmbit de la justícia tampoc no ocorre així. Tot i que l'escola on es formen tots els jutges de l’Estat un cop han superat l’oposició és a Barcelona, el català no és un requisit per als jutges, sinó un mèrit a l'hora de triar destí. El mèrit ha passat del B2 al C1. També es demana el C1 com a mèrit per presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i les audiències provincials. Respecte dels advocats, el català no és ni requisit ni mèrit, ni per col·legiar-se ni tampoc per exercir al torn d'ofici; sí que en els últims dos anys s'han implementat uns plusos per incentivar que es presentin més escrits en català, en especial al torn d'ofici.

Administració

Per treure's una plaça de funcionari, la majoria dels llicenciats o tècnics superiors (grups A i B) han d'acreditar el certificat del C1 de català. Només si es dediquen a fer tasques específiques de redacció, correcció i assessorament lingüístic han d'acreditar el nivell C2, que és el superior. Les altres categories (C, D i E) poden requerir el C1 o només un català elemental o mitjà (B1 o B2, equivalent a superar l'EGB). L'Ajuntament de Barcelona segueix aquest model: nivell de suficiència C1 per a les categories tècniques superiors i mitjanes i les auxiliars, i inferior per a la resta. És a dir, el català demanat és equivalent a la titulació necessària per accedir a la plaça: quan es requereix el Batxillerat o més titulació, es demana el C1; mentre que si la titulació és inferior, es demana el B1 o B2.