Llengua

Un metge es nega a visitar una pacient amb amnèsia perquè vol ser atesa en català

Plataforma per la Llengua denuncia que l'hospital ha deixat impune la discriminació

ARA
i ARA

BarcelonaCas de discriminació lingüística en l'àmbit sanitari. Plataforma per la Llengua ha denunciat que un metge de l'Hospital Universitari Dexeus va negar l'atenció a una pacient amb amnèsia perquè la dona li parlava en català. Segons el volant que va signar el mateix metge i al qual ha tingut accés la plataforma, el metge no només s'hi va negar sinó que va qualificar la petició i l'actitud de la dona de "grotesca i xenòfoba".

Inscriu-te a la newsletter Estirar la llengua · El català s'extingirà?En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Els fets van passar al setembre. La dona va anar a l'hospital amb el seu marit perquè havia tingut un episodi d'amnèsia temporal, ja que havia arribat a casa sense recordar d'on venia. El metge els va demanar que parlessin en castellà i la pacient va preguntar si no hi havia ningú que entengués català o si podien trobar un traductor. Segons Plataforma per la Llengua, l'home li va contestar: "Estem a Espanya i aquí es parla espanyol".

Cargando
No hay anuncios

Aleshores la pacient va refermar que volia ser atesa en català i va demanar "més empatia per no crear més angoixa". És en aquest moment, segons el testimoni recollit per l'entitat en defensa del català, que el metge va titllar l'actitud de la pacient de "xenòfoba" i va abandonar la sala sense atendre-la. Finalment, al cap de més d'una hora, l'hospital va atendre la dona amb un metge que no parlava català, però que deia que l'entenia, i un traductor al costat.

Els metges culpen la pacient

Plataforma per la Llengua es mostra sorpresa, a més, pel fet que la discriminació queda perfectament recollida en els volants de la pacient als quals ha tingut accés, i subratlla que tots dos metges culpen la pacient de la situació i d'haver-los "agredit verbalment". "Els responsables d'agressions lingüístiques tenen tanta impunitat que fins i tot reconeixen els fets en documents oficials i no esperen que ningú els pugui sancionar", assenyalen des de l'entitat.

Cargando
No hay anuncios

L'organització reclama al departament de Salut que s'impliqui en el cas i prengui mesures contra el metge i l'hospital, que pertany al grup QuirónSalud, ja que, tot i que reconeixen els fets, no es comprometen a investigar-los a fons ni a sancionar-ne els responsables. Consideren "molt greu" que un professional sanitari "no només es negui a atendre una pacient perquè no li parla en castellà", sinó que asseguri que els problemes de comunicació són per culpa de la pacient.

Cargando
No hay anuncios

La plataforma assenyala que, segons el codi de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el metge ha de vetllar per preservar el dret del pacient a una atenció mèdica de bona qualitat humana i tècnica, i ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient. Aquest mateix codi deontològic fixa que el deure del metge és prestar atenció a la salut del pacient sense que hi interfereixin altres circumstàncies.

El sector sanitari, el que acumula més denúncies

Plataforma per la Llengua fa temps que situa el sector sanitari com un dels àmbits en què les discriminacions lingüístiques són més preocupants. Durant el 2023, l'entitat va atendre 221 queixes per aquest tipus de discriminacions només a Catalunya (129 a la pública i 92 a la privada), més del doble que el 2022. A més, si s'analitzen només les discriminacions de l'administració pública, el sistema sanitari és l'àmbit en què se'n denuncien més, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a l'Hospital Universitari Dexeus, l'entitat ha rebut tres queixes per raons lingüístiques en només un mes: totes al setembre. Durant el 2024, en total n'acumula una desena, mentre que el 2023 se'n van rebre només dues. Pel que fa al grup empresarial al qual pertany, QuirónSalud, l'entitat va rebre 30 queixes el 2023, 27 de les quals a Catalunya; i aquest 2024 ja n'ha rebut 26, 23 de les quals a Catalunya i 3 a les Illes Balears.