El més perillós i el més urgent per al futur del català: parlen els experts

BarcelonaEl català viu un moment de màxima atenció social i política. Els discursos basculen entre l'emergència i l'esperança. Hem demanat a diversos especialistes en llengua de diferents àmbits professionals i territorials que analitzin les amenaces més urgents i les oportunitats més importants per revertir la situació de la llengua. Tots responen tres preguntes concretes i concises sobre el català:

A. Què és el més greu? 
B. Què és el més esperançador? 
C. Quines mesures concretes cal aplicar?

Màrius Serra

"Que s'apliqui sense complexos el règim sancionador en tots els àmbits"

Escriptor, verbívor i membre de l'IEC

A. El més greu és el tall en la transmissió de la llengua entre generacions, que és el primer pas per a la substitució lingüística. La confusió que comporta barrejar constantment quantitat (quants el parlem) i qualitat (com el parlem) genera un soroll tan repel·lent que molts joves catalanoparlants se n'allunyen sense saber ni per què ja gairebé no el parlen mai. Aquesta paradoxa fa que el català tingui molts neoparlants que s'hi apunten i, alhora, massa catalanoparlants que en dimiteixen.

B. Que la cultura de masses en català tingui èxits comercials en camps com el cinema, la televisió, la música, els esports, la literatura de consum, el periodisme o el teatre musical és estratègic, però encara és més esperançador que, en paral·lel, es mantingui el nivell d'innovació i exploració crítica que sempre ha caracteritzat la cultura associada a la llengua catalana. Els dos pols de l'imant atrauen, l'un perquè projecta progrés social i l'altre perquè suscita interès genuí.

C. Facilitar, amb ajuts, que les indústries culturals puguin crear un circuit de distribució en català per a tota la catalanofonia, més enllà de les fronteres autonòmiques. Assegurar que es compleix la legislació vigent en termes d'ús del català i que s'aplica sense complexos el règim sancionador en tots els àmbits (salut, comerç, empresa, justícia...). Que la llengua catalana dins dels territoris en els quals és oficial estigui en igualtat amb el que diu la Constitució sobre el castellà, és a dir, que tots els ciutadans tinguin "el deure de conèixer-la i el dret a usar-la".

Maite Puigdevall

"Cal reforçar el món educatiu perquè té molts forats"

Sociolingüista, professora i investigadora del grup de recerca IdentiCat de la UOC

A. El descens del català com a llengua d'ús habitual en espais de socialització secundària, és a dir, en els vincles no emocionals: a les botigues, a l'esport, amb els desconeguts, en el dia a dia... Això s'explica pel cicle econòmic i pel cicle migratori, dos aspectes que responen a polítiques hardcore, i que fan que les polítiques lingüístiques semblin pal·liatives i no estructurals, més simbòliques. La població ha canviat molt en molt poc temps, i la sensació és que s'ha transformat el teu entorn. A més, estem a les palpentes perquè no s'ha publicat l'Enquesta d'Usos Lingüístics, i la realitat sociolingüística ens canvia sota els peus.

B. L'àmbit de la llengua i la tecnologia, en què tenim molt bona feina feta i especialistes ben posicionats. I la producció cultural en català –la música, el cinema, el teatre–, que s'ha reviscolat gràcies a polítiques lingüístiques concretes. Són àmbits que ens donen esperances, però mai s'ha d'abaixar la guàrdia; és la condició d'una llengua minoritzada.

C. Cal reforçar el món educatiu, perquè té molts forats: en relació amb la formació dels professors, la consciència lingüística, els usos lingüístics a les aules, etcètera. I l'altre gran repte és la incorporació de nous parlants. D'una banda, reformar i incrementar l'oferta educativa de català per a adults. I, de l'altra, canviar la mentalitat sobre qui és el parlant legítim de català; és a dir, fer que sigui efectivament la llengua de tothom: que els polítics, empreses i institucions actuïn de model, que no es canviï de llengua cada dos per tres i que individualment també ens traguem la mentalitat subalterna.

Enric Gomà

"La mesura més eficaç és fer del català un requisit laboral"

Escriptor i divulgador lingüístic

A. La baixíssima natalitat i l’allau immigratòria recent, que ha desequilibrat els percentatges entre català i castellà: el català ara és minoritari. Els obstacles en exigir el català com a requisit laboral (el PP és el primer que ataca a les Balears i el País Valencià). Les sentències contràries al català com a llengua vehicular a l’ensenyament i els incompliments flagrants de la immersió. Les polítiques gens valentes pel que fa a la llengua i el temor (meu i compartit) que la conselleria de Política Lingüística no sigui una conselleria anestesiada. La por, mandra i indiferència de molts catalans a l’hora d’exigir la presència plena del català. La solució errònia de tants de basar-ho tot en la seducció, que no compromet a res. La insistència obsessiva i intimidatòria en la qualitat lingüística. El rebuig del català col·loquial contemporani, que és percebut per alguns com a català deficient.

B. Des del 2020, la idea que és urgent emprendre accions eficaces (i no planys) per revertir la situació: des de la conselleria de Política Lingüística, els ajuntaments, la UE, etcètera. La cultura catalana és atractiva i potent, i qui no en participa a Catalunya és un analfabet i es perd grans oportunitats. El teixit associatiu català, la vida veïnal i el coneixement actiu del país, imprescindibles per crear espais lingüístics segurs per als nouparlants. La tossuderia i (espero) l’absència de bonisme i candidesa.

C. La mesura general més eficaç és fer del català un requisit laboral, al sector públic i al privat.

Albert Lloreta

"Menys campanyes per a convençuts i més fer coses guapes en català"

Productor audiovisual

A. Que el català sigui el salvavides després del Procés em sembla un mal plantejament i un gran escull. La situació del català s'ha convertit en una moneda de negociació política i, per tant, com qualsevol tema que s'ha de resoldre en clau de negociacions parlamentàries, es desdibuixa molt i fa que es generin recursos i campanyes que no acabin d'atacar el problema de manera correcta. Hem de fer menys soroll dient que salvem el català i pensar en lògiques d'ús del català, menys campanyes per a convençuts i més coses guapes en català. És el "Show, don't tell".

B. Ja hem viscut dinàmiques de retrocés de la llengua i n'hem sortit quan hi ha hagut noves creacions en català interessants, atractives i que repercuteixen en l'ús social.

C. En primer lloc, s'han de fer grans inversions –i, per tant, subvencions– en creació cultural en català, tant en les indústries tradicionals com en les digitals. Hi ha d'haver una oferta accessible, atractiva i no controlada per les institucions. S'han de fer produccions ambicioses i influents, autocentrades i genuïnes. Per salvar el català hem de parlar de nosaltres, la nostra història i els nostres referents. És molt estrany que no s'hagi fet una bona sèrie o una gran pel·lícula, i no un telefilm de tarda, sobre Dalí o Gaudí. O el nostre Braveheart. En segon lloc, cal controlar l'aplicació de la normativa: legislar la protecció del català al consum o a l'escola però no tenir-ne cap sistema de control és problemàtic. En tercer lloc, fer un gran sistema gratuït d'aprenentatge de català, fins i tot pagant a la gent perquè aprengui català.

Maria del Mar Vanrell

"S'ha de renovar el discurs de promoció del català més enllà de la identitat"

Lingüista i professora de la Universitat de les Illes Balears

A. El creixement de la població els darrers cinquanta anys i la manca de compromís polític decidit i sostingut perquè aquesta gent aprengui i usi el català. Estam en un moment decisiu, en què si no es prenen decisions conscients i informades –i agrano cap a casa, però la manca d’inversió en recerca també ha tengut un efecte perniciós–, podríem entrar en una situació sense retorn.

B. L'increment de la consciència de quins són els problemes socials, i també lingüístics, de les Illes Balears, si bé encara hi ha molta gent que pensa que reivindicar l'ús de la llengua va lligat a determinats posicionaments ideològics. Els joves investigadors que estan analitzant la relació entre demografia i llengua, i què podem fer per revertir aquesta situació.

C. A les 50 mesures per a la sostenibilitat lingüística i cultural que va presentar l'Obra Cultural Balear hi és tot (mesures per a nouvinguts i per a autòctons, com modificar la norma de convergència lingüística al castellà): ara cal engegar la maquinària per desplegar les mesures aviat. S'han d'evitar els prejudicis i discriminacions pel català que parlen les persones que no el tenen com a llengua inicial (no interrompre'l, no passar al castellà, tenir paciència) i renovar els discursos cap a la promoció del català més enllà del discurs identitari: fomentar l’ús del català perquè és “la nostra” llengua ja no serveix sempre.

Alfons Esteve

"La Constitució hauria d'equiparar l’estatus jurídic del català al del castellà"

Cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València

A. Tenim uns estats (espanyol i francès) que clarament actuen en contra dels interessos del català, mitjançant tot tipus d’accions: legislatives, judicials, administratives, d’ocultació, de prohibició, de foment exclusiu del castellà i francès, etcètera. La nova onada migratòria, que s’acumula a la del darrer terç del segle XX, provinent sobretot de territoris hispanoparlants, no necessita conèixer el català per viure perquè amb el castellà ja passa sense cap problema. Si no hi ha canvis en les polítiques d’assimilació, sobretot a les ciutats, el català pot arribar a tenir una presència molt escassa d’ací a pocs anys.

B. En sectors com la música i la literatura en català hi ha una oferta molt gran tant en quantitat com sobretot en qualitat. Caldria explorar les maneres de traslladar-ho també a altres àmbits. D’altra banda, és cert que l’ús no augmenta, però el coneixement del català sí que s’ha incrementat, sobretot per l’efecte de l’educació obligatòria. Cal, doncs, traslladar el coneixement a l’ús: aquest és el repte més important ara mateix.

C. El català necessita un canvi de legislació, començant per la Constitució, per equiparar el seu estatus jurídic al del castellà: és necessari que per viure en un territori catalanoparlant siga obligatori conèixer la llengua catalana. I calen mesures concretes per assegurar-ne l’ús en àmbits on té menys presència: l’oci, els mitjans audiovisuals, el comerç i el treball, entre altres.

La llengua dels immigrants: com sumar-los al català