Media City, la resposta en clau d'indústria a la llei espanyola de l'audiovisual

BarcelonaDesprés del regust amarg que deixa la negociació política per a la llei audiovisual espanyola, el pròxim partit per al sector –i per la llengua– es juga en l’àmbit industrial. Davant d’un Madrid que pugna per convertir-se en el gran hub audiovisual del sud d’Europa, Catalunya projecta també una macroestructura que ajudi les empreses del sector a ser competitives en un entorn cada cop més globalitzat. Es tracta del Catalunya Media City, que s’ubicarà al recinte de les Tres Xemeneies, a cavall de Sant Adrià de Besòs i Badalona. 

“És un projecte molt ambiciós, que va més enllà de la legislatura”, explica a l’ARA Natàlia Garriga, consellera de Cultura. “Es tracta de dotar-nos d’un centre de producció, recerca i innovació, centrat en l’audiovisual, el videojoc i l’àmbit digital”. La Generalitat espera poder formalitzar l’ingrés en el Consorci del Besòs d’aquí unes setmanes, i això permetrà iniciar la fase de desenvolupament, que tindrà també una dimensió veïnal, ja que es vol que aquest hub no sigui un bolet aïllat, sinó que ajudi a millorar un dels barris vulnerables de l’àrea metropolitana. En paral·lel, fa mig any que s’està negociant amb l’Estat per poder-se acollir als fons europeus Next Generation. Tot i que la dimensió econòmica del projecte encara està per acabar de definir –el que hi ha és un preprojecte–, es preveu que la inversió total rondi els 400 milions d’euros, que es repartirien a terços entre la Generalitat, l'Estat (amb els diners de Brussel·les) i oferta privada. 

¿I què hi anirà dins d’aquesta gegantina carcassa formada per les Tres Xemeneies, l’Edifici Turbina i una sèrie d’espais adjacents que sumen 50.000 metres quadrats? D’una banda, platós i espais de producció, però, de l'altra, també centres de formació i laboratoris de recerca. “No volem només atraure grans produccions audiovisuals. També aspirem a arrelar al territori i farcir d’oportunitats les empreses locals. I fer que el talent català pugui quedar-s'hi, si és el que vol fer. Sabem que molta gent ha marxat a Madrid i voldria tornar si es donen les condicions adequades”, explica Garriga.  

Tot i que es vol que l’oficina tècnica ja estigui en marxa l’any que ve, aquest és un projecte que estarà a ple funcionament a sis o vuit anys vista. Preguntada per aquest diari sobre si el Catalunya Media City s’orienta només per a les grans empreses del sector, Garriga respon: “Nosaltres treballem per a tothom. Els espais són per prestar serveis que s’adrecen a tota la tipologia d’empreses. Les que vulguin créixer tindran més fàcil fer-ho. El que volem és que tinguin el màxim d’oportunitats. A Europa, des del 2015, la indústria audiovisual ha crescut un 5% anual. Si ho fem bé, hi ha d’haver feina per a tothom”.

L’ARA ha parlat amb diversos productors rellevants del país perquè donin la seva opinió sobre les perspectives d’aquest hub audiovisual català i detallin què reclamen a l’administració. Concretament, els hem fet aquestes dues preguntes:

1) Què penseu del Catalunya Media City?

2) Què li demaneu a l'administració?

Ens han donat respostes diverses, que veuen el Catalunya Media City amb bons ulls i que tendeixen al consens en un tema: hi ha pressa si no es vol perdre un tren que Madrid ja ha agafat.

Jaume Roures

Productor i soci fundador de Mediapro

1. No ha de ser un centre de producció, que de platós n’hi ha a tot arreu, sinó un lloc on al centre hi hagi la formació, la recerca, la creació de talent. Hem de construir un entorn digital potent. Igual que sabem que el turisme de sol i sangria ha d’evolucionar, també ho ha de fer la producció. Perquè està bé ser receptors de rodatge, però els fons Next, ja ho diu el nom, van de passar de pantalla. El pla de Madrid passa per destinar 1.600 milions d’euros en cinc anys, però el 80% són ajudes fiscals als rodatges. Això és sol i sangria. Fem-ho diferent, nosaltres. Volem que vinguin a rodar, però m’interessa més saber si estem disposats a ser punt de referència de veritat. Jo podria guanyar el concurs de preparació de calçots de Catalunya, però hem de ser conscients que la gastronomia catalana no es coneix al món pels calçots, sinó pels germans Roca o per Ferran Adrià.

2. El país no té estratègia audiovisual i sembla que no en vulgui tenir. Hem de definir on invertir els diners. I això va més enllà d'augmentar tant les ajudes. Va, per exemple, de decidir si hem de becar els nostres actors perquè es formin en les grans escoles de Nova York. O d’enfocar com ataquem les plataformes, tenint en compte que estan disposades a invertir en els pròxims anys 100.000 milions de dòlars anuals. Només que n’aconseguim un 0,5%, això són 500 milions. Que consti que estic a favor de les quotes, però les quotes no són la solució. 

Jordi Oliva

President de Proa, federació de productores d'àmbit estatal

1. Com a generadors de continguts hem estat en contacte permanent amb el departament de Cultura. El que defensem és que el CMC no ha de ser només un espai de ferros, sinó que s'hi ha de poder generar i retenir talents. Els platós són fantàstics, però necessitem un entorn en què es pugui generar creacions de guions o especialitzacions tècniques per poder retenir talent a Catalunya.

2. Defensem que hi hagi un impuls a la producció en general i que cada producció es faci en la llengua que més li convingui a la seva obra. A la pel·lícula d’Albert Serra és el francès, per exemple. Però Alcarràs no tindria sentit rodar-la en res més que català. Entenem que Cultura està fent una aposta molt forta per la VO en català i està potenciant les línies de l’ICEC a la producció audiovisual, i ens felicitem. Però demanem que no es potenciï el català en detriment de les altres llengües. Que hi hagi augments, però no en contra de la capacitat de tria dels productors. Si al final un productor té uns ajuts i després hi ha uns extres per al català, doncs potser ho farà en català i s’aconseguirà l’objectiu del Govern. 

Raimon Masllorens

Productor audiovisual a Brutal Media

1. En general, pel que fa a l’audiovisual, a Catalunya ens ha faltat visió industrial. El hub podria ajudar a redreçar aquesta mancança. Jo mateix, per exemple, ara estic buscant platós fora de Catalunya perquè els pocs que hi ha aquí estan plens. Però pel que fa al hub és molt important definir molt bé com s’articula la col·laboració público-privada, perquè si al final una sola empresa acaba dominant-hi la propietat i, per tant, fixant-hi les condicions a la vegada que és competència nostra, haurem d’acabar fent les produccions a fora igualment.

2. En general, l’administració s’ha centrat en l’obra d’autor, que es mou bé en festivals, però això, al final, si no s’obre a altres maneres d’entendre l’audiovisual i es mira més enllà ens fa més mal que bé. I acaba convertint un grup reduït de productors en permanentment dependents de les subvencions. Fa falta més diversitat, productores de tot tipus que facin diferents tipus de productes i amb més múscul. Madrid ja fa temps que ens ha passat la mà per la cara. L’autoria s’ha de fer, és molt important per tot el que significa, però no pot ser que només es faci autoria: hem de voler també treballar amb les plataformes i amb qui té la capacitat d’arribar al món i treballar en millors condicions. I fer indústria, crear riquesa. Entenc que la diversitat també ha de ser produir com i amb qui prefereixis. Que puguem plantejar qualsevol tipus de producció des d’aquí.

Miquel Rutllant

President del Clúster Audiovisual de Catalunya

1. Només hi veiem beneficis. És un projecte d’indústria per a la indústria. Hi conflueixen dues de les fortaleses que tenim aquí: creativitat i tecnologia. L’audiovisual d’avui i de demà es construeixen damunt de desenvolupaments tecnològics. Si volem innovar en creativitat, en continguts, en models de negoci, si volem incubar noves empreses, si volem atraure empreses internacionals, ens cal tot el que és el hub: infraestructures, equipaments, telecomunicacions, centres de formació, laboratoris de recerca, empreses d’aquí i de fora, start-ups... Això sí, no és una mancança, però voldríem que anés més ràpid. Cal anar molt ràpid i activar el més aviat possible una política d’atracció de talent. I basat en els incentius fiscals.

2. Cal enfortir la indústria. Si és forta, podrà prendre riscos. Polítiques d’atracció, els hubs... ho haurien de permetre. Aleshores s’atreveix amb productes que poden basar-se en la llengua catalana i que són d’altíssima qualitat, com és el cas d’Alcarràs. Hi ha un tema molt important per a nosaltres: una aposta pels productes audiovisuals segons el pressupost. Ens hem acostumat massa temps a fer productes de baixos pressupostos. Les empreses serien més fortes si en lloc de fer molts projectes de petit pressupost s'apostés per l'alta qualitat. Haurien de ser molts, no dic pas conformar-nos amb pocs projectes de valor afegit, però així, amb empreses fortes, és quan realment es podrà produir en la llengua en la qual el director o el productor vulguin treballar, i per a molts serà el català.

Isona Passola

Productora executiva a Massa d’Or Produccions

1. El hub ha de treure profit de l’atractiu de Barcelona i Catalunya. Pot oferir bones comunicacions, diversitat de paisatges molt a la vora, hores de sol, proximitat amb França i Europa. Però no hi ha excusa: s’ha d’anar ràpid. Estem anant a poc a poc i no podem badar i deixar escapar un tren que ja només podem agafar per la cua. Tenim l’obligació d’oferir unes condicions òptimes per fer una indústria audiovisual alternativa a la de Madrid, basada en el talent i els professionals. Però hem de fer-ho ràpid. Prioritzar-ho. 

2. Si realment es considera que aquesta indústria pot ser cabdal per al país, s’hi han d’abocar diners, com es fa en la indústria dels cotxes. Afegeixo: si es vol que hi hagi un audiovisual en català, en un moment que està retrocedint i que hi detectem mancances gravíssimes, les ajudes idiomàtiques són el més important, com fan a França o en altres indrets d’Europa. Un pam menys de carretera i destinar aquests diners a l’audiovisual, perquè hi ha emergències, i el català n'és una. I patim un greuge comparatiu enorme, perquè per optar a les ajudes europees s'ha de passar per Madrid. Estem enganxats, per dir-ho malament, pels collons. 

Belén Sánchez

Productora d’Un Capricho de Producciones

1. M’agradaria tenir més informació sobre el projecte. Com a productora independent, el que veig és que falta inversió en desenvolupament de continguts, és a dir, falten recursos i facilitats per sostenir les carreres professionals de les persones que creen aquests continguts. Cal invertir en les pimes del sector audiovisual, que som les que donem feina al talent que viu i vol continuar vivint a Catalunya. Al capdavall, som les persones les que donem sentit a les infraestructures i no a l’inrevés. Més enllà del que pugui aportar aquest projecte de hub audiovisual i de les inversions en infraestructures o personal que impliqui, el que de veritat resulta urgent és invertir en les empreses que ja estan creant contingut, en els professionals de l’audiovisual i en les xarxes de creació, que som els que donem sentit a les infraestructures i que som l’autèntic hub. 

2. L’Institut Català de les Empreses Culturals, l’ICEC, està fent moltíssim per impulsar la producció en català. Des de fa dos anys, sembla que aquesta és, clarament, la seva prioritat. L’administració també està dotant de diners addicionals TVC perquè financi millor el cinema en català. Crec que ara el que ens manca és convèncer els altres actors clau de la indústria a nivell estatal i internacional (televisions i plataformes) a fi d'apostar pel cinema en català, pel cinema en versió original i en llengües minoritàries, i per la diversitat en general. Crec també que calen estímuls perquè els espectadors tornin a les sales: estaria bé, per exemple, un sistema de bonificació per anar a cinema. Cal que les nostres produccions arribin al públic, enfortint la promoció i la distribució de la cultura local, o amb projectes d’educació audiovisual que ens ajudin a crear noves audiències.

Marc Roma

Director de continguts audiovisuals d’Abacus

1. Molts més beneficis que mancances. Sens dubte, ens tornarà a posicionar com un node transcendent de producció audiovisual al sud d’Europa. Tant en el procés final de producció com en el de desenvolupament i la gestació de projectes grans. Ens ha de permetre que el nostre ecosistema cultural i social centri algunes d’aquestes produccions i que es difongui a nivell internacional. També ens permetrà recuperar talent que ha marxat del país per la manca d’oportunitats, així com obrir camí per als joves que sovint s’han trobat sense opcions de creixement. Hauria de servir per fer d’atracció de produccions internacionals al nostre país. I tindrà sentit si aconsegueix liderar la revolució tecnològica que s’està produint al sector.

2. Continuar consolidant el marc legislatiu que protegeixi la producció en català, enfortint les línies d’ajuda a la producció en català i incrementant les inversions en desenvolupament. Dotar de pressupost i múscul la CCMA perquè pugui liderar o coliderar de nou projectes en català ambiciosos, amb visió i recorregut internacional. Haurem d’estar –tots– vigilants i amatents que es compleixin les quotes de producció en català, recentment fixades a la llei estatal de l’audiovisual.