Virals

«'Mechero'? Flamisell»: per què triomfa el vídeo viral dels dos joves a la Patum?

Els referents catalans, l'autoestima lingüística i l'humor són els ingredients que han propulsat el vídeo del 3Cat

4 min
'Dèficit d'atenció' al 3Cat

BarcelonaCom es diu alfombra en català? "Catifa amb efa geminada!", respon l'Òscar. I com es diu basura? I la resposta la serveixen a duo: "Joan...", diu l'Òscar; "...Brossa!", hi afegeix el Ramon. Són alguns dels hits del vídeo viral del moment. La presentadora Sofia Coll es va plantar a la Patum de Berga el cap de setmana passat per gravar Dèficit d'atenció, un programa del 3Cat que busca personatges icònics en festes i festivals del país. I l'Òscar i el Ramon van respondre favorablement totes les preguntes de cultura popular, des de qui eren els protagonistes de Plats bruts fins a reconèixer en una foto el president Lluís Companys.

@someva__ Vam anar a la @La Patum a fer un test de cultura catalana i a repartir diners i ens vam trobar a personatges com aquests. Òscar, Ramón, sou història de #dèficitdatenció! 💖 #sofiacoll #somEVA #cultura ♬ original sound - EVA

Però per què ha triomfat tant aquest vídeo? És perquè parlen en català? És perquè tenen cultura general? És per la gràcia del tàndem Òscar-Ramon, esmolada pel beuratge narcotitzant que duen al got?

"Com que estem trinxats en termes d’autoestima nacional i lingüística, qualsevol mostra de catalanitat normalitzada ens reconnecta amb un sentit de comunitat de la qual volem estar orgullosos, com fa cinc o sis anys, però que ara només veiem patir", opina la professora de la UOC i crítica literària Júlia Ojeda.

El professor i consultor en comunicació Arnau Rius creu que "els catalanoparlants estem assedegats de continguts espontanis com aquests, que ja veiem en altres idiomes". Per a ell, el vídeo incorpora els ingredients universals per a la viralitat: "Joves llampants passant-s'ho bé, rapidesa escaient, un repte, sensació que hi pot haver una sortida de to en qualsevol moment, edició amb estímuls constants, etcètera. Això li encanta, a l'algoritme", assegura. Per això Rius, que va fundar el Canal Malaia, la primera plataforma per a creadors de continguts catalans, creu que el vídeo "demostra que el català no és cap barrera per a la viralitat, ans al contrari, si s'hi incorporen els elements adequats i s'és constant". Aquest és un camí que ja ha iniciat la plataforma 3Cat i que ha abonat també el departament de Cultura, que acaba de tancar la primera convocatòria d'ajuts per a creadors de continguts digitals en català dotada amb 312.000 euros. També s'hi ha apuntat l'Ajuntament de Barcelona, que aquest dijous constituïa la comissió per fomentar la presència del català en l’entorn digital i entre els joves.

Una llengua genuïna

A més de la viralitat, un altre element que suma punts (fins a les 145.000 visualitzacions a TikTok) és el català que dominen els dos joves. En un moment de caiguda de la llengua en la franja de 15 a 34 anys (només 1 de cada 4 joves parla català habitualment), de mals resultats acadèmics en català i d'abandó del cànon literari, és emocionant veure que hi ha qui coneix Joan Brossa i ha interioritzat que garbanzos són cigrons. Per a Arnau Rius, caldria encara importar molts altres models d'entrevistes-jocs d'aquest estil que triomfen a TikTok i als reels "perquè ensenya als catalans de zones castellanoparlants que la catalanitat també és alegria i atracció, i no només docència".

Per a Albert Lloreta, productor digital de La Fera i els premis Embrió, la clau del vídeo "connecta amb coses que considerem molt pròpies i amb un to molt pròxim, en el sentit de país". "De vegades la cultura de creació digital replica tons i llenguatges i estètiques de fora, però quan connecta amb una cosa pròpia i genuïna, sempre creix i es fa viral", reflexiona, i posa d'exemples el cas del vídeo de la "pastanaga bullida" o la noia de les alpaques. "Connecten amb un llenguatge i uns codis genuïns, que trobem a faltar i dels quals ens sentim orfes", diu. En el fons, doncs, per a Lloreta l'èxit denota una mancança de contingut digital propi, genuí, honest. Els últims dies, Lloreta ha defensat justament la "patumització" cultural davant la "coachellització" (en referència al festival californià de Coachella).

L'amor-odi pels barbarismes

Per a l'escriptor i lingüista Pau Vidal, els vídeos sobre el català correcte i incorrecte triomfen a les xarxes perquè, d'una banda, "tenen a veure amb la identitat, és a dir, el català es reconeix en la llengua perquè és la seva veritable identitat" i, d'altra banda, perquè la gent "té una visió de la llengua romàntica i jocfloralesca". I continua: "S'ha perpetuat al llarg dels segles la idea que si saps que berberetxo és escopinya i flamisell (que ja m'agradaria veure d'on surt) vol dir metxero, ja tens el carnet de bon català, és una manera molt autòctona de sentir-se satisfet o segur". Per a Vidal, això és la superfície de la llengua i no requereix gaire esforç. "L'exercici de saber dir un barbarisme en català és una mena de carnet d'identitat des de finals del segle XIX, per això triomfen tant aquests vídeos i, de retruc, per això estem tan avall", afirma.

I és que el vídeo ha donat fins i tot per a un debat lingüístic, amb la traducció de metxero per flamisell, que és una forma col·loquial de dir encenedor que, per cert, utilitza Bad Gyal però no el diccionari normatiu (DIEC). Òbviament, la correcció del terme ja és motiu de debat encès a les xarxes, seguint la norma que dins de cada català hi tenim un filòleg en potència.

stats