La majoria de valencians i balears volen que els funcionaris sàpiguen català (malgrat PP i Vox)

BarcelonaMentre les primeres amenaces fruit de les aliances PP-Vox a les Balears i València ja anuncien la intenció d'eliminar el requisit de català per als funcionaris (aquest mateix dilluns ho ha fet en la seva investidura Marga Prohens, en referència als metges a les Balears), l'InformeCat de la Plataforma per la Llengua afirma que el 81,8% dels habitants del País Valencià i el 67,6% dels de les Illes Balears creuen que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sí que haurien de saber català. I si els funcionaris són de les administracions autonòmica i local, encara és més majoritari el consens: el 89% dels valencians entrevistats i el 75% dels illencs hi són favorables. És el que afirmen dues enquestes encarregades a dues empreses d'estudis d'opinió per la mateixa Plataforma. La realitat, però, és ben diferent: una enquesta de la Generalitat Valenciana indica que avui en dia un 24,6% dels seus treballadors no atenen en valencià els usuaris que els parlen en aquesta llengua.

Els governs fruit dels pactes PP-Vox també asseguren que defensen el bilingüisme quan promouen que els pares puguin escollir la llengua d'escolarització dels fills. Ara bé, les xifres demostren que caldria ensenyar més català que castellà, i no suspendre la immersió lingüística com pretenen fer a València: el 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears parlen bé el castellà, i només el 65,1% parlen bé el català. Si desglossem per territoris, segons l'Institut Nacional d’Estadística (INE), a les Illes només el 60% d'habitants són capaços de parlar bé el català, i al País Valencià només ho són el 50%. A les comarques catalanoparlants del País Valencià, de fet, tres de cada deu persones no saben parlar gens de valencià. “Aquest decalatge és preocupant perquè, més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment", explica el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. "Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística”, lamenta.

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, admet que els governs de PP i Vox són un "perill i una amenaça per al català", però també ha recordat que els governs socialistes que hi ha hagut els últims anys als territoris "no han estat capaços de revertir la situació generada pels seus antecessors".

Vitalitat i atractiu

L'InformeCat recull 50 dades sobre la llengua que han elaborat diferents organismes oficials o la mateixa Plataforma. Entre les xifres positives hi ha el volum de parlants de català: una de cada quatre persones a l’estat espanyol sap parlar català i prop d’una de cada deu el té com a llengua inicial. Segons l'INE, el 25,2% dels habitants de l’estat espanyol tenen la capacitat d’expressar-se en català: 9.137.502 persones parlen "bé" el català i 2.522.382 el parlen "amb dificultat". Entenen el català 12.945.938 persones, el 28% de la població de l'Estat.

Sobre la llengua amb què s'identifiquen els catalans, a Catalunya hi ha empat tècnic entre el català i castellà vora el 42-43%, segons el Baròmetre d’Opinió Política del 2022. El Ripollès és la comarca catalana amb més percentatge d’habitants que s’identifiquen únicament amb el català (95,2%), seguit del Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). D’altra banda, el Baix Llobregat (29,3%), el Vallès Occidental (30,5%) i el Barcelonès (33%) són les comarques amb menys percentatge de població que s’identifica únicament amb el català.