Londres i Berlín tindran escoles de català homologades per Educació

BarcelonaCada dissabte havent dinat, els 80 alumnes de l’Escola Catalana de Londres assisteixen a classes de català a la New North Academy, situada al benestant barri d’Islington, a quatre passes del centre de la ciutat. Són infants d’entre 1 i 16 anys, fills de famílies que tenen almenys un progenitor català i que no volen que els fills perdin la seva llengua. Fa vuit anys que un grup de famílies joves van organitzar-se i van iniciar aquest projecte educatiu: van buscar un equip pedagògic català que tingués la titulació necessària tant per ensenyar a Catalunya com al Regne Unit. Fins ara hi impartien una programació lliure pensada per familiaritzar els infants amb la llengua, el patrimoni literari i les tradicions catalanes, mentre que a partir del curs que ve aplicaran un currículum oficial del departament d’Educació i rebran les acreditacions homologables a les dels alumnes a Catalunya.

El pla pilot que posa en marxa la Generalitat i al qual ha tingut accés l’ARA permetrà als infants de l’Escola Catalana de Londres mantenir un ritme més semblant als cursos escolars que s’imparteixen a Catalunya. Els joves aprendran totes les matèries a la seva escola ordinària anglesa i el català en aquest centre els dissabtes (hi fan dues hores i mitja de classe, els més grans en format virtual). Això no només farà més complet el seu aprenentatge de català i més fàcil el seu hipotètic retorn al país, sinó que també els permetrà tenir l’acreditació corresponent als títols oficials de manera automàtica, els nivells de referència europeus B2 i C1, com passa a Catalunya a mesura que aproves els cursos (el C1 s'obté al final de l'ESO, als 16 anys).

"Els pares volen que els seus fills aprenguin a parlar, llegir i escriure en català i volen un espai perquè comparteixin la cultura catalana –explica Helena Pujol, mestra i cap d’estudis de l’escola londinenca–. L’objectiu acadèmic varia en funció de cada família. Aquest any alguns alumnes s'han presentat als exàmens del nivell B1 i B2". Fins ara, els professors feien servir els currículums del marc europeu de referència, és a dir, els programes que imparteixen a les acadèmies de català per a estrangers, però ara el departament d’Educació elaborarà un currículum propi i adaptat a les escoles establertes a l’exterior. Pujol creu que aquesta via intermèdia "ajudarà les escoles d’arreu del món a nivell metodològic, perquè estarà basat en competències i situacions d’aprenentatge comunicatives", destaca. Fins ara no tenien una metodologia concreta, però a Londres treballaven per projectes, amb un aprenentatge vivencial.

1.100 alumnes a l’exterior

Aquest dissabte al migdia la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, visitarà la comunitat educativa de l’Escola Catalana de Londres per explicar aquest pla pilot que exportarà el model d’escola catalana a l’estranger. Tindrà dos centres pioners: a mitjans de setembre començarà el de Londres i, més endavant, la CatEscola de Berlín. En total es calcula que hi ha uns 1.100 alumnes preuniversitaris que cursen català a l’estranger gràcies a l'esforç de les 42 comunitats catalanes escampades pel món. La Generalitat convoca anualment subvencions per a aquests centres, als quals el 2023 ha destinat fins a 164.000 euros.

D’entre aquestes comunitats, hi ha vuit centres que tenen més estatus i estan constituïts com a escoles catalanes: a més de Londres i Berlín, també hi ha Basilea, Colònia, Munic, Estocolm, Los Angeles i Edimburg, ciutats on aquest mateix curs s’han fet activitats relacionades amb la llengua en l’àmbit infantil. Justament el pla per millorar l’ensenyament de català a l’estranger, coordinat entre les conselleries d’Acció Exterior, Educació i Cultura, també preveu que les escoles de l'exterior no tinguin estatus de simples casals sinó que tinguin un reconeixement oficial com a comunitats catalanes a l’exterior, a través d’un marc jurídic que els permeti accedir a un finançament anual.

Al Regne Unit es calcula que hi viuen gairebé 33.000 catalans. L’Escola Catalana de Londres va començar amb 30 famílies i quatre mestres, i ara són 80 famílies i tretze professionals. Funciona com totes les escoles de les anomenades llengües d’herència: són espais per aprendre lectoescriptura i per compartir la llengua amb joves de la seva edat, les dues claus perquè els infants puguin consolidar el català fora del seu domini lingüístic. Sovint són escoles que munten les comunitats d’immigrants de forma més o menys informal (a Barcelona, per exemple, hi ha escoles de xinès o de rus els dissabtes). En altres casos l’estat hi destina funcionaris, com és el cas d’Espanya i les Agrupacions de Llengua i Cultura Espanyoles (ALCE).

Amb el pla pilot del Govern, Educació es compromet a supervisar els nous estudis oficials. El professorat de l’escola rebrà el material pedagògic i mantindrà un seminari de formació permanent. En la primera fase, les escoles mantindran l’equip docent actual i, en la segona, s’estudiarà crear un programa de beques per enviar-hi professors a fer estades de pràctiques. El projecte forma part d’un pla més ampli per professionalitzar i augmentar l’ensenyament del català a l’exterior. Per això, a banda de portar l’escola catalana al món, també s’anunciarà al setembre l’increment de l’oferta formativa per als adults. L’ensenyament universitari el coordina l’Institut Ramon Llull, que té registrades 130 universitats europees, americanes i asiàtiques on s’imparteixen classes de llengua catalana. Una norantena d’aquests centres ja reben subvenció i tenen més de 4.000 alumnes que aprenen català.