L'ús del català entre els joves no passa del 25% a la meitat de districtes de Barcelona

BarcelonaMés de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). Només el 30% l’utilitzen molt o força. Especialment entre els joves, l’ús habitual del català a Barcelona ha caigut del 35,6% al 28,4%. No hi ha cap districte de Barcelona on predomini el català entre aquest col·lectiu: en alguns llocs és molt puntual, com a Nou Barris (on hi ha un 5% d’ús habitual del català) o a Ciutat Vella (16%) però també a Sants, Sant Martí i Sant Andreu (23%). Per a la gran majoria, el 62%, el castellà és la llengua que senten i parlen, com revela l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. Amb aquestes dades sociolingüístiques, Barcelona ha posat fil a l’agulla per fer la seva aportació al Pacte Nacional per la Llengua, en sintonia amb el govern català. L’objectiu essencial és fer arrelar de nou el català en la identitat barcelonina.

L’Ajuntament de Barcelona ha creat una comissió d'experts –formada per Teresa Cabré, Míriam Hatibi, Enric Gomà, Rudolf Ortega, Jordi Font, Eduard Voltas i Custodia Moreno– que treballa amb entitats i consells sectorials en l’elaboració d’una mesura de govern de foment del català que incideixi en el canvi d’usos. L’encàrrec del tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, a la sociòloga i coordinadora del pla, Marta Rovira Martínez, va ser que s’anés "de cara a barraca", que es fessin propostes "eminentment pràctiques" que tinguin repercussió directa al carrer i, per tant, amb el pes demogràfic i simbòlic de la ciutat, que tinguin impacte global en els usos lingüístics. Martí defensa que cal "reactivar i posar al dia les mesures en favor de l’ús del català" que s’havien estovat o havien envellit.

10 propostes entre les que preveu la mesura

1. Creació d'uns Jocs Florals Digitals en noves literatures digitals (mems, vídeos, Twitch, Instagram i nous llenguatges).
2. Convidar influencers als instituts per acostar el català a la joventut i crear models d'ús del català.
3. Formació dels monitors de lleure, entrenadors i àrbitres en sensibilització lingüística.
4. Augment de la projecció de cinema en català a Barcelona, via concertació municipal de sales o amb acords amb entitats privades.
5. Celebració del Dia de la Llengua a Barcelona: la Festa del Català (amb activitats, conferències, debats...) serviria per donar-li prestigi, identitat.
6. La campanya Bon dia tingui, una frase que seria una invitació a utilitzar el català als comerços, mercats i bars perquè la inèrcia actual és la confluència al castellà.
7. Cursos de català per a empreses, personal sanitari i nouvinguts.
8. Campanya d’identificació de Barcelona amb el català, tant internament com en l'àmbit internacional. Per exemple, a les xarxes o en el material de benvinguda del turisme, que inclouria un vocabulari català.
9. Impulsar el voluntariat lingüístic entre els milers de treballadors de l'Ajuntament.
10. Garantir l'atenció al públic en català per part del personal que depèn de l'Ajuntament amb reforços de llengua quan calguin.

Segons Rovira, els objectius han de ser tres: que els ciutadans que són competents en català "tinguin motivació per fer-lo servir", promoure "la vinculació entre la llengua catalana i la identitat de la ciutat" i millorar els usos en els àmbits en què l’Ajuntament tingui competències. Rovira parla de la necessitat de "prestigiar el català" i de la "desconnexió emocional" entre els barcelonins i el català. El secretari de política lingüística, Francesc Xavier Vila, coincideix que calen les dues potes, "que el català torni a guanyar valor simbòlic" i que "torni a tenir valor instrumental". "Si Barcelona és alguna cosa més del que li pertocaria a nivell internacional pel seu poder econòmic, polític i demogràfic, és per una cultura que li aporta una llengua. És el que ens fa diferents d'altres realitats urbanes, el fet distintiu, el que ens col·loca a la lliga de les grans ciutats internacionals", ha afirmat Martí.

La mesura s’està elaborant, de manera que no té un pressupost assignat i en molts casos queda pendent com es materialitzaria, però la idea és que no sigui puntual sinó que el consistori absorbeixi la vocació de foment del català en el seu funcionament ordinari. El pla s’hauria d’aprovar al desembre amb el suport del màxim de partits possible.

El gestor cultural i membre del CoNCA Jordi Font ha assenyalat la "pluralitat i voluntat de consens, reflexió i intel·ligència pràctica" que ha aplicat el grup d'experts i ha assenyalat que el que cal per revertir l'estat del català són "polítiques, recursos i concertació entre administracions". Aquest "silenci productiu" també és el que ha destacat Maria Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, que ha assenyalat que calen tres idees: "Pacte, coincidència i participació". Per això creu que el Pacte Nacional haurà d'aixoplugar i cohesionar les polítiques concretes per remuntar una situació dolenta: "Hem d'aprofitar la conjuntura", ha dit.