L’oasi lingüístic de Vic: el català continua sent la llengua del pati?

VicUna de les imatges que més sorprenen els visitants que passegen per Vic i paren l'orella és que els fills dels immigrants interactuen entre ells en català. No importa el color de la pell: la llengua del parc és el català.

Les onades migratòries dels últims 30 anys han fet créixer Vic dels 30.000 als 48.000 habitants, el 40% dels quals han nascut fora de Catalunya. I les xifres corroboren el que senten les orelles, que s'han guanyat milers de nous parlants: mentre que el 51% d'habitants té el català com a llengua materna, el 60% la fa servir de forma habitual a la Catalunya Central (molt més que la mitjana catalana, del 36%). El català ha sigut un element de cohesió, arrelament i ascens social per a molts immigrants i els seus fills.

Últimament, però, hi ha indicis que l'oasi vigatà s'està esquerdant: l'alt volum migratori sostingut, les bombolles lingüístiques en l'àmbit laboral i la dinàmica de conjunció al castellà, juntament amb altres factors estructurals, han donat "senyals d'alarma", segons Bet Piella, al capdavant de la nova regidoria de Llengua, que acaba de llançar un pla d'acció per passar "de la seducció a la militància". Segons les enquestes sociolingüístiques, a les comarques centrals hi ha hagut una reculada en l’ús social del català els últims deu anys de tres punts, i la sensació és que hi comença a arribar l'onada expansiva del terratrèmol lingüístic que té lloc a l'àrea metropolitana.

Els models lingüístics, essencials

El pati de l'Escola Doctor Joaquim Salarich, situada en un dels barris perifèrics de la ciutat, és un exemple de la diversitat que avui pobla la capital d'Osona. Vic va ser pionera a finals dels anys 90 en repartir els nouvinguts a totes les escoles de la ciutat, públiques i concertades, per evitar la segregació. Avui es continua aplicant aquest model. Des que va començar el curs s'han escolaritzat sobre la marxa 365 infants i adolescents a Vic, pràcticament 3 cada dia d'escola. Per això, els nou centres de la ciutat tenen aula d'acollida. La del Salarich té 18 alumnes dels 489 que formen l'escola. Una part de l'alumnat són vigatans provinents de famílies d'origen estranger que, la majoria de vegades, no tenen el català com a primera llengua. "Per a molts, el català és la segona o tercera llengua", explica Roser Riera, assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) dels Serveis Educatius d'Osona.

Això obliga les escoles com el Salarich a no donar per òbvia la llengua, sinó a fer del català l'espina dorsal del projecte pedagògic. "Sempre és un objectiu en totes les situacions d'aprenentatge i totes les àrees –explica la directora, Anna Soler–. Aquí el 100% dels mestres parlen català, en espais formals i informals, perquè és la nostra primera llengua i també perquè creiem que ser un model lingüístic és fonamental, hi posem molt èmfasi. També vetllem perquè sigui la llengua de tots els agents que intervenen a l'escola. I ara hem començat a dinamitzar el pati perquè, si hi incorporem la guia del mestre, convertim aquesta estona en un espai de valor lingüístic".

Les sortides culturals, la biblioteca escolar, la relació amb les famílies... El claustre té la consigna de prioritzar el català a tot arreu. "No es pot abaixar la guàrdia –diu Mireia Planas, cap d'estudis del centre–, perquè la majoria d'incentius i referents que tenen els alumnes a fora de l'escola, a les xarxes o l'audiovisual, són en castellà". "I perquè volem millorar els seus resultats educatius, que tinguin més oportunitats", hi afegeix la directora.

Més diversitat, més català

La immigració de la plana de Vic s'ha diversificat, després de la primera onada essencialment magribina, que va arribar a un entorn poc castellanitzat (a finals dels 90, Vic tenia un 17% de nascuts a la resta de l'Estat, mentre que a nuclis de l'àrea metropolitana superaven el 40%, que eren part de l'anterior onada migratòria). Això ha fet que el pes del castellà com a llengua materna no hagi decantat la balança. I com que el català és la llengua de l'escola, "els joves sovint parlen català entre germans i també el parlen al carrer, perquè és l'idioma que els uneix a tots, que tenen orígens molt diferents", explica Mireia Planas. I afegeix: "Parlen més català les famílies que vénen del Marroc, de l'Índia i de l'Àfrica subsahariana que els que a casa tenen el castellà".

Des dels Serveis Educatius i l'Ajuntament coincideixen que "l'arribada important els últims tres anys d'alumnes de llatinoamèrica està condicionant l'ús del català; se sent més castellà al pati o a l'hora de dinar". "A les aules d'acollida, els que tenen més dificultats per avançar són castellanoparlants, perquè troben que no els cal fer l'esforç", observa Riera. A això s'hi afegeix la capacitat d'arrossegament que té el castellà, fins i tot entre joves catalanoparlants. "És un problema sistèmic, multifactorial, que no podem focalitzar en uns nouvinguts. És el moment de repensar la immersió", assenyala el sociolingüista Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic (UVic-UCC).

"El model Vic va funcionar, en part, perquè l'entorn sociolingüístic és procliu cap a la llengua catalana. No va ser un miracle, va ser un esforç polític i de moltes persones. Ni tampoc ara és un oasi, perquè encara hi ha situacions molt diferents a les escoles concertades i les públiques. Però fa anys que es va tenir clar que els alumnes havien d'aprendre sobretot a interactuar en català i, si quan surten veuen que els és útil, aquí tens l'explicació del miracle", resumeix Comajoan.

És el cas de l'actor i doctorand en química Moha Amazian (Vic, 1995), que parla català amb els germans i fins i tot el pare, i amb la mare el barreja amb l'amazic. Va estudiar en una escola d'alta complexitat de Vic (llavors el Montseny, avui La Sínia) on hi havia "fills d'immigrants del sud d'Espanya, de marroquins i alguns subsaharians i indis" i parlaven castellà al pati. Va ser a secundària que, "entre que parlava català amb la família i els amics, i vaig fer teatre extraescolar, em vaig acabar de convèncer que aquesta llengua és la que estimo i parlaré", explica. Aquest estiu interpretarà Tirant lo Blanc al Festival Grec.

Un entorn catalanitzat per aprendre

L'entorn, doncs, afavoreix l'adopció del català: més del 70% dels habitants de les comarques centrals diuen que fan servir el català en el seu dia a dia i al 86% dels comerços de Vic parlen català. Ara bé, hi ha flancs on és difícil arribar: d'una banda, els treballadors que aterren en barris amb el 50% d'immigrants i en entorns laborals on el català és invisible i, de l'altra, els nouvinguts que poden funcionar en castellà, cosa que corroboren quan els catalanoparlants els canvien sistemàticament de llengua. "El problema és quan t'arriben joves a 3r i 4t d'ESO, que no tens marge perquè aprenguin català, perquè necessites uns cinc anys. Quan s'incorporen al món laboral (la càrnia, majoritàriament), perden tot el català que han après", lamenta Riera. "És corresponsabilitat dels empresaris formar uns treballadors que donin valor al català i que entenguin per què els és útil. S'ha de fer molta més formació en horari laboral", defensa Comajoan. "A Vic qui parla català encara té més possibilitats de progressar", assegura Bet Piella.

Per això, fa gairebé vint anys que Vic té un pla educatiu d'entorn per millorar la cohesió i l'èxit educatiu dels joves fins als 18 anys, que inclou parelles lingüístiques, formació en llengua als monitors, orientació laboral i activitats als centres cívics. I també hi ha una comissió lingüística que agrupa les entitats que ofereixen cursos de llengua a adults (CPNL, EOI, Càritas, Creu Roja, Educació i Ajuntament) per donar oportunitats d'aprenentatge. Ara s'hi afegeix una regidoria de Llengua.

Multes per no retolar en català

Fins als 2000 a Osona no havia calgut tenir consciència lingüística: era una societat monolingüe, sense dilemes lingüístics. Avui, amb un 33% d'immigrants estrangers a Vic (i un 28% a Olot i un 23 % a Manresa, per sobre de la mitjana catalana, del 16,3%) i en un context general de retrocés del català, des de l'Ajuntament volen anticipar-se a una reculada més important. Bona part del Pla d'Acció per la Llengua "va adreçat als catalanoparlants" i el primer punt és "demanar que no canviïn la llengua davant les persones racialitzades". De fet, fins i tot ha obert seu a Vic l'entitat Mantinc el Català. La ciutat també ha designat un centre cívic com a epicentre de la llengua, el Centre Cultural Joan Triadú.

A més de voler revertir la submissió lingüística, les mesures que impulsarà el pla d'acció són tan concretes com la introducció de clàusules lingüístiques per a la contractació pública, la creació del segell d'Empresa Lingüística Responsable, la creació d'una bústia de queixes, la sensibilització lingüística en l'àmbit esportiu i la redacció d'un Reglament d'Ús de la Llengua Catalana (en què, per exemple, es commina els representants institucionals a parlar sempre català). El punt més sorprenent és l'anunci que es multarà els establiments que no compleixin la llei de política lingüística, cosa que fins ara és competència de la Generalitat. "Però no estan sancionant i volem que ens deixin sancionar. És que és una llei, no inventem res de nou", exposa Piella. De moment els agents cívics informaran de la normativa i Piella està convençuda que trobaran la manera de fer aplicar el Codi de Consum via inspeccions municipals (que ja controlen, per exemple, la normativa d'accessibilitat). "Nosaltres no ho tenim perdut. Fer el clic depèn de nosaltres", diu la regidora d'Estratègia Econòmica, Desenvolupament Territorial, Comerç i Activitats, Cultura i Llengua.

"La supervivència del català no està en perill a Osona –afirma Llorenç Comajoan–. Hi hauria d'haver un canvi sociolingüístic molt fort de la llengua d'ambient perquè passés això. Ara bé, ¿l'ús del català és el mateix avui que fa 15 anys? No, perquè el món ha canviat molt. Avui el català és una llengua comunitària a Catalunya; ens agradi o no, està en minoria demogràfica. La gent de vegades se sorprèn perquè en el seu imaginari a Vic només hi ha catalanoparlants, i això fa anys que no és així". La regidora Bet Piella hi posa les últimes xifres: "El 2023 es van empadronar a Vic 3.130 persones, el 78% de fora de l’estat. Aquestes persones només aprendran català si senten que es parla, com ha passat els últims 30 anys”, resumeix.