L’IEC es pronuncia contra el llenguatge inclusiu: ni 'totis', ni 'totes' ni 'tots/totes'

BarcelonaL'Institut d'Estudis Catalans (IEC) barra el pas al llenguatge inclusiu. Per tant, manté fora de la normativa alguns usos lingüístics que buscaven un ús més inclusiu del gènere o que intentaven que la llengua mostrés empatia amb identitats no binàries. Aquesta és la conclusió del document aprovat per la Secció Filològica de l'IEC en la reunió plenària del 20 d’octubre del 2023: ni totis, ni totes ni tots/totes.

"Hi ha estratègies que contravenen la gramàtica del català, com és l’ús del femení com a genèric, que produeix expressions equívoques i confuses, o la creació d’un pretès gènere neutre (totis), atès que és una fórmula artificial externa al funcionament de la nostra llengua", conclou el document, que té com a punt central que "en català, el masculí és el gènere no marcat i, per tant, es pot fer servir per a fer referència genèricament a grups o individus tant de sexe masculí com de sexe femení".

Masculí, no marcat; femení, marcat

"Així, el masculí genèric permet referir-se conjuntament a persones de gènere masculí i femení. Tanmateix, si es vol subratllar el fet que en un determinat conjunt de persones hi ha tant homes com dones, hi ha diversos recursos estilístics que permeten fer-ho", explica l'IEC, que no es planteja cap realitat no binària, tot i que deixa una petita porta oberta quan recorda que "els canvis en la normativa lingüística són sovint fruit dels canvis en l’ús social".

Pel que fa al masculí, explica que és "el gènere no marcat", i que "amb aquesta voluntat d’evitar el masculí genèric i de contrarestar-ne l’ús, en alguns àmbits s’ha estès una pràctica consistent a fer servir el femení com a genèric", un ús que "no s’ajusta a la gramàtica catalana. "Així, emprar el femení per a referir-se a un conjunt de persones format per homes i per dones provoca una interpretació en què els homes en queden exclosos. La interpretació per defecte és que es fa referència a un conjunt format exclusivament per dones. Per tant, es tracta d’un ús que pot generar expressions equívoques i confuses", assegura l'IEC, que fonamenta els arguments d'acord amb els textos normatius: Diccionari de la Llengua Catalana, Gramàtica de la Llengua Catalana i Ortografia Catalana.

Fer evolucionar la llengua

El document de l'IEC comença amb un to descriptiu: "Se sol aplegar sota la denominació de llenguatge inclusiu un conjunt de recursos lingüístics que pretenen evitar la discriminació en el llenguatge, sigui per raó de gènere, raça, llengua, edat o orientació sexual, entre altres". Després considera que "les conquestes socials en el terreny de la igualtat dels sexes han fet evolucionar la llengua", però que "el camí invers, en canvi, és més aviat incert".

Tot seguit, l'IEC es mostra comprensiu: "Sigui com sigui, constatem que en l’actualitat hi ha usuaris de la llengua i fins i tot institucions que, guiats per una voluntat encomiable de reflectir en l’ús lingüístic la igualtat dels sexes, apliquen recursos estilístics dirigits a subratllar la presència d’homes i dones en determinats col·lectius, o bé a evitar interpretacions literals que poguessin conduir a interpretacions errònies en el sentit que aquests col·lectius inclouen només homes". També diu que "es tracta d’estratègies estilístiques que, en general, es poden emprar sense transgredir la normativa lingüística i solen ser recursos lingüístics ja existents en la nostra llengua", com ara els mots col·lectius, que són "noms amb un referent plural, malgrat que tenen forma singular (el professorat)". "Atès que es tracta de mots que poden designar conjunts de persones que inclouen tant homes com dones, els col·lectius són sovint una alternativa estilística a l’ús del masculí genèric plural (els professors, referit a homes i dones)", suggereix l'IEC. Tanmateix, recorda que no es poden fer servir en tots els contextos.

El mateix passa amb les formes dobles que "cerquen evitar la interpretació del masculí com a restringit (només els enginyers) o com a genèric (enginyers i enginyeres), però poden fer el text excessivament redundant, especialment si es desdoblen tots els elements amb flexió de gènere (articles, adjectius, participis, etc.)". "D’altra banda, convé no abusar d’aquest recurs estilístic, sobretot en el cas de les formes dobles abreujades (benvolguts/udes), perquè pot dificultar la lectura del text, especialment si és llarg", afegeix.

Ni prohibir ni obligar

Segons l'IEC, hi ha recursos del llenguatge inclusiu que són "acceptables sempre que s’utilitzin adequadament i no creïn problemes d’ambigüitat, fluïdesa o complexitat": "En alguns contextos, però, aquestes estratègies per a evitar la discriminació en el llenguatge poden ser innecessàries o artificioses, com el desdoblament sistemàtic de formes, que pot donar lloc a expressions complexes i a vegades de significat erroni o bé a errors de concordança. En tot cas, es tracta de tries individuals o corporatives que, com a tals, ni s’haurien de prohibir ni s’haurien de fer obligatòries".

Document de l'IEC sobre el llenguatge inclusiu.