L'home del milió de refranys en català
Escrivint a quatre mans el reportatge sobre com el canvi climàtic està trastocant fins i tot el nostre refranyer popular, el nostre meteoròleg de capçalera, en Miquel Bernis, em va dirigir a la web Paremiologia Catalana Comparada Digital, un lloc on es poden buscar dites populars, els seus sinònims i versions en altres llengües. Em va semblar una troballa estratosfèrica, aquesta eina. Volia descobrir qui hi havia al darrere. I resulta que és un home sol.
Els lingüistes i parauladdictes segur que ja el tenen controlat, perquè el filòleg Víctor Pàmies (Barcelona, 1963) fa gairebé 30 anys que es dedica a recollir i estudiar tota la paremiologia catalana en un sentit extens, és a dir, tot el que ens ofereix el llenguatge figurat –proverbis, endevinalles, dites, frases fetes, insults, argot– i que està documentat. Fa una feina de formiga, diligent i rigorosa, i ho fa des de l’autodidactisme i l’afició. Buida de cap a peus els diccionaris, refranyers, manuals i sobretot les obres més complicades de trobar per al gran públic, les emmagatzema en una base de dades i, un cop les ha catalogades i n’ha resseguit el rastre, ens les serveix en obert per al coneixement i ús quotidià (on es diu tal frase? Té equivalents? Quina és la primera font que la recull? Existeix en altres idiomes?).
El seu propòsit, des que va acabar la carrera, era fer 100 refranys al dia, però les eines digitals li han facilitat la vida i ja té 975.000 registres, més de mig milió disponibles a la web creada amb Softcatalà, que actualitza cada mes. Això ens permet saber, per exemple, que el refrany més citat (des del 1490!) és Cel rogent, pluja o vent. I els dos que el seguirien en nombre de cites són l’epítom de la catalanor: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era i No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (mireu el top 100 aquí, que és com una magdalena de Proust).
Se’ns ha eixugat, aquest compendi de creativitat, saviesa i concisió? Per què no es creen nous refranys? "Les llengües s’adapten a les necessitats que tens, i el refrany era un recurs mnemotècnic, un vers que feia que es poguessin transmetre coneixements de pares a fills de forma senzilla. Per això la majoria són refranys meteorològics, sobre les collites, la moral i els costums, la família i el matrimoni", m’explica. "El refrany ha quedat com una cosa obsoleta, però la llengua creix per altres camps, com els esports o les ciències", sovint a base de paraules manllevades d’altres llengües.
Un exemple d’evolució seria pensar com en diríem avui de Fer Pasqua abans de Rams. Segurament seria Casar-se de penal. Oi que no sona tan rodó? Ja se sap: A cada bugada es perd un llençol. Llarga vida a la Paremiologia Catalana!
Deixa'm en Pau*
Tibilisi? Tblisi? Tiblisi?
En un diari amb secció d’Internacional, sovint ens trobem notícies provinents de llocs que ens poden resultar llunyans en molts sentits, inclosa la manera d’anomenar-los. Quan tractem topònims de països on no fan servir l’alfabet llatí, a més, els hem de transcriure. Per a moltes llengües, com el xinès, el japonès o el rus, ja fa moltes dècades que existeixen sistemes internacionals de transcripció fonètica, però això no ens estalvia haver d’investigar la pronúncia (aproximada) de determinats topònims sense forma tradicional en català. Saber que diem Moscou o Tòquio no té gaire mèrit, però pocs (ehem) entre nosaltres saben llegir ciríl·lic, o armeni, o georgià… I apareixen els dubtes: Tibilisi? Tblisi? Tiblisi? I Txerníguiv o Txerníhiv? Per sort, fa poc ha aparegut el Nomenclàtor Mundial de l’IEC, que esperem que ens faciliti la vida ens uns quants casos.
* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop i com es justifiquen algunes decisions de l'equip de correctors del diari.
Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.
El personatge
Qui és Cabrafotuda? Premiat per fer triomfar el català a internet
Cabrafotuda és un dels creadors de contingut en català amb més seguidors a TikTok i Instagram, uns 200.000. En realitat es diu Fran Tudela i Lloret, és de la Marina Baixa, i fa vídeos d'humor en català imitant professores i mares (o la Rosalía) o receptes de cuina gravades amb la seva àvia. Parla de videojocs, sèries, xarxes socials, reptes virals i sovint també defensa els drets lingüístics dels catalanoparlants. En vam parlar en aquest reportatge dels 10 joves creadors digitals en català que ho peten a internet. La Plataforma per la Llengua li ha atorgat el nou Premi a la Innovació dels Premis Martí Gasull, dotat amb 2.000 euros.
** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre fa una setmana. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi o escriu-nos a llengua@ara.cat.