L'Aragó deixarà de considerar "llengües pròpies" el català i l'aragonès

BarcelonaFa una dècada, el PP es va inventar dues llengües noves, les polèmiques lapao i lapapip. Així, el 2013 el català va desaparèixer de la Franja de Ponent i va passar a anomenar-se "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (lapao)", en una llei de llengües que promovien el PP i el Partit Aragonès (PAR), i per la qual l'aragonès també passava a denominar-se "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (lapapip)". L'invent va durar poc més de dos anys, perquè el 2016 el president Javier Lambán (PSOE), amb Podem, la Chunta Aragonesista i Esquerra Unida, van derogar aquella normativa i van tornar a reconèixer el català i l'aragonès com a llengües pròpies de l'Aragó i dignes de protecció, si bé només el castellà té estatus d'oficialitat.

Vuit anys després, el bipartit de PP i Vox, de nou amb el suport del PAR, vol refer l'article de la llei de llengües per eliminar el català i l'aragonès com a "llengües i modalitats lingüístiques pròpies". Volen invisibilitzar les dues llengües però reconèixer, en canvi, les "varietats lingüístiques" de l'aragonès. És a dir, es volen protegir les variants o subdialectes coneguts pels seus gentilicis, com el cheso, el patuès, el gistaví, l'ansotà, el fragatí, el pallarès, etcètera, però no anomenar la llengua. Des del govern aragonès han afirmat que volen "reivindicar la riquesa lingüística de l'Aragó" i no fer "taula rasa amb les modalitats lingüístiques", com consideren que passa si es parla de català i d'aragonès. La reforma s'ha elaborat en diàleg amb entitats anticatalanes i amb els que defensen el terme chapurriau com a denominació de la llengua.

Des de l'oposició, entre altres mesures, s'ha obert una recollida de firmes a Change.org que denuncia una llei que suposarà "l'eliminació de les llengües i els seus noms, que impedirà el seu ensenyament i promoció i difusió, així com la cultura expressada en aquestes llengües". Es calcula que hi ha uns 50.000 parlants de català a l'Aragó (i l'entenen unes 40.000 persones més) i uns 12.000 d'aragonès, i la xifra dels que l'entenen pot duplicar-se, però són llengües que no tenen rang de cooficials, estan molt minoritzades i a les escoles les aprenen només els alumnes que les escullen i en hores extraescolars.

L'anunci del canvi arriba després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anunciés la setmana passada al Congrés que és "urgent" protegir "dues llengües minoritàries", en referència a l'aragonès i l'asturià. Urtasun volia treballar amb les comunitats, cosa que el govern aragonès no té cap intenció de fer, segons van confirmar a l'Heraldo de Aragón.

Entre els canvis que inclouria la reforma de la llei, també hi ha una amenaça de reestructuració de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que té dos instituts que s'ocupen de fixar la norma tant de l’aragonès com del català de la Franja (en aquest segon cas, assumeix els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans i també té en compte l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). Per al govern del PP i Vox això comporta una homogeneïtzació gramàtica inadmissible amb el català, perquè no reconeix les varietats lingüístiques de l'Aragó, i hi ha el risc que s'acabi parlant "el català de Barcelona". De moment, li ha retallat la dotació.

El mateix patró als tres territoris

Lluitar contra la unitat de la llengua catalana és un dels cavalls de batalla dels bipartits de PP i Vox tant a les Illes Balears com al País Valencià i, ara, a l'Aragó. El govern de Jorge Azcón ja va eliminar la Direcció General de Política Lingüística, com han fet també a les Balears i al País i Valencià. Una de les obsessions és que les diverses variants de la llengua dels territoris de parla catalana no s'assemblin entre elles. Al País Valencià, membres del govern han posat en dubte l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la seva normativa, i han impulsat l'ús de la toponímia bilingüe. Als tres territoris també han retallat o eliminat les dotacions per a entitats en defensa de la cultura i la llengua catalanes.

L'estratègia d'inventar-se llengües per trencar la unitat de la llengua catalana tampoc no és una novetat per al PP. Només cal recordar quan Pablo Casado, llavors president del partit, va afirmar que el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc són llengües diferents del català: "Que a les Balears no parleu català! A qui se li acut!", va dir.