Kelly Isaiah, cantant: "Gràcies a les cançons en català hem trepitjat els grans escenaris"

BarcelonaKelly Isaiah (Ciutat de Benín, 1993) va topar amb la boca saltadora de la Queta a l’aula d’acollida on va aterrar en arribar a Lleida amb 13 anys. Era el 2005 i venia amb la mare i dos germans de la Ciutat de Benín (Nigèria) per reunir-se amb el pare, que havia immigrat abans. Divuit anys després, la seva veu coprotagonitza la campanya de promoció del català que ha fet reviure la mateixa Queta. "Em fa molta il·lusió i molta gràcia", confessa. En aquest temps no només ha après a parlar un lleidatà de nota, sinó que ha descobert el seu talent musical, ha liderat una banda catalana de reggae (Koers), ha guanyat el talent televisiu La Voz (2020) i ha resultat que, a sobre, amb tot això s’hi pot guanyar la vida. No para de fer concerts en solitari, com el d’aquest diumenge a Granollers, i el 23 d’abril actuaran a la Fàbrica Estrella Damm amb Koers, que a la tardor trauran el seu tercer disc.

Va topar amb el català en aquella aula d’acollida: "El meu objectiu era aprendre primer català i després castellà per acabar els estudis". Les activitats extraescolars, les amistats i sentir català cada dia al carrer van acabar-hi d’ajudar. Eren dos nous idiomes que havia de sumar als sis que portava de casa –la seva llengua materna, l’anglès; les quatre llengües nigerianes que parlen els pares i el francès–. I tot i així no només les va aprendre, sinó que hi va començar a cantar. Ell sempre havia cantat gòspel a l’església, però quan va venir aquí va veure que potser tenia un talent fora del normal. El dia de la graduació a l’institut, en la gala de les orles, amb tot el públic dalt de l’escenari i ell al micro, va saber que allò era la seva vocació. "Mai m’havia pensat que em dedicaria a la música". Els pares li van donar via lliure, però també li van fer estudiar una carrera de profit. I així és com va cofundar Koers mentre es treia filologia anglesa a la Universitat de Lleida.

De l'anglès al català

Diverses discogràfiques es van fixar en ells i, quan en van triar una, els va recomanar incloure alguns temes en català en un repertori que era bàsicament en anglès. "Si no haguéssim cantat en anglès no ens haurien descobert, però vam acabar trepitjant els grans escenaris gràcies a les nostres cançons en català, cançons com Fins al final, Som, Ballarem", explica. A l’hora de treballar en el tercer disc, la reunió més important que va tenir el grup va ser per decidir la llengua dels temes. Van acordar que equilibrarien els temes en anglès, català i castellà... i al final els ha sortit un 80% en català. Amb la carrera en solitari que li ha obert el concurs televisiu, també diu que ho anirà "veient pel camí". "Em surt més natural escriure la meva música en català que castellà i ho estic intentant equilibrar, en part perquè vull separar els rols amb el grup i en solitari, i en part perquè condiciona que sortís d’un programa en castellà", admet.

De tota manera, tot i que hagi guanyat seguidors i mercat, ell vol seguir vivint a Lleida amb la família, així que troba natural mantenir el català: "Seria hipòcrita si fes la campanya de la llengua i no ho posés en pràctica". "És lògic que un català canti en català a Catalunya, i podrà triomfar igual o més que si ho fes en castellà o en anglès. Ara, si estàs establert a Madrid i ho fas tot en català, és contraproduent, les coses com són: això és geografia i matemàtiques", afirma. Per ara, el seu verb és "fluir"; el camí del mig li està funcionant i vol veure on el porta. El que no ha canviat tants anys després d’arribar a Catalunya és el fet que, quan no el coneixen, se li continuen adreçant en castellà.

Dossier Els nous xerpes del català: 40 anys després de la llei de normalització lingüística

Següent

Alba Marco, monitora de lleure: "El problema no és només el català"

Anterior

Gerard Viladomat: "Els professors de català hem de ser a la trinxera"

Vés a l’ÍNDEX