Els joves es passen cada vegada més al castellà: per què?

BarcelonaDos cosins adolescents que parlen en castellà mentre a l’àpat familiar tothom parla en català. Dues amigues catalanoparlants enviant-se tiktoks i whatsapps en castellà. Un grup d’estudiants universitaris que preparen en castellà una pràctica de l'assignatura de català. Són situacions quotidianes que descriuen pares i professors. "És un fenomen lingüístic nou i no sé quina etiqueta posar-li: joves catalanoparlants que adopten el castellà per pura practicitat. No és per pressió ideològica, tampoc perquè sigui la llengua de la majoria numèrica (perquè de vegades hi ha dos castellanoparlants de vuit); adopten el castellà per comoditat, perquè així tenen una sola llengua per al grup, com si fos una llengua franca", afirma Marc Guarro, lingüista i professor d’estàndard català oral i escrit als estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

No és només un fenomen que es pugui advertir a les aules, els carrers o els bars, és que les enquestes ja ho reflecteixen. Segons l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya, l’ús del català com a llengua habitual entre els joves de 15 a 34 anys ha caigut els últims 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Només un de cada quatre joves es declara catalanoparlant. Però és que, a més, el 28% dels joves que a casa parlen català adopten usos significatius en castellà, mentre que al revés passa molt menys: només el 16,7% dels castellanoparlants inicials sumen el català a la seva rutina.

Una bilingüització desigual

El castellà té una capacitat de retenció dels seus parlants més alta que el català: tres de cada quatre joves que parlen castellà a casa la mantenen com a llengua habitual, mentre que el català només reté dos de cada tres catalanoparlants inicials. A més, el canvi més rellevant dels últims cinc anys és que el català té una capacitat d’atracció cada vegada més limitada. Per què?

En primer lloc, per un factor demolingüístic. S’ha consolidat una majoria castellanoparlant que no existia fa quinze anys. El 44,5% de joves es declaren castellanoparlants, xifra que puja dràsticament en certs entorns urbans. S’ha passat de 6 de cada 10 joves que feien servir el català almenys tant com el castellà a 4 de cada 10.

En segon lloc, per una bilingüització universal desigual en català i castellà: "En general, els catalanoparlants inicials o bilingües inicials tenen un nivell de castellà pràcticament nadiu, i aquest procés de nativització no ocorre amb el català", explica el sociolingüista i professor de la UAB Avel·lí Flors Mas, un dels investigadors de l’estudi de joventut. Això provoca la convergència cap al castellà. “Els catalanoparlants es troben freqüentment en contextos en què són minoria i en què els parlants d’altres llengües tenen una competència més limitada en català de la que ells tenen en castellà i, com que en general es percep que mantenir el català és una posició marcada, es tendeixen a passar a la llengua que estalviarà certs conflictes”, descriu el professor. “Si dominen més el castellà, perquè en fan usos col·loquials, s’hi acabaran identificant més, amb la llengua i els seus referents: la música, la cultura, les xarxes...”, afegeix Marina Massaguer, també sociolingüista i actualment assessora del Departament de Recerca i Universitats.

En tercer lloc, i no menys important, "quan una llengua es consolida com la llengua d'interacció del grup, és difícil modificar el comportament dins d'aquest grup", assenyala Flors Mas. Els testimonis dels joves ho corroboren fil per randa. "Als clubs esportius, als patis, als bars, els joves catalans tenen l’hàbit de parlar en castellà amb tothom de la seva edat. Pot passar que els catalanoparlants ja no es reconeguin entre ells i, per tant, es coneguin parlant castellà i ho fixin com un hàbit", adverteix Massaguer. "El gran perill és que es pensin que el català és la llengua de casa, però fora la llengua normal i la que parla la majoria és el castellà", hi afegeix.

Els bilingües parlen més castellà

L’ús del castellà entre catalanoparlants no és una experiència nova, però sí que ho és l’escala a la qual ocorre, propulsada per la minorització demogràfica. Com assenyala l’informe Les dinàmiques de català entre els joves, cal tenir en compte que les famílies catalanoparlants inicials d’avui no s’assemblen a les dels anys 80, més homogènies: les llars catalanoparlants d’avui tenen una presència significativa de castellà i, per tant, és una llengua no només que dominen, sinó també amb la qual estimen.

Així doncs, quan els pregunten "quina és la teva llengua?", cada vegada hi ha més joves que s’identifiquen tant amb el català com amb el castellà: un 34,2% dels joves es defineixen com a bilingües, 7 punts més que l’any anterior, segons l’Estudi sociolingüístic de l’alumnat de sisè de primària, del 2022. La interpretació d’aquest fenomen sempre havia estat positiu perquè, en nombres absoluts, es considerava que afavoria l’atracció cap al català, però les últimes enquestes mostren que, en aquests vasos comunicants, el català perd força d’atracció mentre el castellà continua arrossegant catalanoparlants, tant els que es declaren bilingües com els al·loglots (que tenen altres llengües). Els estudis sociolingüístics indiquen que els joves que es declaren bilingües en realitat tenen usos castellanitzats: un 40% es col·loquen en el grup que parla més castellà i només un 8% es col·loquen en el de parlants de català.

Fer ‘normal’ el català en espais (reals i virtuals)

Com es pot recuperar terreny per al català entre els joves? "Tindríem part de la partida guanyada només generalitzant contextos en què el català sigui la llengua d'ús imprescindible o, senzillament, que percebem normal en aquell context, sigui una aula o un club esportiu", observa Flors Mas. La idea és que els joves que tenen domini de català (que són l’àmplia majoria) hagin d'activar-lo perquè, al final, la normalitzin.

La llengua del director de la coral, del professor o del superior a la feina és crucial per instaurar el català com a llengua d’interacció normal, una dinàmica a la qual els parlants es van sumant. Segons les enquestes, l’institut, la universitat i la feina són els llocs on el català té més predomini, mentre que la meitat de nois i noies parlen amb la colla d’amics i amb desconeguts només o més en castellà. Tradicionalment, els esplais, les colles castelleres o els ateneus han funcionat de forma espontània com a espais d’acollida lingüística i adopció del català. Així doncs, ara que fins i tot en aquests espais està reculant el predomini del català, els sociolingüistes defensen que caldrien accions més dirigides de conscienciació i d’estratègia d’usos lingüístics. "Són importantíssims els referents en la vida quotidiana, tota la gent que té un rol de lideratge, com ara monitors de menjador, caps de colles, entrenadors de futbol... Hi ha molt de marge de millora a nivell micro", apunta Massaguer.

Com que, a sobre, els joves fan més vida virtual (i no miren TV3; miren TikTok o juguen a videojocs col·laboratius), el mateix s’hauria de fer en aquests entorns. Que hi hagi influencers que tenen èxit en aquesta llengua pot afectar l’imaginari sobre per què és apte el català i el seu valor. "Es pot acabar traslladant en un pensament diglòssic; pensar que en català no es pot triomfar a YouTube o Instagram. Per això és important que el català tingui presència en tots els àmbits per trencar aquestes idees limitants", diu Flors Mas. S'ha vist amb l'èxit de l'escena de comèdia en català o en les sessions de rap improvisat en català. "És el que el catalanisme lingüístic ha estat fent des de la Renaixença. Primer conquerim la poesia lírica, després farem novel·les, després teatre popular, i ve Pitarra i Guimerà. Després hem de fer premsa diària en català, i després haurem de fer una administració que funcioni. Hem de fer educació catalana, hem de muntar una ràdio i ara ve que el parli l’Alexa. M’agrada la idea que la revitalització de les llengües és una batalla que no té un final", conclou l'expert.