L''influencer' de la llengua que s'ha proposat salvar l'aragonès de l'extinció

Barcelona"L'aragonès, que és una de les tres llengües de l'Aragó i la meva llengua materna, mor". Qui parla (per Twitter, TikTok i Instagram) és Jorge Pueyo, un jove aragonès, advocat i presentador de televisió, que s'ha convertit en divulgador lingüístic fins al punt de deixar la carrera d'advocat per dedicar-s'hi professionalment. A més de presentar des del 2019 l'únic programa d'Aragón TV en aragonès –ara el late night A escampar la boira–, està dissenyant un curs online d'aragonès per omplir el dèficit que hi ha en l'aprenentatge de la llengua. En un dia, des que dilluns va penjar el seu últim vídeo, ja s'hi han apuntat 200 persones.

En Jorge va néixer el 1995 en un poble d'un miler d'habitants d'Osca, a Fonts (Fonz, en aragonès, a la Baixa Ribagorça). La seva llengua materna i la de tot el seu entorn és l'aragonès. Va ser a l'arribar a l'institut de Montsó que va descobrir que la realitat era ben diferent i, encara més, a l'entrar a la Universitat a Saragossa. Va patir "situacions de discriminació lingüística" i va veure que l'aragonès és una llengua minoritària i amenaçada. La Unesco ha alertat que és una de les sis mil llengües del món en perill d'extinció: només té uns 12.000 parlants, en concret al Pirineu aragonès, i molt poca transmissió generacional entre els 1,3 milions d'aragonesos. No és una llengua oficial, i a les escoles de les regions on es parla històricament només n'ofereixen una hora voluntària optativa a la setmana (passa el mateix amb el català a les comarques orientals d'on n'és propi). La frontera dels parlars de transició és motiu de debat entre els lingüistes, però ell no hi veu fricció: "On millor s'ha conservat l'aragonès és a les zones més properes al francès, l'occità, el català i l'euskera, per sensibilitat lingüística i per pressió del castellà", afirma. L'aranès, per exemple, té un àmbit més petit, d'uns 6.000 parlants d'un total de 10.000 habitants de la Vall d'Aran, però en canvi és oficial a Catalunya.

Mostrar una llengua funcional

L'aragonès va patir la mateixa sort que el català amb Felip V, però no va viure una Renaixença –diu al seu vídeo–. El franquisme el va aniquilar: "S'atomitza la llengua i ja no parles aragonès, com hi havia consciència que es parlava des de l'Edat Mitjana, llavors parles fontense, arausino, benasquès... parles una cosa del teu poble que sembla el castellà mal parlat. En la Transició, com va passar a Astúries, no hi ha un procés de cooficialització de la llengua", explica l'advocat. Tampoc s'ha establert un estàndard normatiu. "Fins a finals del XX la llengua s'entén com una cosa bucòlica, etnogràfica, de pastors, de poetes, no una llengua real amb la qual es puguin fer coses", lamenta, defensant la riquesa que la comunitat sigui trilingüe.

L'interès per l'aragonès, però, va creixent. Pueyo fins i tot parla de "boom", amb bandes de música com els punk Au D'astí! (Fora d'aquí). Amaral, la banda de Saragossa, acaba de publicar una cançó amb els històrics La Ronda de Boltaña, Canta d’a luenga matria. Hi havia molts projectes dispersos, però Pueyo veia que "es podia fer un pas endavant" i s'ha servit de les xarxes socials per adreçar-se als joves. D'aquí que fes l'informatiu setmanal Noticiario matinal aragonés, emulant l'Informativo matinal d'Ángel Martín, que li va donar ressò més enllà de l'Aragó. I, gràcies a això, s'ha animat a impartir el curs d'aragonès en línia, que pretén fer comunitat i divulgar la cultura aragonesa.

Una llengua oficial?

L'oficialitat de l'aragonès, però, queda lluny. "Hem aconseguit que els aragonesos la coneguin, que vegin que és una llengua que serveix. Necessitem que hi hagi una sensibilitat lingüística favorable a la llengua", explica Pueyo. La recent direcció general de Política Lingüística, comandada per un especialista en legislació sobre normalització lingüística i autor de diversos llibres d'aragonès, José Ignacio López Susín (Chunta Aragonesista), hi és favorable, però "està infradotada" i l'interès per la llengua "no és transversal" al govern de coalició. El president Javier Lambán (PSOE) ho explicitava fa uns mesos: "Mentre jo sigui el president del govern d’Aragó, hi haurà una única llengua oficial, que és el castellà, que és l'espanyol".