El cas de l'irlandès: 17 anys per ser oficial (i que amb prou feines es parli)

Dossier Com et canviarà la vida l'oficialitat del català a Europa? Desplega

4

El cas de l'irlandès: 17 anys per ser oficial (i que amb prou feines es parli)

3

Que el català sigui oficial a Europa: tots els esculls per a una fita històrica

2

El català és la llengua oficial de més europeus que l’anglès

1

En què et canviarà la vida si el català és oficial a Europa?

Brussel·lesL'última llengua que va aconseguir l'estatus d'oficial a la Unió Europea (UE), a la qual aspiren ara el català, l'euskera i el gallec, ha sigut l'irlandès, i li ha costat déu i ajuda. El camí cap a l'anhelada oficialitat va començar al carrer a principis dels 2000, amb manifestacions populars i una campanya multitudinària per pressionar Dublín perquè la demanés. Finalment, el govern irlandès va fer la petició al Consell de la Unió Europea —on hi ha representats tots els estats membres— i el 2005 va aconseguir el sí unànime dels Vint-i-set, condició indispensable per obtenir el segell d'oficial.

El més complicat per al govern irlandès, però, no va ser convèncer la resta d'estats membres, tal com vol fer el govern espanyol el pròxim 19 de setembre al Consell de la UE, sinó poder-ho fer portar l'oficialitat a la pràctica: va aconseguir el vistiplau de tots els estats membres el 2005 i no va ser fins al 2022 que va rebre definitivament l'estatus total de llengua oficial. Per què es va ajornar 17 anys? El retard no va tenir res a veure amb qüestions legals o de costos, sinó amb el fet que l'irlandès és una llengua minoritzada i que es troba en pitjor estat de salut que, per exemple, el català.

Tot i que l'irlandès és d'estudi obligatori a Irlanda fins als 18 anys, pocs ciutadans hi poden mantenir una conversa fluida i encara n'hi ha menys que la dominin. Això, esclar, va dificultar la recerca de traductors i intèrprets prou preparats per part de Dublín, que es va comprometre amb la UE a proporcionar-ne. Segons l'últim cens del govern d'Irlanda, del 2022, menys de 100.000 persones parlen irlandès de manera diària en un àmbit en què no sigui obligatori (educatiu o professional).

Curs especial per a intèrprets

El nou estatus de l'irlandès havia d'entrar en vigor el 2007, dos anys després d'aconseguir-lo, però es va haver d'ajornar fins al 2011. Va ser la primera vegada que van topar amb la manca de professionals capaços de traduir i interpretar textos i discussions de qüestions tècniques, sobre jurisprudència, tecnologia o economia. El 2012 ho van haver de tornar a retardar i, per últim cop, ja després del referèndum del Brexit, el 2017.

Aleshores, el Parlament Europeu va obrir places per a 26 traductors i intèrprets d'irlandès, però només en va poder contractar 14. A més, dos d'ells, segons va admetre la mateixa Eurocambra, no el parlaven gaire bé. Aquest xoc de realitat va servir perquè la Unió Europea i Dublín fessin un cop de cap definitiu i tiressin endavant un pla dotat amb un pressupost de prop de quatre milions d'euros per formar treballadors que parlessin irlandès i, a la llarga, poguessin ocupar les vacants. Va ser en gran part gràcies a aquesta inversió que, el gener del 2022, finalment van aconseguir formar un equip de professionals prou potent i nombrós per fer realitat l'oficialitat.

Oficial però poc utilitzat

Malgrat el nou estatus, en general els representants i treballadors irlandesos de les institucions europees no l'utilitzen de manera recurrent perquè, com la gran majoria dels seus conciutadans, no el dominen gaire. Sense anar més lluny, el representant del Sinn Féin a l'Eurocambra, Chris MacManus, admet a l'ARA que no l'utilitza tant com li agradaria perquè no el parla de manera "fluida", encara que assegura que el fa servir sempre que pot i que s'hi veu amb cor. No és l'excepció. La majoria dels onze eurodiputats irlandesos el parlen poc sovint i costa molt trobar una mica de rastre d'irlandès a les seves xarxes socials.

També és simptomàtic l'episodi que es va viure el primer dia que es podia parlar en una roda de premsa de la Comissió Europea. El portaveu de l'executiu va anunciar que finalment hi havia aquesta possibilitat i va donar la paraula a una periodista irlandesa, que va acabar fent les preguntes en anglès a la comissària de Serveis Financers, la també irlandesa Mairead McGuinness, perquè igualament "ho hauria d'acabar escrivint en anglès". Al seu torn, la comissària va reivindicar l'oficialitat de l'irlandès en aquesta llengua perquè "és molt important" per al seu país, però a l'hora de la veritat, al moment de respondre la pregunta, es va passar a l'anglès després d'excusar-se amb els periodistes de la sala per haver parlat durant un segons en irlandès.