Plataforma per la Llengua: "L'ICS ha fet exàmens 'fake' per acreditar el C1 de català als metges"

Barcelona"Estem emprenyats, decebuts i indignats", sentencia el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. L’entitat ha reaccionat així al pla anunciat pels consellers de Salut i Empresa i Treball perquè el català guanyi terreny en l’atenció sanitària. Per a la Plataforma "el fons és bo, però és altament insuficient" i "va tard". "Fa 22 anys que s’incompleix la llei", diu Escuder. Només Plataforma per la Llengua va rebre 221 queixes lingüístiques el 2023 en l’àmbit de la sanitat, més del doble que l’any anterior.

Mentre el conseller de Salut, Manel Balcells, ha afirmat aquest dimecres al Parlament que 1.500 professionals del sistema de salut pública ja s’han inscrit als 2.700 cursos de català gratuïts i en línia que el Govern va anunciar dijous passat, la Plataforma assegurava que "l’ICS ha fet exàmens fake del nivell C1" amb "centenars de metges presentats i zero suspesos" que constaven "d’una redacció de mitja pàgina i saber-la llegir", segons Escuder. El president de l'entitat assegura que diversos testimonis els ho han explicat i ho sap de primera mà perquè ell mateix és metge. Aquestes proves de l'ICS no acrediten el C1 general, sinó que només són útils per al sector sanitari com a requisit per poder accedir a una plaça pública. Els centres privats i concertats "no fan ni això", afirma. "Fer-ho malament i que a sobre ens costi diners és el súmmum de la ximpleria", sentencia.

A petició de l'ARA, fonts de l'ICS han confirmat que la prova de nivell que convoquen dins del procés d'estabilització de places "no és un examen que atorgui un certificat de català, sinó que serveix per superar la fase d'unes oposicions". Segons l'empresa pública, són proves elaborades i corregides "per un tribunal" format per professionals de l'ICS i "altres institucions públiques". A més, puntualitzen que no cal que se n'examinin els professionals que comptin amb un C1 de català (un nivell equivalent al d'haver-se format a Catalunya fins a 4t d'ESO). A la darrera convocatòria de l'ICS es van presentar 2.560 persones, de les quals van aprovar 2.176, un 85% d'aprovats. L'ICS no ha precisat a l'ARA quin és el model de l'examen.

Plataforma per la Llengua denuncia que fins ara "no s’hagi fet cap requeriment lingüístic" a infermeres i metges, tot i que des del 2002 per llei s’hauria d’acreditar el C1. I també lamenta que hi hagi hagut "no només laxitud", sinó també que s’hagi intentat "burlar la llei" amb aquestes proves tan senzilles. Escuder ha arribat a parlar "de certa prevaricació". L’entitat celebra que es posin facilitats per aprendre català, cursos gratuïts i en horari laboral, però tenen "dubtes sobre l’avaluació dels professionals" que es farà i troba "inacceptable" que sigui una formació voluntària. "Els drets lingüístics no poden dependre de cursos voluntaris", ha dit.

Quatre propostes

Plataforma per la Llengua ha fet quatre propostes concretes per al Pacte Nacional de Salut per millorar aquest pla de xoc en llengua: que tots els nous col·legiats rebin obligatòriament una sessió de sensibilització lingüística; que es demani el B2 al cap d’un any de treballar en el sistema públic i concertat català; que calgui demostrar el C1 com a màxim dos anys després de treballar en la sanitat catalana (i això valdria també per als professionals en actiu), i que hi hagi un millor tractament de les queixes, és a dir, que tinguin efectes o sancions. Tot això faria referència als treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS) i als dels centres concertats que donen servei a l’administració pública, però els centres privats no se’n poden desmarcar perquè haurien d’atendre en català seguint la llei de consum que s’aplica a les empreses, especifica a l’ARA la Plataforma per la Llengua. Un cop s’estengui el coneixement del català, que és més senzill de mesurar que el seu ús, la Plataforma creu que seria més fàcil poder incentivar la llengua a les consultes, que està fins i tot per sota de l'ús del català al carrer.

Salut reconeix que no és suficient

El pla de xoc del català arribava després de la publicació d'una enquesta del Col·legi de Metges que revelava que menys de la meitat dels metges parlen català amb els pacients, i un 13% de metges ni l’entenen. És a dir, dels 48.000 metges que hi havia col·legiats el 2022 segons l'Idescat, 6.272 no entenen el català i uns 14.908 no el parlen, xifres que contrasten amb l'oferta de cursos de català, tot i que Balcells ha remarcat que es tracta de l'acció de normalització de l'ús del català "més intensa" dels últims anys. Balcells ha subratllat al Parlament que és "essencial" atendre els pacients en el seu idioma i és un aspecte indestriable de la "qualitat assistencial".

Fonts de Salut consultades per l'ARA han reconegut que els 2.700 cursos de català que han ofert no són suficients per eixugar la xifra de professionals del sistema sanitari que no pot atendre els pacients en català per desconeixement de la llengua. Ara bé, amb la partida econòmica disponible només han pogut obrir aquestes places i la voluntat del departament és seguir oferint formació, tot i que primer volen avaluar com funciona aquesta primera fase.

Segons els càlculs del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), caldria reservar 1.600 places només per als metges que arriben cada any a Catalunya procedents d’altres països, sense tenir en compte aquells professionals que ja tenen plaça al sistema, però que no dominen el català.