El festival que et descobreix que els teus humoristes parlen català

Barcelona"Com pot ser que no hi hagi una indústria de comèdia forta a Catalunya si a tot el món, en multitud de llengües, es graven especials de comèdia?", es preguntaven el guionista Oriol de Balanzó i el director del festival musical Cruïlla, Jordi Herreruela. D'aquesta "anomalia de país", del bon moment de l'escena de l'stand-up comedy local i de l'experiència de fer humor dins del Cruïlla en va sortir el festival Cruïlla Comèdia, que aquesta setmana celebra la segona edició en sis locals del Paral·lel, amb epicentre a El Molino –un espai que des d'aquest octubre gestiona Barcelona Esdeveniments Musicals (BEM), l'empresa d'Herreruela.

Una de les singularitats del festival és que convida els còmics que habitualment fan humor en castellà però parlen català a fer l'espectacle en aquesta llengua. En aquesta edició n'hi ha dues mostres: Yunez Chaib farà la seva hora per primera vegada en mallorquí i Facu Díaz i Xavi Daura faran el seu primer xou especial conjunt en català, titulat Crema catalana. És un canvi de llengua que també han fet còmics com Andrés Fajngold, Andrea Farina i Raquel Hervás. "La intenció és normalitzar una llengua normal però minoritzada en una cosa que li agrada a tothom, que és riure. I a més no ens costa gens, la resposta immediata és que sí", remarca De Balanzó, guionista de La competència i director del festival, amb la codirecció artística d'Oye Sherman i Manel Vidal.

Hilària, el nou segell de la comèdia

El festival reunirà prop d'una trentena d'humoristes en nou espectacles, del dimecres 13 al diumenge 17, entre els quals hi ha el debut com a monologuista de l'actor Roger Coma (No ho hauria de fer) i un roast a David Fernàndez en què Oye Sherman, Andrés Fajngold, Albert Botran, Indigo Carvajal (Indicatiu) i Manel Vidal llançaran insults contra el polític, amb Joel Díaz de cuiner del rostit. La jornada inaugural també comptarà amb una ronda d'humoristes (Irene Minovas, Enzo Vizcaíno, Andrea Farina, Març Llinàs i Godai Garcia) que servirà per presentar Hilària Club de Comèdia, l'espectacle amb diversos còmics que es farà cada dimecres a El Molino.

Hilària és el nom de la nova empresa de BEM, que s'independitza del Cruïlla per créixer. Tindrà quatre potes: serà una agència de representació d'humoristes (per ara, una dotzena d'artistes, d'Òscar Andreu a Oye Sherman), una productora d'especials de comèdia (el primer que han llançat és Alta flipamenta, de Marc Sarrats, que és al 3Cat), programaran humoristes nacionals i internacionals (Atsuko Okatsuka el 16 de febrer i Russell Howard el 8 d'abril) i, a més, oferiran un espectacle d'humor cada dimecres al vespre a El Molino, un espai amb taules i copes per a 200 persones. "Com fem al festival, el català serà el nostre idioma vehicular i la nostra prioritat, però ens interessa sobretot tenir comèdia de qualitat, i tindrem altres idiomes", explica De Balanzó, director d'Hilària.

Dècades de retard

Hilària vol rendibilitzar el bon moment de l'escena còmica de Barcelona. No fa ni una dècada que va néixer l'stand-up comedy en català gràcies a diversos espais de micros oberts, amb poc rebombori mediàtic fins que va arribar el fenomen d'El Soterrani, que va tancar a l'estiu després de sis anys. "Són ells els que s'han currat la comèdia des de la base, ha anat creixent i ha donat una cosa essencial, que és que hi hagi estrelles de l'stand-up catalanes", diu De Balanzó, citant els noms de Josep Català i Tomàs Fuentes com a impulsors de l'escena. Per això s'inclouen dins el Cruïlla Comèdia els cinc millors micros oberts de la ciutat, els dies 14, 15 i 16 de novembre als bars Calders, Imprfcto i Rouge Cocktail Bar.

"A Catalunya anem setanta anys tard. A la resta de món tenen quatre generacions com a referents, des dels anys 50, quan els còmics comencen a escriure els seus propis textos. En el mateix moment que els intèrprets de música popular com Dylan i els Beatles escriuen les seves cançons, també una onada de còmics com Joan Rivers, Lenny Bruce i Mort Sahl comencen a escriure els seus textos amb una mirada que interpel·la la gent sobre els problemes que els passen. Nosaltres qui tenim? Joan Capri, Mary Santpere, Pepe Rubianes i Andreu Buenafuente, que comença a la ràdio i a la televisió i se salta els monòlegs en directe: no tenim més referents", assenyala De Balanzó. El fet diferencial català és que l'humor, en comptes de començar als teatres i ser un monòleg en primera persona, ha sortit directament a la televisió i la ràdio i, sovint, mediatitzat a través de personatges.

Sembla que, finalment, la normalització arriba a l'escena de la comèdia en català. Per fi hi ha monologuistes que aboquen el seu estil i la seva mirada en primera persona sobre la política, la precarietat, el feminisme, la llengua, etcètera, i troben un públic als teatres. Alerta, perquè ara el problema seran els sold outs.