Francesc Xavier Vila: "Si hi ha monolingüisme és el del 24% de la població que no utilitza mai el català"

BarcelonaLa llengua serà, juntament amb el finançament, un dels temes que marcarà la legislatura. La creació de la conselleria de Política Lingüística va ser una condició d’ERC imposada al PSC per investir Salvador Illa, que va optar per una línia continuista amb l’elecció de l’anterior secretari general del ram dins l'executiu d'Aragonès, el catedràtic de sociolingüística Francesc Xavier Vila.

Quan li va trucar el president Illa, li va posar condicions per acceptar el càrrec?

— Em va dir que valorava la feina que s'havia fet i que volia que poguéssim continuar en la mateixa direcció. Al capdavall, soc un professional acadèmic. Vaig pensar que era una oportunitat molt bona per a la llengua i això és el que va fer que em decidís a acceptar el càrrec.

El seu objectiu era que el català fos llengua vehicular a l'escola, a la consulta mèdica o a la justícia, incrementar-ne l’ús social, que sigui oficial a Europa... ¿el president Illa es compromet a tot això i a posar-hi els recursos perquè sigui possible?

— Sí, efectivament. Hem traçat unes línies que sintetitzen què hem de fer. Hem de donar una empenta forta al coneixement de la llengua perquè necessitem que molta gent, bàsicament gent que ha arribat d'uns altres llocs, hi accedeixi. I és evident que necessitem fomentar l'ús de la llengua: hem de fer fàcil utilitzar el català. Això té dues lectures. D'una banda, l’ús interpersonal: cal que el teu interlocutor la sàpiga i, per tant, hem de crear un entorn social que acompanyi, incentivi, l’ús del català en la vida quotidiana. I, de l’altra, el consum: hi ha d’haver productes en aquesta llengua.

En el seu primer informe convidava a abandonar "la comoditat del monolingüisme" als castellanoparlants. Això és més fàcil de dir des d'un govern socialista que no pas des d'un govern independentista?

— El que he fet notar és que si hi ha monolingüisme és el d'aquest gairebé 24% de la població que no utilitza mai mai mai el català. Una de les coses que hem de fer és convidar-los a parlar-lo: volem que hi hagi una incorporació massiva de nous parlants.

El català ha de ser l'única llengua de les institucions i dels seus representants?

— Ha de ser la llengua normal d'ús de les institucions a Catalunya. Això no impedeix, tal com marca la legislació, que hi hagi el dret de disponibilitat i que les persones que vulguin fer servir el castellà, que és l'altra llengua oficial, puguin fer-lo servir. Si volem atraure usuaris cap al català, han de veure que aprendre el català els surt a compte, i per això cal que les institucions donin exemple.

Li hem sentit dir que una llengua no s'aprèn perquè sigui simpàtica. Què més cal?

Necessitem discursos, actituds i hàbits favorables a l'ús de la llengua. Hem de generar un discurs que digui: "La llengua pròpia de Catalunya és la columna vertebral del país i volem que continuï sent-ho, volem que continuï sent una eina de cohesió i d’integració". En un món globalitzat, en què tots serem en algun moment passavolants, hem de tenir un paquet de drets i deures, anem on anem. Si vaig a la Xina, espero que si tinc un accident i m'han d'hospitalitzar em pugui entendre amb la gent que m'ha de tractar. Però, evidentment, no espero anar a una llar d'infants de la Xina i fer canviar la llengua d'interacció dels pares. Ara bé, quan estem parlant de la població que vol arrelar, ha de quedar molt clar que els drets i deures impliquen l'aprenentatge de la llengua pròpia del país. Volem que el català formi part d'aquest paquet d'integració plena a Catalunya.

Tenint en compte totes les pressions que viu la llengua, és més difícil ara que mai defensar que el català ha de ser la llengua de cohesió quan és minoritària a Catalunya?

— No sé si és més difícil, però segurament és més necessari dir que la manera que tenim d'identificar-nos com a catalans en aquest món globalitzat és la llengua. Des d'aquest punt de vista, és un discurs que pot entendre tothom del món: si vols formar part de l'equip local, has d'incorporar el repertori lingüístic de la gent local i això inclou necessàriament la llengua catalana.

La meitat de la població local diu que la seva llengua, que també és oficial, és el castellà.

— Jo no confondria el fet de tenir una llengua inicial amb el fet de considerar que és o no és la llengua pròpia del país. Tenim una legislació que ens diu, clarament, que la nostra llengua pròpia, la llengua que ens identifica com a catalans, és el català. Aquí hi ha un acord bastant ampli en la societat catalana, i aquest acord es veu reforçat per les dades: més del 95% de la població nascuda a Catalunya té el català dins el seu repertori lingüístic, i la gran majoria de la població de Catalunya sent una proximitat amb la llengua catalana. Per tant, crec fermament que la idea que el català és un element consubstancial del conjunt de catalans, independentment de la seva llengua d’origen, continua funcionant perfectament.

Deia en la seva compareixença al Parlament que el català no s'ha de lligar a cap ideologia concreta. Com s'ha de despartiditzar la llengua?

— Hem d’aconseguir treure les polèmiques lingüístiques dels debats partidistes. Si fem això, bona part de les reticències que es poden haver generat els últims anys cauen pel seu propi pes. Perquè al capdavall tenim la voluntat de construir una societat que sigui acollidora per a tothom, i aquesta societat no es pot construir fent desaparèixer la llengua pròpia del país.

Però això sempre ha estat així: el català és "cosa de tots". Si s'ha polititzat, no ha estat per part de qui utilitza el català.

— Per tant, hem de construir una passera perquè les persones que en algun moment hagin pogut sentir-se excloses del català reprenguin el camí per incorporar-s'hi.

Creu que, paradoxalment, li pot ser més fàcil promoure la llengua amb un govern socialista que no pas amb un d'independentista?

— Crec que és molt important que el Partit Socialista hagi fet una aposta tan clara com ha fet per la llengua catalana, perquè això clarament ajuda a trencar estereotips, a trencar barreres mentals pel que fa a la llengua, que és el que a mi m'ha de preocupar. Però no és qüestió d'un sol partit. Tenim una oportunitat per construir entre tots unes dinàmiques que despartiditzin la llengua i la tornin a situar en un horitzó compartit.

Liquidat Ciutadans, un partit que va néixer per erosionar el català, té la sensació que el seu llegat perdura?

— Els últims tres anys hem anat dissolent aquest llegat i el podrem dissoldre progressivament.

Com que la creació de la conselleria és fruit del pacte d'investidura entre ERC i el PSC, ¿li genera incomoditat haver de jugar a dues bandes, ser continuista amb el llegat d'Esquerra i alhora fer anar més enllà el PSC del que hauria anat?

— No sé què hauria fet el PSC si no hi hagués hagut el pacte. A mi no em genera cap incomoditat poder parlar de continuïtat i eixamplament. He tingut molt bona acollida al Govern, s'escolten les meves propostes, s'hi posa interès i, per tant, aquesta línia en favor de fer que la llengua sigui un patrimoni compartit pel màxim nombre de catalans crec que té molt de recorregut. La diferència entre ser una secretaria, encara que sigui de Presidència, i ser una conselleria és abismal: ara mateix col·laborem amb tots els departaments perquè facin la política lingüística transversal de debò.

En els pressupostos plantejats per al 2024, Cultura tenia 566 milions, dels quals la secretaria de Política Lingüística se’n quedava 63. Quin serà el pressupost de la nova conselleria?

— Els pressupostos encara no són damunt la taula. Sí que tindrem un pressupost superior al que hi havia previst. Els diners dedicats al Pacte Nacional per la Llengua i les polítiques que se’n derivin seran, com a mínim, 200 milions d'euros al llarg de l'any 2025. Això no inclou l'estructura de la conselleria.

Parlem de l'escola. Quins són els eixos en què cal incidir per millorar la salut del català a les aules?

— Hi ha tres vies principals. La primera és la de la desjudicialització. Molts docents s'han sentit cohibits a l'hora de promoure la llengua dins el centre educatiu. Hi ha una segona línia, que és ajudar els centres a fer que els seus projectes lingüístics s'alineïn molt millor amb el model d’escola catalana i amb el que diu la legislació vigent, perquè ara hi ha molts centres educatius que, a la pràctica, no fan les millors coses per aconseguir que els seus alumnes tinguin una plena competència en llengua catalana. Al capdavall, si hi ha adolescents que surten dels centres educatius i ni tan sols tenen la competència per mantenir el català en un nivell, sigui formal o informal, vol dir que algunes coses fallen. I, finalment, és molt important treballar la llengua oral perquè, amb els nous ensenyaments col·laboratius, a dins de l'aula no es reprodueixin les pautes de minorització de fora de l'aula.

El problema també és a les extraescolars, el menjador, l'esport i l'esplai.

— Ja hi estem incidint, però ho farem molt més. Els educadors en el lleure han d’entendre la seva responsabilitat des d'un punt de vista lingüístic, que és la col·loquialització de la llengua, l’apropiació de la llengua. Insisteixo molt a no carregar la responsabilitat en els joves, perquè al capdavall no es comporten de manera gaire diferent que les generacions següents. Hem de reprendre la consciència que cal generar més contextos d'integració lingüística plena. Si arriba un nano de fora que encara no sap català, en comptes de crear el context en què l'aprendria es genera una dinàmica d'incloure'l, però en castellà, i així no hi ha manera d'integrar lingüísticament ningú.

El Govern es prepara per si la sentència del Tribunal Constitucional és negativa?

— El Govern, òbviament, pensa en els escenaris possibles. Creiem que no seran negatius, bàsicament perquè els mateixos experts del Consell d'Europa ho estan dient. En tot cas, voldria que no centréssim totes les preocupacions en la judicialització perquè els altres aspectes, el dels projectes lingüístics i el de les pedagogies, són igual d'importants o més per incorporar parlants.

Sobre el Pacte Nacional per la Llengua que s'havia de signar el 2023 i que sembla que saltarà al 2025, quin canvi implicarà?

— Intentarem tancar-lo tan aviat com sigui possible, no voldríem anar al 2025. El pacte marcarà uns objectius fins al 2030 i ens ajudarà a solidificar un canvi de cultura en la política lingüística. El que fa és reforçar la cultura de la transversalitat, tant per àmbits com convidant-hi institucions públiques i privades del país. Encara no l'hem signat i ja tenim tot de municipis que entren en aquesta dinàmica. Volem posar-nos objectius ambiciosos i realistes, a més d'identificar les àrees en què hem de canviar i hem de millorar. El pacte és una autopista que ens diu on anem. Potser algú vol anar-hi amb un Ferrari o vol anar-hi amb tren... S’hi pot anar des d'un govern republicà, des d'un govern socialdemòcrata, des d'un govern liberal...

I amb què hi anirem?

— Des d'una perspectiva socialdemòcrata, que creu que l'estat ha de garantir la igualtat d'oportunitats dels ciutadans, és crucial la igualtat d'accés a la llengua.

Illa li ha demanat que hi sumi el PP?

— Seria molt desitjable que tots els partits que creguin en la llengua entrin en el pacte, però em temo que, per la compareixença del PP, de to bel·ligerant, no sintonitza gaire amb l'esperit del pacte i se’n continua excloent.

Què pot fer el Govern davant la pressió de la dreta i l’extrema dreta a les Illes Balears i al País Valencià, on volen dinamitar no només la unitat lingüística sinó també el valor simbòlic i utilitari del català?

— Hem de donar el màxim suport possible a les mesures que ens permeten garantir la unitat de la llengua i ho vetllem tant a escala nacional com internacional. El teixit social dels diferents territoris té una capacitat de resistència que no és la que hi havia fa vint anys i permetrà reorientar la situació en aquests territoris. Ara passaran una temporada complicada. Nosaltres podem col·laborar-hi en la mesura que ho pot fer un govern com el nostre.

I amb Barcelona? Si Barcelona es catalanitza serviria de mirall per a tot el país. En l’anterior legislatura es van plantejar 68 accions concretes i una possible oficina del català que han quedat aparcades.

— Barcelona és un centre d'atracció de persones joves, té una capacitat normativa important i té molt de marge per córrer. Ens interessa molt que Barcelona prengui consciència de la necessitat de liderar polítiques lingüístiques d'ampli espectre, transversals, que poden convergir perfectament amb les que té el Govern. Volem treballar amb ells.

En l'àmbit de l'empresa, moltes vegades s'ha sentit el discurs, des del PSC, de defensar la necessitat de seduir amb el català. Hi ha una regulació que sovint no s'aplica. És un anatema parlar de multes?

Quan es parla de seducció versus imposició comprem un marc que és fals, perquè les coses no van així. Catalunya no és un descampat: hi ha unes normes i s'han de complir. Però, a més de regulació, també hi ha d'haver interlocució amb els sectors econòmics i facilitació. Per exemple, la retolació torna a ser una preocupació i és evident que a tot el país n'hi ha que no compleixen la normativa. Doncs estem fent un projecte pilot per dirigir-nos als comerciants i oferir-los els serveis que existeixen. Ara, les normatives al final s'han de complir.