Qui hi ha darrere el català picant de l’Optimot?

"Ajudeu-nos a trobar més expressions per parlar de les autocures de la petxina", demanava un tuit de l’Optimot. I cent missatges després encara hi havia propostes per parlar col·loquialment de la masturbació femenina: "Fer-se un dit", "Tocar l’arpa", "Fer-se un Spider-Man" i altres eufemismes imaginatius. No tenien tant d'èxit des de la joia de la corona: el cunnilingus.

Però qui hi ha darrere del català optimista i picant de l’Optimot? La resposta oficial és que és un servei de consultes lingüístiques que penja –soc jo o avui tot sona marrà?– de la secretaria de Política Lingüística i que treballa amb el suport de l’Institut d'Estudis Catalans (per a consultes de llengua general, gramàtica i fraseologia) i amb el Termcat (per a terminologia més tècnica). La resposta pràctica és que, en realitat, fent anar la llengua –perdó– hi ha cinc lingüistes que es dediquen a resoldre dubtes sobre català. Del resultat, en fan fitxes comprensibles per al públic en general (en tenen 3.937). Quins són els problemes més demanats en els seus 15 anys d'història? No hi ha secret:

• Com es fa servir per i per a
• Com es fa servir per què i perquè
• Quan hem de dir ser o estar
• Quan hem de dir donar o fer (un petó)
• Consultes de lèxic per interferències del castellà o de llenguatge col·loquial. Per exemple: com es diu finiquito en català?

La lingüista Marta Salvadó, que s’ocupa de les xarxes de l’Optimot amb Felip Guerrero, em reconeix que les porqueries són les crides que més entusiasmen els catalans. Les campanyes més exitoses tenen veure amb: 1) maneres d’anomenar la masturbació, 2) com més dir cunnilingus, 3) com parlar de coit en llenguatge de carrer (sucamulla o ensetrillada, els meus preferits), 4) sempre triomfen les variants dialectals (van arribar a trobar més de deu maneres per dir nosaltres) i ara tira molt 5) la terminologia feminista (un exemple, el manspreading; segons l’Optimot, eixancarrament masculí).

Més enllà d’un entreteniment, les crides de l’Optimot serveixen per generar i recollir llenguatge col·loquial. La creativitat i la documentació són dos grans pilars per mantenir una llengua viva. "Ens és interessant perquè serveix per difondre la normativa i el bon ús del català, però també ens ajuda molt a recollir informació perquè ens posa en contacte amb els parlants. Hi ha una riquesa lèxica, pel que fa a llengua col·loquial, que és molt difícil de documentar amb obres, però a Twitter surt, i queda recollit i documentat", diu Salvadó.

PD: Finiquito es diu quitança en català.

Deixa'm en Pau

Quan posem interrogant d'obertura en una pregunta?

En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció li demanarem interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop, com es justifiquen algunes decisions i en què s'ha pogut equivocar l'equip de correctors del diari.

Fa uns dies, en aquest reportatge, un lector criticava que fem servir els interrogants a l'inici d'una pregunta. En Pau diu això: "Ras i curt, l’objectiu és facilitar la lectura. Així doncs, i com ja apuntava Fabra i va acabar fixant l’IEC, el fem servir si la pregunta és llarga i l’estructura de la frase no dona pistes sobre l’entonació amb què s’ha de llegir (per exemple, quan no comença amb partícules interrogatives com què, quant o per què). Com que el disseny d’un diari, en columnes estretes, sovint fa que no vegem el final de les frases d’un cop d’ull (excepte als títols!), és habitual que ens trobem casos així i acabem optant per posar-hi l’interrogant d’obertura. Tothom sap la ràbia que fa arribar al final d’una oració, veure que l’has llegit malament i haver de tornar a començar!

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Wordle i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El consultori

No enteneu els vostres fills?

Hi ha molta preocupació popular (vull dir que he vist dos tuits) perquè els joves fan servir l'expressió 'en plan' com una crossa. Es veu que l'utilitzen massa i molt ràndom. Si teniu ganes de furgar en l'argot juvenil col·loquial, hi ha una eina molt guapa: Com ho diria. Les paraules més buscades: tio, tajar, pua, semat, petar.

Tens cap pregunta o curiositat sobre l'ús del català? Escriu-nos a llengua@ara.cat

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 22 de novembre. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi!