El Govern apel·la a superar "la comoditat del monolingüisme"

BarcelonaA les oficines, les escoles, els hospitals, els comerços, i també a l'audiovisual. La Generalitat fixa com a repte de legislatura potenciar l'ús del català en tots els àmbits socials en què en els últims anys ha perdut pistonada en detriment del castellà. En compliment del pacte d'investidura del PSC i ERC, el govern de Salvador Illa ha posat sobre la taula un informe per conèixer la salut de la llengua catalana, que constata un fort retrocés en tots els indicadors analitzats, i ha plantejat mesures per revertir aquesta tendència. En aquest sentit, una de les línies d'actuació és la d'interpel·lar les persones castellanoparlants perquè superin "la comoditat del monolingüisme" d'un idioma universal i "reforcin la seva solidaritat i la seva obertura de mires" cap al català.

Després de la reunió setmanal de l'executiu, la consellera i portaveu, Sílvia Paneque, ha assenyalat que el marc per aplicar la política lingüística "és el Pacte Nacional per la Llengua" (que s'ha de signar a mitjans de novembre) per aprofitar que s'ha forjat amb "un gran consens" entre la majoria de forces catalanes, alhora que ha admès que s'han "detectat elements de recorregut de millora en els diferents àmbits".

De fet, les estadístiques d'ús de tots els sectors que recull l'informe en el qual el Govern es basa per marcar les línies mestres en política lingüística per a aquesta legislatura –en què també s'inclou el reforçament de l'ús de l'aranès i la llengua de signes catalana– són negatives per a la salut del català. Sense anar més lluny, entre el 2003 i el 2018 l'ús social ha passat de fregar el 49% a caure al 41%. Així, les dades indiquen que l'únic contacte que tenen els joves amb el català és a l'escola, malgrat que fins i tot als centres escolars el castellà s'imposa. Ho demostra el fet que s'ha doblat el percentatge d'alumnes que mai fan servir la llengua catalana per relacionar-se, mentre que els que la feien servir sempre han passat del 67% al 24% entre el 2006 i el 2018.

Per això, l'informe subratlla que cal "fer fàcil el català", perquè en el dia a dia la ciutadania no vegi la llengua com una cosa aliena, sinó que, per contra, ha d'estar present i formar part del "paisatge visual o sonor, la llengua en què es donen les instruccions per la megafonia, i el personal ha de tenir la capacitat de parlar-lo". Es tracta d'"incrementar els contextos propicis" perquè la comunicació interpersonal o de les institucions i les empreses es faci en català. En aquest sentit, el document parla d'"estimular-ne l'ús social" i d'"arrelar actituds positives".

D'altra banda, l'estudi també mostra quins són els sectors amb menys presència del català: destaquen el dels videojocs, amb només el 7% de l'oferta; el cinema, amb el 13%, i només el 7% de les sentències judicials redactades en aquesta llengua. "L'oficialitat del català és encara incompleta", s'afirma en l'informe.

Esperant que el TC decideixi sobre les escoles

A propòsit del català a l'escola, Paneque ha evitat fer "valoracions" fins que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs pendent sobre les hores i classes de català i castellà a l'escola. Amb tot, aquest és un sector clau per a la continuïtat del català, com també els cursos per a nouvinguts adults o catalans que, per diversos motius, no han après l'idioma. El document del Govern aposta perquè l'alumnat acabi l'etapa escolar obligatòria amb bones competències en català oral.

A l'espera de com es concretin les mesures i la resolució judicial, el pacte entre socialistes i republicans apostava per defensar la immersió lingüística com una eina vàlida que garanteix l'aprenentatge, i frenar així el model trilingüe que ha defensat els últims anys el PSC.

Pel que fa a l'aranès, el text reconeix la situació "complicada" d'aquesta llengua a causa de la seva demografia reduïda i els problemes d'estandardització, i proposa intensificar la col·laboració amb el Conselh Generau d'Aran per garantir la normalització de l'ús de l'aranès en àmbits com l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. Respecte a la llengua de signes catalana, es prioritza la millora de l'abast i les eines de formació, emmarcant-les en els nivells del Marc Europeu tant pel que fa a la docència com a l'acreditació del seu coneixement.

Número dos de la conselleria

Aquest dimarts el Govern també ha anunciat que el filòleg Joan Santanach Suñol serà el secretari general del nou departament de Política Lingüística que dirigeix el conseller Xavier Vila. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor del departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona, des del 2021 ha estat delegat del rector per a política lingüística i publicacions. Com a investigador, s’ha dedicat principalment a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, a l’edició de textos i a la literatura del vuit-cents. Una part important de la seva recerca s’ha centrat en Ramon Llull i la transmissió i edició de la seva obra. A més, va ser comissari de l’Any Llull entre el 2015 i el 2016.