La gota que fa vessar el got: les Balears surten al carrer per defensar la llengua

PalmaLa concessió de l’estatus de reial per part de Felip VI a l’autoanomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà, que la Casa Reial ha justificat per uns suposats "informes" que no ha volgut concretar, és l'última d'una llarga llista d'agressions contra el català a les Illes Balears que, des de fa un any, practiquen des de les files de Vox amb la complicitat del PP, que necessita la ultradreta per governar. El pacte que el PP i Vox van signar el juny del 2023 perquè Marga Prohens accedís a la presidència del Govern (només en castellà), buscava acabar amb "les normes que suposin una imposició lingüística" perquè "a la comunitat existeixen dues llengües oficials", deia l'acord. Ara l'objectiu va més enllà.

La Reyal Academi, una entitat acientífica i reaccionària, fins i tot nega la unitat del català i reclama al Parlament que declari la llengua balear com a "llengua minoritària espanyola". Fins i tot pretén canviar l'Estatut balear i que se substitueixi la denominació del català per la de “llengües balears”. El conseller de Cultura de Menorca, Joan Pons Torres, ha sortit anunciant que vol declarar el menorquí patrimoni cultural immaterial perquè l’amenaça més gran per a la llengua pròpia és "el català central". De moment el PP defensa que "la llengua pròpia de les Illes és el català" però també ho deixa passar: "No podem tapar la boca a Vox, només faltaria", deia el vicepresident, Antoni Costa.

Els atacs a la llengua pròpia s’han succeït en àmbits tan cabdals per a la societat com l’educació, la sanitat i l'administració en només un any de legislatura. Aquest diumenge l'Obra Cultural Balear ha organitzat una Diada per la Llengua a Palma, que coincidirà amb la flama del Correllengua. Tindrà lloc també una manifestació que es preveu multitudinària a la plaça Major, contra les polítiques anticatalanes del Govern que presideix Marga Prohens, sota el lema "Sí a la llengua".

Salut i ensenyament, prioritats

L’eliminació del requisit del català a la sanitat pública va ser una de les primeres mesures que el Govern va posar en marxa, l'agost passat, de manera fulminant. Va rebaixar la llengua de metges i infermeres a la categoria de mèrit, però l'extrema dreta la vol eliminar del tot. En resposta, va néixer el col·lectiu Sanitaris per la Llengua, que a hores d’ara ja suma més de 730 professionals, i es va presentar un recurs que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit. L'extrema dreta treballa perquè s'elimini el català del tot, per a totes les places de funcionaris, però el govern no s'hi ha pronunciat.

Un altre dels puntals del pacte de govern va ser que les famílies poguessin triar la llengua d’escolarització dels infants, una mesura que no es pot aplicar sense segregar els alumnes en funció de la seva tria i que ha provocat un xoc frontal amb bona part de la comunitat educativa. Què passarà el curs vinent? La segregació lingüística –amb 20 milions de pressupost per al primer trimestre– serà obligatòria al primer ensenyament (infantil), però els centres que ho vulguin es podran sumar a un pla pilot que atorgarà més recursos econòmics a les escoles que separin els alumnes en funció de la tria de les famílies a primària. Serà el curs 2025-26 quan aquesta mesura arribi a secundària. La proposta del conseller d’Educació, Antoni Vera, no només ha posat en peu de guerra els defensors de l’escola en català, sinó que ha indignat entitats espanyolistes com PLIS, perquè volen que minvi molt més el català a les aules.

Invisibilitzar el català a l'administració

L'executiu de Marga Prohens va prescindir de seguida de la direcció general de Política Lingüística en el seu organigrama de Govern, així com de les referències a la normalització i promoció del català i la defensa dels drets lingüístics, que queden en mans de l’Institut d’Estudis Baleàrics. També es va eliminar l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics perquè suposadament "imposava el català" i s'havia de crear l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, a càrrec de Vox i amb un pressupost de 750.000 euros, per "fomentar tant la protecció del castellà com de les modalitats lingüístiques de les illes". Vox va elaborar una proposició de llei a la qual fins i tot el PP es va negar a donar suport i que els experts van qualificar d’"absurd jurídic": el text incloïa multes de fins a 100.000 euros.

A localitats com Calvià i Marratxí, el català fins i tot ha deixat de ser la llengua vehicular als consistoris. Igual que a l’Ajuntament de Palma. Una de les primeres mesures de la normativa lingüística municipal va ser que el català deixés de ser la llengua prioritària de les respostes del consistori amb els ciutadans. També van eliminar el domini .cat a la web (és Palma.es). Les pressions de l’extrema dreta també faran caure el requisit del català per als funcionaris municipals. I la partida de promoció de la llengua ha passat de 129.000 a 24.000 euros, una minva que ha tocat de ple el Servei de Dinamització Lingüística. Les retallades han sigut generals: s’han retallat un 25% les subvencions de Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear, encara que Vox, que forma part del govern insular, ha assegurat que el seu objectiu és deixar-les a zero. El català ja ha deixat de ser l’única llengua a dos dels guardons literaris més importants de les Illes: els premis Mallorca i els Ciutat de Palma.